16/11/2021

Jaume Sobrequés: «La digitalització de la col·lecció “Catalunya Carolíngia” és imprescindible perquè és una font inesgotable de temes per a aprofundir en l’època»


Jaume Sobrequés i Callicó, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va ser el curador del volum I de la col·lecció «Catalunya Carolíngia», la gran obra de Ramon d’Abadal i de Vinyals, editada per l’IEC, que ara està a punt de cloure’s. Hem parlat amb el catedràtic sobre el seu paper en la col·lecció i sobre CATCAR, el projecte europeu liderat per l’Institut que està posant tota la documentació de l’obra en una plataforma digital, a l’abast de la comunitat científica i del públic en general.
Sobrequés també ens ha parlat del congrés d’homenatge a Ramon d’Abadal que se celebra a l’IEC els dies 23 i 24 de novembre amb motiu del cinquantenari de la mort d’aquest historiador.
 

Professor Sobrequés, com va arribar a coordinar El domini carolingi a Catalunya, volum I de la col·lecció «Catalunya Carolíngia» (Barcelona, IEC, 1926-2020)?

Jo hi arribo per dos camins. Un dia el meu pare em va dir que D’Abadal li havia encomanat que tingués cura del volum sobre els comtats d’Empúries, Girona, Peralada i Besalú. Aquesta va ser una font d’interès. Però el moment decisiu va ser quan l’any 1967 o 1968 jo vaig entrar a treballar com a secretari científic de Ramon d’Abadal, que ja era un home gran. En aquell moment vaig començar a considerar aquell període com a molt propi, malgrat que no ha estat mai el meu camp d’estudi científic. D’Abadal em va encarregar de tenir cura del muntatge, la coordinació i la traducció dels articles del primer volum narratiu de l’obra. Aquesta primera part ara es completarà amb un nou tom, que ja està gairebé a punt.

L’obra quedarà completada després de més d’un segle d’haver-se començat. És una obra que ha passat per moltes dificultats.

Sí. Ramon d’Abadal va morir l’any 1970 i va deixar la continuïtat de l’obra en mans dels doctors Josep Maria Font i Rius, Escari Mundó i el meu pare, Santiago Sobrequés. D’Abadal havia deixat fets encàrrecs que necessitaven anys per a realitzar-se: calia transcriure, buscar nous documents… Era una feina feixuga, que requeria molt de temps. L’obra va quedar somorta fins que la va reprendre Miquel Coll i Alentorn i ara culminarà sota la direcció de Josep Maria Salrach i Gaspar Feliu, tots dos membres de l’IEC. Cal tenir en compte que el procés de creació també va estar molt condicionat per la situació de l’IEC durant el franquisme.

CATCAR ara digitalitza la col·lecció. Com valora aquest projecte?

La digitalització, avui dia, és imprescindible. Tenir dotze o quinze volums sobre la taula quan busques un personatge no és pràctic. La digitalització serà útil per a la comunitat científica mundial, ja que es tracta d’un tema d’interès universal. La col·lecció és una font inesgotable de temes per a aprofundir en l’època: institucions polítiques i jurídiques, sistema prefeudal, situació econòmica, tema agrari…


Congrés Homenatge a Ramon d’Abadal i de Vinyals (1888-1970)

El 23 i 24 de novembre tindrà lloc a l’IEC el congrés d’homenatge a Ramon d’Abadal i de Vinyals. Serà una manera de reivindicar la seva tasca?

Sí, Ramon d’Abadal va ser un dels medievalistes més importants de tots els temps a la història de Catalunya i un home estretament vinculat a l’IEC. Per això, la Societat Catalana d’Estudis Històrics va promoure, en col·laboració amb la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, a través dels doctors Josep Maria Salrach i Gaspar Feliu, la celebració d’aquest congrés.

Quins són els aspectes de l’obra de D’Abadal que destacarà el congrés?

D’Abadal va tenir una àmplia trajectòria, que anava des del món antic fins a la baixa edat mitjana. No s’ha d’oblidar mai que són els seus estudis sobre l’època carolíngia els que han tingut més continuïtat a través de la col·lecció que ell va iniciar. En el congrés parlarem d’això, és clar. Cal recordar que és un dels primers historiadors que va estudiar el naixement de Catalunya com a estat, com a entitat política. També va ser un dels pioners en història del dret i, per aquest motiu, dues de les ponències del congrés estan relacionades amb aquesta qüestió. També parlarem de la seva incursió a la baixa edat mitjana: el seu estudi sobre els orígens de la decadència política a Catalunya al segle XIV ha donat lloc a altres estudis, s’ha ampliat i s’ha sotmès a crítica. Finalment, tractarem una temàtica sorprenent en la seva trajectòria: per a estudiar la Catalunya carolíngia va sentir la necessitat d’estudiar els precedents des de l’època prehistòrica, però sobretot des de l’època visigòtica i romana. Aquesta ponència anirà a càrrec de Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC, que farà una anàlisi valorativa del que van representar aquests precedents per a la història de Catalunya.

La lliçó de clausura del congrés, que tindrà lloc el dia 24 de novembre, anirà a càrrec de Michel Zimmerman, membre corresponent de l’IEC i professor emèrit d’història medieval de la Universitat de Versalles Saint-Quentin-en-Yvelines.

Per a més informació sobre el congrés: Programa.


 

‹‹123456...247