26/01/2013

Manuel Jorba analitza com es va rebre el poema «La pàtria» d’Aribau en el seu discurs de recepció com a membre de l’IEC


Manuel Jorba, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va pronunciar el discurs de recepció de l’IEC el 24 de gener. El discurs, titulat «A propòsit de la primeríssima recepció de “La pàtria” d’Aribau (1833-1859)», es va centrar en el poema «La pàtria. Trobes», de Bonaventura Carles Aribau. L’atenció sobre el poema va començar el 24 d’agost de 1833, amb la primera publicació conservada de l’obra. Segons Jorba, «el poema seria, des que hom començà a reflexionar sobre els canvis que es produïen en aspectes importants de la vida cultural catalana i de l’ús culte de la llengua català, una referència mítica o simbòlica tant dels orígens com de l’evolució del que s’anomena Renaixença».

Tot i que no va ser mai un manifest i que Aribau mai no va pretendre que fos així, «La pàtria» va ser llegit com si ho fos, i «d’ací la repercussió que va tenir, molt abans que no fos analitzat i valorat com a obra literària». De fet, va dur els usuaris del poema a donar-li un títol adequat al sentit que creien que tenia el poema: els més freqüents van ser «Oda a la pàtria», «A la pàtria» i «A ma pàtria», «perquè subratllaven la interpretació patriòtica i encomiàstica que es volia per al poema», va assenyalar Jorba.

El membre de la Secció Històrico-Arqueològica va concloure el discurs afirmant que «el poema d’Aribau va contribuir al reconeixement i a la visualització de les possibilitats de futur tímidament poètiques o més ambiciosament literàries i culturals de la llengua catalana» i, això, «en connivència amb la creació d’un nou país compromès amb l’engrandiment, la modernització, la monumentalització i la recuperació del prestigi cultural de la seva capital».

Manuel Jorba (Sant Esteve Sesrovires, 1942) és doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual va ser professor i catedràtic. Membre fundador de la Societat Verdaguer, s’ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIX i ha estudiat el procés d’introducció i evolució del romanticisme literari a Catalunya, el procés de formació del moviment de la Renaixença i les personalitats que hi van participar. És membre de l’IEC des del 2003.

L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC
 


 

‹‹123456...265