06/07/2022

Sergi Cortiñas: «La revista de la SCC ha aconseguit entrar en l’índex més important en l’àmbit de la comunicació»


Sergi Cortiñas és president de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), des del 2018. No obstant això, ha treballat en càrrecs de la SCC des de fa quinze anys, fet que li permet tenir una visió àmplia sobre el passat de la Societat i el futur de la investigació en el seu àmbit. Amb motiu de la celebració del V Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, l’IEC ha entrevistat Cortiñas per tal de conèixer més a fons el panorama actual de la recerca en comunicació als territoris de parla catalana i arreu del món. L’acte inaugural del V Congrés consistirà en una taula rodona sobre transferència del coneixement, que serà moderada per Teresa Cabré, presidenta de l’IEC.

Amb quins objectius va néixer el V Congrés Internacional de Recerca en Comunicació?

El Congrés sorgeix arran d’una transformació d’un antic acte que es feia a Girona. Aquest consistia en una assemblea de socis i una trobada d’investigadors, i va tenir èxit els primers anys, però va arribar un moment en què la participació va baixar i es va decidir, per iniciativa de diferents membres de la Junta, fer el gran canvi de convertir una antiga trobada en un congrés internacional obert a tothom. He estat el president en les cinc edicions de la convenció i podem definir el Congrés Internacional de Recerca en Comunicació com un producte d’èxit.

Des de la SCC hi ha hagut molt interès a convertir aquesta convenció en un congrés de referència. Per què ha esdevingut un producte d’èxit?

Perquè l’IEC és un bon paraigua per acollir tots els recercadors dels Països Catalans. A l’Institut els investigadors juguen en un terreny neutral, mentre que a cada universitat juguen amb la seva samarreta. Aquí trobem un lloc d’acollida per a diferents sensibilitats (universitats privades i públiques, petites i grans, de diferents territoris...). Tot això fa que aquest congrés sigui un lloc comú perquè els investigadors puguin exposar la seva recerca.

En l’acte inaugural participaran Javier Lafuente Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona; Oriol Amat i Salas, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Josep Maria Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull; Josep Eladi Baños Díez, rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, i Alfonso Méndiz Noguero, rector de la Universitat Internacional de Catalunya. Què poden aportar els cinc rectors en la transferència de coneixement, que és la temàtica que centrarà aquesta edició?

Els presidents del congrés vam veure que un dels temes que està més d’actualitat és la transferència de coneixement. Què s’entén per transferència de coneixement? Què fa cada universitat en aquesta línia? Com que hi ha una mica de confusió en aquest aspecte i sembla que és un tema de futur, vam pensar que era bo que les primeres espases de cada universitat exposessin i debatessin entre elles sobre aquesta qüestió, per tal de fixar els conceptes. Tothom entén què és fer recerca, fer docència, fer gestió dins la universitat, però no la transferència de coneixement dins l’àmbit universitari. Si ha de ser un tema de futur, és bo que establim unes bases i en parlem.

Enguany la temàtica és la transferència de coneixement, però les darreres edicions han tingut altres fils conductors. Quins criteris hi ha a l’hora d’escollir la temàtica que ha de centrar el congrés?

Una manera de decidir-ho és veient quins són els temes més rellevants dins l’actualitat universitària. I, sobretot, veient les qüestions més calentes en l’àmbit de la recerca. A partir d’aquí, ho decideix la Junta Directiva i els membres del Comitè Organitzador del congrés. Cada any hem portat gent rellevant (figures internacionals de la recerca o responsables de les facultats i els departaments de comunicació de les universitats) per veure cap on va el futur de la recerca. Jo, per exemple, fa quinze anys que soc en càrrecs a la Junta de la SCC, i això em dona una certa perspectiva per veure què s’ha fet i què no. La veritat és que el balanç que faig d’aquests últims quatre anys en què he tingut l’honor de presidir la Societat és molt positiu. La revista de la SCC ha assolit la màxima posició possible en els índexs, atès que ha entrat en el Journal Citation Report (JCR), que és l’índex que ajuda a seleccionar les revistes més rellevants i més selectes del món. No hi ha gaires revistes de l’IEC que siguin dins d’aquest índex. 

Els textos que sorgeixen del congrés nodreixen la revista Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi. Què podem trobar en aquesta revista semestral, a banda de la informació pronunciada en el congrés? 

És una revista científica en l’àmbit de la comunicació. S’hi publiquen articles que han passat una revisió dura i que poden venir del congrés o, també, d’enviaments d’investigadors que volen publicar a la revista la seva recerca perquè està ben indexada. Quan les revistes entren en els índexs, reben més articles. És el que s’anomena ciència oberta: tothom hi pot publicar. Això garanteix que a la revista es llegeixi recerca de qualitat amb independència d’on vingui, amb la llibertat de fer-ho en català, anglès o en altres llengües romàniques. Òbviament, hem de tenir en compte que hi ha molt poques revistes científiques que acceptin textos en català en l’àmbit de la comunicació. Per tant, el fet que es publiqui en català implica que tindrà menys difusió. Tanmateix, la nostra voluntat en la revista ―i en el congrés― és que la llengua catalana sigui una llengua més de difusió perquè, si no, arribarà un moment en què molta recerca no es podrà publicar en català enlloc, ja que no hi haurà fòrums que acceptin textos en aquesta llengua. Aquest és un signe d’identitat del nostre congrés i de la revista: el català n’és una llengua preeminent, però no única, perquè som conscients que no ens podem tancar només al català, per bé que n’és la llengua principal.

Quines són les tendències en recerca de comunicació avui dia?

Hi ha un gran augment de recerca en l’àmbit de les xarxes socials i dels nous formats de comunicació. Tot el que fa referència al periodisme científic i al tractament dels mitjans de la COVID-19 també està en una línia molt ascendent, així com el tema dels feminismes, la perspectiva de gènere i els discursos LGTBIQ+. Per contra, en una línia descendent trobem la història del periodisme i la comunicació. En aquest aspecte hi ha hagut una certa davallada. També voldria assenyalar que, ara, les comunicacions que rebíem sobre qüestions de cinema ja no són tan referides a les pel·lícules, sinó més aviat a les sèries de televisió. Aquest és un canvi que s’està fent evident: baixen els estudis sobre cinema clàssic i pugen els de sèries.

Com ha transformat Internet la recerca en comunicació i en la transferència de coneixement?

Internet ha tingut dos aspectes. El primer, que és el més important, és que ha ocupat una posició central en l’àmbit de la comunicació i ha trencat l’antic esquema de premsa, ràdio i televisió. És més, aquests tres s’han anat situant al voltant d’ell o, inclús, dins d’ell. Encara no s’ha analitzat del tot com ha anat aquest procés, que ha suposat una revolució en la història de la comunicació. Això dona tot un conjunt de temes de recerca complexos que generen molta inquietud entre els investigadors i surten resultats concrets. Hi ha avenços molt clars en aquest camp. L’altra influència d’Internet en la recerca ha estat que ha ajudat a tenir les coses més a prop. Abans, els recercadors havien de fer coses molt complexes, que era anar a biblioteques, arxius... Tot això s’ha simplificat moltíssim. S’han accelerat els terminis de la recerca, ja que es pot fer d’una manera més ràpida i àgil. No vol dir que sigui una recerca més profunda. És per això que la irrupció d’Internet en la recerca ha tingut avantatges i desavantatges. Molts llibres estan digitalitzats, però, com a problema, molts investigadors, sobretot els joves, s’han oblidat que hi ha coses que no són a Internet. Tenim el risc que hi hagi un buit en determinats aspectes, perquè a la Xarxa no hi és tot. A mi, com a director de grups de recerca, em costa fer entendre als més joves que hi ha vida més enllà d’Internet.


 

‹‹123456...262