30/01/2022

Les V Jornades «La recerca sociolingüística en l'àmbit de la llengua catalana» reuneixen una setantena d'investigadors i una cinquantena de ponències


Del dimarts 25 al dijous 27 de gener van tenir lloc les V Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta cinquena trobada d’investigadors, CRUSCAT mostra la consolidació d’una activitat que té com a objectiu visualitzar el conjunt de la recerca en curs o acabada de realitzar. 

La benvinguda de les jornades va ser a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, que en va subratllar la importància: «La Xarxa és un dels experiments que més ha reeixit als Països Catalans perquè representa l’agrupació de tots aquells equips de recerca que al llarg del territori catalanoparlant estan treballant en una mateixa matèria lligada al millorament del territori.» Així mateix, Cabré va analitzar l’estructura de la sociolingüística actual i va destacar la diversitat de temàtiques en el programa de les jornades d’enguany: «La sociolingüística s’està convertint en un pol d’atracció en què s’incorporen elements que formen part de diferents constel·lacions disciplinàries. Pot arribar un moment en què s’hi hagin de posar uns límits.»

Durant la inauguració de la trobada, va intervenir-hi el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila. El catedràtic de sociolingüística va definir la situació de la llengua catalana com a «delicada» i «especialment complexa», i va apuntar cinc factors que n’expliquen l’estat: l’estatus jurídic i polític de la llengua; el model socioeconòmic i la demografia; les revolucions tecnològiques; els canvis culturals i ideològics, i les decisions preses. «Ara totes les decisions polítiques haurien de tenir en compte la variable lingüística», va recalcar. 

A continuació, el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzado, va posar sobre la taula la necessitat de bastir iniciatives de recerca que puguin enfortir les llengües pressionades: «És fonamental que la investigació tingui un trasllat a l’àmbit social.» És per això que la Direcció General de Política Lingüística demana que les propostes de recerca que li arribin per al 2022 posin el focus en els joves i els nous formats digitals: «La llengua no es troba en una situació tan endarrerida en aquests espais i poden suposar moltes oportunitats.»

El Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra també va ésser present en l’acte inaugural mitjançant la seva cap, Marta Pujol, que va ratificar que el fet de tenir el català com a llengua oficial en la Constitució d’Andorra no assegura una tendència positiva del seu ús: «Hi ha alguns àmbits, com el comerç o el transport públic, on la llengua cada vegada perd més pes.» Segons Pujol, un 75 % dels catalanoparlants del Principat canvien de llengua automàticament quan l’interlocutor els respon en castellà.

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó també va ésser invitada a aquesta edició. Maria Azucena López, tècnica docent, va parlar de la situació de la llengua a la Franja: «Cada vegada se sent menys el català als patis. Una causa d’això és l’arribada de persones de fora que no el parla, i la gent del territori s’adapta a la persona que escolta.» Durant el 2021 es va constituir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, un dels objectius de la qual és que l’aragonès i el català esdevinguin llengües oficials a l’Aragó.

Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT, va acabar la presentació de les jornades. Va coincidir amb Cabré que la sociolingüística abraça un camp molt ampli, i va indicar que «és difícil establir-ne uns límits precisos». «Les jornades volen esdevenir un autèntic aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana que permeti avançar en la delimitació d’aquest àmbit de coneixement», va sentenciar.

El darrer dia de les jornades, el dijous 27 de gener, el sociolingüista José del Valle (CUNY Graduate Center) va dur a terme la conferència de cloenda, titulada Perspectiva glotopolítica, anclaje teórico e implicaciones metodológicas. El ponent va incidir en la idea que la paraula glotopolítica permet fer explícita la vocació d’interdisciplinarietat: «El futur del projecte que vull tirar endavant passa per l’aliança intel·lectual i estratègica amb companys d’educació, antropologia i lingüística. Passa, per tant, no pas per presumir d’interdisciplinarietat, sinó per practicar-la.»

D’aquesta manera, es va posar punt final a una trobada que va aplegar una setantena d’investigadors i una cinquantena de ponències. Les propostes van incloure temes variats, com ara la demolingüística, la politologia lingüística i la relació entre immigració i llengua.

Podeu recuperar les jornades senceres al nostre canal de YouTube.


 

‹‹123456...260