13/06/2022

La SECCB analitza el present i el futur de la producció sostenible d’aliments


El dimarts 7 de juny va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i també de manera virtual, la sessió Producció d’aliments i sostenibilitat: present i futur, un acte que va incloure diverses ponències entorn del concepte de sostenibilitat i la seva relació amb els aliments i el sistema agroalimentari. L’acte va ser organitzat per la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC. 

Pere Puigdomènech, president de la SECCB, va obrir l’acte dient que «en aquests moments, la producció d’aliments és un dels temes més complexos del món en el qual vivim». Seguidament, va assenyalar que l’alimentació és «un dret essencial, perquè el dret a la vida incorpora el dret a un menjar suficient, segur i saludable». Pel que fa a la sostenibilitat, va destacar que «un 30 % de les emissions de gasos provenen de la indústria alimentària» per qüestions relacionades amb el sòl, els pesticides, els adobs, el transport, el tipus de conreu, etc. Va tancar la seva intervenció advertint que el debat «és complicat perquè implica molts canvis econòmics, socials i, també, noves tecnologies».

La primera de les ponències, «El concepte de sostenibilitat», va anar a càrrec de Jordi Lleonart, doctor en biologia i investigador de l’Institut de Ciències del Mar. Lleonart va dir que aquesta «paraula de moda» apareix als anys quaranta en la ciència pesquera en «models matemàtics que analitzaven el rendiment màxim sostenible d’una pesqueria». Després d’analitzar diverses definicions, Lleonart va concloure que «sostenibilitat és sinònim d’estat estacionari i és un concepte teòric», en cert sentit «quimèric», que es relaciona amb «l’equitat intergeneracional». «El creixement sostenible és un oxímoron» i el món polític, econòmic i industrial no sembla que tingui «la voluntat d’assolir la sostenibilitat», va reblar. 

A continuació, Lourdes Viladomiu, professora titular d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, va oferir la conferència «Sistemes alimentaris i sostenibilitat: l’aproximació institucional». Va parlar de quatre punts: com és el sistema alimentari actual, els tres models que actualment es proposen més, les forces i els països que hi ha darrere de cada model i el Pacte Verd Europeu. Viladomiu va assenyalar que, amb la guerra d’Ucraïna està canviant «tot el sistema alimentari actual, perquè s’ha vist que els mercats mundials són molt febles».

Amb «Aigua, aliments i sostenibilitat», Joan Girona, investigador del programa Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, va assenyalar el gran «esforç humà» que hi ha hagut sempre per a tenir «terres de conreu que siguin regables». L’ús eficient de l’aigua ha estat sempre molt important perquè «sense aigua no hi ha aliments». Girona va parlar del paper de l’aigua a la planta, de la relació entre aigua i disponibilitat d’aliments i de l’eficiència en l’ús de l’aigua. «La sostenibilitat està a gestionar el binomi aigua-aliments amb eficiència», va concloure. Per això cal «recerca, tecnologia, visió estratègica, conscienciació ciutadana i voluntat política». 

Amb la conferència «Consum alimentari i sostenibilitat: de quins consumidors parlem?», Jesús Contreras, antropòleg de l’Observatori de l’Alimentació (Universitat de Barcelona), es va preguntar «a qui van adreçades les recomanacions dels experts?». Amb la gran diversitat de dietes al planeta, «es poden complir les recomanacions per a mitigar el canvi climàtic?» Contreras va criticar que «es fa els consumidors responsables de les decisions alimentàries» amb un concepte de consumidor «molt poc analític». «La llibertat que seria desitjable per a prendre aquestes decisions no la tenen tots els ciutadans: milions de persones conviuen amb la fam i més de 1.400 milions de pobres disposen de menys d’1,25 dòlars al dia», va dir. 

Ramon Sentmartí, director gerent de la Promotora dels Aliments Catalans (Prodeca), va impartir la conferència «Què mengem i d’on ve?». Va explicar que Prodeca és una empresa pública del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya que acompanya el sector agroalimentari català —«el primer sector econòmic del país»— per «vendre més i, sobretot, vendre millor». Sentmartí va parlar de l’alienació alimentària, la urbanització i globalització, la interdependència, la mascotització, la cuina i la biodiversitat, els assalariats de la indústria agroalimentària, els fons d’inversió, la sobirania alimentària, els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i, finalment, la posició de Catalunya davant el sistema agroalimentari mundial.

La darrera conferència va ser «La transició agroecològica, un camí cap a la sostenibilitat del sistema agroalimentari», a càrrec de Francesc Xavier Sans, del Grup de Recerca d’Agroecologia de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (Universitat de Barcelona). Sans va definir els problemes més importants: «canvi climàtic, biodiversitat i ús eficient dels recursos». Davant d’una agricultura mundial dominant que no és sostenible, va dir que la transició agroecològica es pot fer de moltes maneres. «Pot ser una transició ràpida o lenta; no passa res que sigui lenta, però ha de ser constant, sense passos enrere», va dir Sans, per a qui, a més d’innovació, «fan falta accions legals, però també financeres».

Tot seguit, els ponents van participar en una taula rodona moderada per Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC. 

Abel Mariné, membre de la SECCB, va cloure la sessió amb una reflexió: «El problema és econòmic en el fons, no és científic. Ja sabem què és el que s’hauria de menjar per portar una vida sana, però el que no sabem és com això ho poden pagar molts dels que passen fam.»


 

‹‹123456...262