Notícies i actualitat

L’informe és una fotografia de la situació demogràfica, demolingüística i jurídica del català, que n’analitza l’ús en l’educació, el món socioeconòmic i sociosanitari, els mitjans de comunicació i les indústries culturals. El document serà el tret de sortida al procés participatiu que es portarà a terme durant els pròxims quatre mesos. L’objectiu d’aquest procés, que implicarà la ciutadania i entitats, és buscar un consens ampli entre les parts involucrades.

La diagnosi evidencia la situació d’inferioritat i decadent del català en tots els àmbits. Els acadèmics plantegen els reptes principals que cal afrontar per millorar-ne l’estat. Entre aquests, destaca sumar la població nouvinguda que no ha incorporat el català com a llengua d’integració. De fet, només un 4,6 % dels nascuts a l’estranger utilitza el català de manera habitual. Per tal d’augmentar aquesta xifra, cal treballar les polítiques d’integració i les lingüístiques de manera conjunta perquè la llengua esdevingui una eina de cohesió social.

D’altra banda, el document també subratlla la importància de la normalització de la llengua a les plataformes digitals, en què l’oferta en català no arriba a un 1 %. Aquesta manca de presència provoca que s’abandoni la llengua en aquest sector.
La reculada en l’ús del català a les aules també és un punt que cal revertir al més aviat possible, com també l’afavoriment de les llengües majoritàries a causa del context de globalització en què es troba la societat.

Segons el darrer estudi anual de Plataforma per la Llengua, el català és llengua d’ús habitual només per a un 36 % de la població catalana. El pacte té l’objectiu de millorar aquesta dada i la salut del català en tots els nivells. En aquest debat, la tasca de l’Institut consistirà a oferir eines codificades adaptades a tot tipus de destinataris i a impulsar la unitat, amb iniciatives com el futur diccionari pancatalà, que és un diccionari que mira la totalitat del domini.