Notícies i actualitat
El dijous 10 de març va tenir lloc a l’IEC i també de manera virtual la conferència «Desafiaments del sistema de ciència i tecnologia de la UE», a càrrec de Xabier Goenaga Beldarrain, doctor en enginyeria química per la Universitat de Gal·les.
Jaume Miranda, secretari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va presentar el ponent, de qui va destacar el càrrec de responsable de la unitat de coneixement en l’àmbit finances, la innovació i el creixement del Centre Comú de Recerca o Joint Research Centre.
Goenaga va començar la seva conferència explicant que se centraria en dues parts en què analitzaria uns quants dels reptes del sistema europeu de ciència i innovació i també unes quantes de les respostes que s’han donat a aquests reptes recentment.
Els quatre reptes de què va parlar van ser: l’impacte de les publicacions, la divisió en els resultats de la innovació, el pes dels sectors industrials d’alt contingut tecnològic i el repte del capital risc per a finançar el creixement de les fases de desenvolupament de les empreses de base tecnològica a Europa.
Goenaga va destacar el fet que la posició de les publicacions europees en els últims deu anys «no ha evolucionat en relació amb les de la resta del món, mentre que les publicacions xineses en àrees com les matemàtiques o la química han augmentat molt progressivament». I hi va afegir: «I és molt probable que els pròxims anys continuï fent-ho. Si extrapolem el que ha passat fins ara, la Xina es convertirà en una gran potència investigadora en molts camps del coneixement.»
Goenaga, a més, va voler remarcar el fet que la divisió a Europa del capital humà és un aspecte clau en els resultats de la innovació i de les seves economies. «En general no s’utilitza el capital humà com un dels indicadors més importants del desenvolupament de la innovació d’una regió, però mostro aquesta transparència perquè el capital humà és el que determina el desenvolupament d’una economia a llarg termini.»
Goenaga va explicar que el flux net de personal qualificat de les regions perifèriques d’Europa cap a les regions centrals és molt important. «Per a Espanya, Grècia, Bulgària, Romania, nord de Finlàndia o les repúbliques bàltiques això s’està convertint en un gran problema. S’estan descapitalitzant quant a coneixement de les elits. Aquest tema és un dels objectius fonamentals d’una economia que vol construir-se sobre el coneixement i atraure capital humà de qualitat en les àrees en què vol construir el seu futur.»
I va acabar la seva intervenció amb una pregunta: en quina mesura la multiplicitat d’iniciatives europees i nacionals i regionals en alguns camps del desenvolupament tecnològic a Europa no estan creant una fragmentació ineficient?
Finalment hi va haver un torn de preguntes dels assistents.
La conferència va ser organitzada per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC dins el cicle Dijous de ciència i tecnologia 2022.