Agenda

diumenge  17 agost 2014
12 hores
Acte d’inauguració de la XLVI Universitat Catalana d’Estiu, a Prada

dilluns  18 agost 2014
9.30 hores
X Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’UCE de Prada

dijous  21 agost 2014
12 hores
Homenatge a Germà Colón a la Universitat Catalana d’Estiu

dissabte  23 agost 2014
9 hores
Curs: «Nutrició, ciència i cuina», a la Universitat Catalana d’Estiu

dissabte  23 agost 2014
9.30 hores
XXIX Jornada d’Agricultura a Prada


:: Més activitats ::
 
21/12/2011
El català creix en parlants, malgrat la nombrosa immigració, i té dret a rebre un tracte igualitari entre les llengües de l’Estat i d’Europa

En els últims deu anys, la població dels territoris de llengua catalana ha augmentat prop d’un 20 % —bàsicament per la immigració estrangera. Malgrat el gran canvi demogràfic, els parlants de català han crescut en cinc-centes mil persones i són prop de deu milions —una clara majoria sobre el total de la població (13,6 milions). El català, per tant, es consolida com una llengua de demografia mitjana entre les cent llengües més parlades del món. Aquestes dades es desprenen de l’Informe sobre la llengua catalana (2010), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, per encàrrec de l’Observatori de la Llengua Catalana. (Síntesi de les conclusions de l’Informe)

Segons els responsables de l’informe, «la llengua catalana no pot ser considerada minoritària, sinó que els seus parlants tenen dret a un tracte igualitari entre les llengües de l’Estat i d’Europa, que només pot ser negat per prejudicis polítics sense justificació democràtica». La importància del context sociopolític en l’evolució de la llengua és evident a l’hora d’interpretar la dinàmica sociolingüística dels diferents territoris. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT, considera que «en els territoris on la conjuntura política s’ha mostrat favorable a la llengua catalana, com Andorra, Catalunya i les Illes Balears, el català es manté o avança; mentre que al País Valencià, on el continuisme institucional prolonga una política lingüística pretesament igualitarista que no prioritza la llengua històrica i territorial, hi ha un clar retrocés del català». D’altra banda, Miquel Strubell, coordinador de l’Observatori de la Llengua Catalana, afirma que «els lectors trobaran que aquest informe, entre tots els que hem encarregat des de 2003, subratlla més bé l’enorme paradoxa que mostra llengua, entre la seva dimensió i fortalesa en alguns àmbits socials, i el fet de ser víctima d’atacs polítics i ideològics. Esperem que serà d’utilitat per als polítics i diputats a qui l’enviem».


Educació i cultura

De l’informe també es desprèn que l’evolució favorable dels coneixements lingüístics —en català i en castellà— es deu al gran esforç del sistema educatiu en els territoris i àmbits en què el català és la llengua vehicular habitual. Els responsables de l’estudi destaquen que «aquest esforç especial en l’atenció educativa de la diversitat creixent de la població escolar reclama suport i respecte, a fi de mantenir i millorar els resultats educatius i la cohesió social. És greument irresponsable suscitar controvèrsies sobre l’elecció particular de llengua vehicular en detriment dels objectius d’interès general que han de guiar els projectes educatius de centre i les polítiques públiques d’ensenyament», en referència a les diferents sentències judicials i campanyes mediàtiques que qüestionen el model d’escola catalana. Pel que fa a l’ensenyament universitari, la docència en català es pot estancar o retrocedir sense motius, per una potenciació mal entesa de l’anglès com a llengua vehicular, fet que, per a l’IEC, requereix d’una profunda reflexió en l’àmbit de la gestió universitària.

 

Quant al conjunt de l’oferta i del consum mediàtic i de productes culturals, es manté una clara minorització de la llengua catalana. Els àmbits del cinema, de la música en català i del lleure infantil i juvenil continuen presentant una gran precarietat a tot el domini lingüístic. La notícia més positiva ens arriba del món de la Xarxa, un àmbit on la llengua catalana, de manera sostinguda, continua guanyant visibilitat. Una de les conclusions és que és indispensable aconseguir la vertebració de l’espai lingüístic, cultural i comunicatiu. L’articulació de les institucions i dels grups empresarials de l’àmbit cultural i de comunicació ha de permetre una distribució normal i general dels productes culturals a tot el territori i l’eliminació de les barreres polítiques antidemocràtiques a la recepció lliure de les emissions televisives, tal com reclama la iniciativa legislativa popular (ILP) pendent de tramitació al Congrés.

Segons els responsables de l’informe, «la dificultat principal per a la plena recuperació i l’ús normal del català és la política estatal, que sembla orientada a legitimar la desigualtat lingüística, en lloc d’avançar cap a la igualtat entre les llengües oficials, tant a l’Estat com a la UE. La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya —un cop plebiscitat— i els recursos posteriors sobre diverses lleis del Parlament de Catalunya semblen respondre a una voluntat política de subordinació de la llengua catalana, que resulta inadmissible i pot provocar greus confrontacions, ja que dóna a entendre que la igualtat només serà possible si s’aconsegueix la plena sobirania política».
 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana

Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació. Núm. 23. Gener - Juny 2014

 

Joandomènec Ros

Més de quaranta senyals. Noves reflexions sobre el medi ambient

 
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

 

Inici

Institució

Coneixement

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics