30/05/2022

La XIX Jornada de la SCATERM aborda l’impacte de la difusió terminològica i els reptes de futur


La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va celebrar la XIX Jornada de la SCATERM el dijous 26 de maig. Aquesta edició, que va tenir per títol La terminologia a peu de carrer. Reptes després de quaranta anys de normalització lingüística, pretenia fer balanç dels materials terminològics elaborats i de les estratègies d’actuació seguides per a la difusió de la terminologia catalana en quatre dècades de política lingüística als diferents territoris del domini lingüístic. La trobada va ser organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans, el Govern d’Andorra i la Diputació de València.

Ester Bonet, presidenta de la SCATERM, va donar la benvinguda de l’acte. Va recordar que la SCATERM va néixer el 2001 «per esdevenir un punt de trobada de la terminologia desenvolupada en el territori català». Bonet va reconèixer que l’edició del 2022 seria «diferent» perquè «gira la mirada quaranta anys enrere», en lloc de centrar-se en la terminologia d’un àmbit concret del saber. La filòloga va donar pas a Nicolau Dols, president de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, a qui va agrair «l’amabilitat» per acceptar d’inaugurar la trobada.

«No és amabilitat, sinó interès i necessitat de veure aquest programa amb la participació dels diferents territoris de parla catalana», va respondre Dols. El lingüista va destacar que la XIX Jornada de la SCATERM se centrava en aspectes quotidians: «Tractarà una terminologia aplicada al dia a dia, amb temàtiques com el comerç o l’esport». «La terminologia aplicada a la normalització de la llengua, per les circumstàncies que tots coneixem, és la que s’ha de fer en aquest país», va afegir.

A continuació, es va obrir el bloc de ponències sobre experiències i mètodes d’avaluació de la implantació dels recursos terminològics. En primer lloc, es va abordar l’àmbit del comerç i la restauració gràcies a les ponències de Marta Pujol, cap del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra; Alexandra Sans, dinamitzadora del Consorci per a la Normalització Lingüística, i Immaculada Cerdà, cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, que va presentar «En valencià està més bo. La terminologia al servei del foment de la llengua». 

Cerdà va explicar que, quan es llancen campanyes des de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, l’objectiu és «treballar per la llengua comuna i la diversitat lingüística». Per això, va mostrar una campanya que incloïa termes sinònims que s’expressen en diferents parts del territori: «tomaca o tomata», «clòtxina o musclo» o «pebrera o pimentó». Durant la pandèmia, la Unitat de Normalització Lingüística va voler associar el valencià a una llengua de proximitat mitjançant l’enfortiment dels termes d’alimentació de kilòmetre zero: «L’Horta de València és un pou de saber que desapareix amb els llauradors».

En un segon bloc, es van pronunciar les xerrades en l’àmbit d’esports, a càrrec d’Anna Vila, lingüista del Departament d’Assessorament Lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); Natàlia Fuster, assessora de SIGNEWORDS per a IB3, i Marc Ibern, del Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. 

«El llenguatge esportiu a la CCMA», d’Anna Vila, va ser la conferència que va obrir aquest bloc. La ponent va diferenciar el llenguatge de les transmissions esportives del dels programes informatius. En els darrers cal evitar tecnicismes i estrangerismes perquè el públic no és especialitzat. «En els espais d’informació general utilitzem, sempre que es pot, paraules catalanes», va assegurar. La ponent va fer especial incidència en el tema dels manlleus. Per bé que hi ha formes catalanes, sovint aquestes queden desplaçades pels anglicismes. En aquest sentit, el programa Tot gira, de Catalunya Ràdio, va crear una terminologia de bàsquet, aprovada pel TERMCAT, que pretenia estalviar-los. Per exemple, alley-oop va passar a dir-se mat al vol. Tanmateix, en les transmissions es recomana combinar els manlleus i les formes catalanes per a fer les narracions més amenes, però sí que hi ha expressions no admissibles, com ara penalti, canasta o pitar una falta. Per acabar, Vila va remarcar que «l’objectiu és transmetre un missatge que arribi a tota l’audiència, amb un llenguatge natural i respectuós».

La jornada es va tancar amb la taula rodona «Impacte de la difusió terminològica i anàlisi de necessitats per al futur». Els participants van ser Xavier Fargas, cap de Comunicació del TERMCAT; Josep Martines, membre de la SF, i M. Amor Montané, professora lectora de la Universitat de Barcelona.

Martines va lamentar la dificultat de fer arrelar els termes, tot i que va apuntar casos d’èxit en què la societat ha estat capaç de substituir mots, com entrepà per bocadillo o maduixa per fresa: «Hem de convertir els termes en part del paisatge lingüístic. Quan han triomfat, ha sigut per això». Per la seva banda, Fargas va coincidir que «no s’ha de mirar com elaborem els termes, sinó com els escampem». Per a aquesta difusió, cal tenir en compte la cultura de la immediatesa ―i de l’oblit― actual. «Quan va començar l’erupció del volcà de La Palma, vam publicar “L’erupció volcànica”, en què es poden consultar les paraules relacionades», va exemplificar. A banda de la immediatesa, va insistir en la rellevància de crear entorns en català «amb climes agradables» perquè arreli la nova terminologia: «És difícil canviar termes que has après en anglès, com online. Necessitem marcs en català i ajudar a qui ho intenta, i no renyar i ser entrebancs.» Per acabar, Montané va plantejar dos reptes que cal afrontar: estendre el coneixement de la terminologia i fomentar-ne l’ús: «No n’hi ha prou d’elaborar terminologia, cal dedicar esforços a transferir-la a la societat». «D’estratègies i eines, n’hi ha; falten recursos», va concloure.


 

‹‹123456...266