22/11/2021

Com canviarà la naturalesa humana a causa de la creixent interacció amb màquines?


Aquesta és la pregunta de fons que es va planejar durant la conferència que Carme Torras, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va fer el 18 de novembre a l’IEC. La doctora Torras és matemàtica, professora i escriptora i, també, lidera un grup de recerca sobre robòtica assistencial. La investigadora va rebre ex aequo, amb Bonaventura Clotet, també membre de l’IEC, el passat 26 d’octubre, el Premi Nacional de Recerca 2020. 

En primera instància, va subratllar que la robòtica assistencial és molt diferent de la robòtica industrial: «Una de les característiques de la robòtica assistencial és que cal que els robots puguin ser programats per persones sense formació expressa en aquest àmbit. També és imprescindible que les màquines interactuïn de manera segura i amigable.» Durant la seva exposició, Torras va mostrar prototips de robots que poden realitzar tasques quotidianes com doblegar roba, parar taula o donar menjar a una persona amb problemes de mobilitat.

La professora va avançar que el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha donat al seu grup de recerca una dotació econòmica per a un laboratori obert de robòtica assistencial, que tindrà entre els seus objectius «facilitar que els avenços de la recerca arribin a sanitaris i pacients, oferir una infraestructura que permeti mostrar i educar en la utilització d’aquesta tecnologia i promoure la legislació necessària per a la seva aplicació en l’àmbit sociosanitari».

Les implicacions ètiques i socials de la robòtica van ocupar bona part de la conferència. Es va parlar, per exemple, de la seva incidència en el mercat laboral: «Jo crec que redueixen tasques repetitives, però no prenen llocs de treball», va afirmar Torras. Entre els problemes nous que presenta aquesta tecnologia i que cal tenir molt en compte, hi ha «la capacitat dels humans, sobretot els nens, de pensar que la relació amb un robot pot substituir la relació amb una persona». La professora va subratllar que la creixent interacció amb les màquines està modelant i modelarà la nostra manera de ser i que cal «pensar molt bé quina tecnologia volem crear, cap a on volem anar». En aquest sentit, l’autora va esmentar una novel·la seva, La mutació sentimental, en la qual s’aborda aquesta qüestió a bastament. Torras també va recomanar altres obres com Màquines com jo, d’Ian McEwan, o sèries com Black mirror, que «agafa diferents tecnologies i les porta al límit».

L’experimentació i l’acostament a la matèria des de perspectives més lúdiques com el cinema o la literatura són elements clau per a comprendre millor el món de la robòtica, però per a Torras el més important és apostar pel «raonament ètic com un element central de l’educació, per desvetllar el pensament crític entre els estudiants».
 


 

‹‹123456...245