12/05/2022

Juan Manuel Trillo Santamaría: «Els border studies se centren en les persones, no pas en els estats»


Juan Manuel Trillo Santamaría, professor del departament de geografia de la Universitat de Santiago de Compostel·la i especialista en geografia humana, va oferir dimarts 10 de maig la conferència «Els border studies en un món sense fronteres: una paradoxa?». L’acte es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a la sala Pere i Joan Coromines.

Valerià Paül Carril, vocal de la junta de govern de la Societat Catalana de Geografia, va presentar Trillo Santamaría i en va destacar la seva capacitat d’interdisciplinarietat, amb coneixements sobre filosofia, dret i ciències polítiques i amb «una fortíssima base teòrica» que avui no és freqüent. També va voler destacar que és «una persona capaç d’adaptar-se al context geogràfic on es trobi» i va recordar com «va venir a Catalunya i ràpidament va voler aprendre català» i que ara, a la Universitat de Santiago de Compostel·la, fa les classes en gallec i educa el seu fill en gallec. «Això és molt important perquè a Galícia un dels problemes que tenim és la transmissió intergeneracional del gallec.» 

El conferenciant va presentar les diverses línies de recerca que s’obren dins del complex món dels border studies, interdisciplinari per definició, però on la geografia fa un paper rellevant. Va explicar que els estudis fronterers sorgeixen de la crítica a una tesi en voga als anys noranta, la d’un món sense fronteres. De fet, és al contrari: «Cada vegada hi ha més fronteres, fronteres materials», va dir, perquè, paradoxalment, «en un món global, cada cop hi ha més murs.»

Trillo Santamaría va destacar la recerca que es fa al país veí, a França, on ja es parlava de geografia de frontera als anys setanta. En aquella època es van qüestionar els enfocaments clàssics, centrats en els estats nació, i es van centrar més en l’efecte de les fronteres en les persones. També es va considerar si la frontera, en lloc de separar, uneix els dos costats del límit i es va debatre sobre si s’havia de parlar de frontera o de límit. A més a més, es van començar a estudiar les narratives de cada frontera. «Em fa una mica d’enveja França, perquè s’hi està treballant molt bé el tema», va reconèixer. 

«Border és alhora línia i àrea», va dir. Per això es va acabar imposant la denominació de border studies sobre l’altra opció que s’havia considerat: boundary studies. El professor de geografia va assenyalar el gran impacte que ha tingut la Covid-19 en la recerca fronterera, a causa del tancament de fronteres arreu del món. I va mostrar molts exemples d’estudis centrats en «la política de l’Europa fortalesa», com el cas de les portadores de Ceuta i Melilla. «Sempre dic als meus alumnes que a Europa s’hi està molt calentet, però que a fora hi fa moltíssim fred.» 

Juan Manuel Trillo Santamaría va assenyalar que les fronteres es poden estudiar des de molts angles i disciplines: la Covid-19, el gènere, l’ètica, aspectes legals, agendes, turisme, antropologia, art, paisatge, cooperació… I, com a cas pròxim, va destacar que «a vegades l’impacte de les fronteres és més fort entre comunitats autònomes que entre països».

La conferència la va organitzar la Societat Catalana de Geografia. 


 

‹‹123456...256