28/10/2021

L'Institut d'Estudis Catalans incorpora sis nous membres


En la votació electrònica dels membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que es va tancar el passat 15 d’octubre, es va acordar incorporar quatre nous membres numeraris: d’una banda, Xavier Bosch i Sancho, llicenciat en ciències de la informació; Mar Massanell i Mesalles, doctora en filologia catalana, i Josep Quer i Villanueva, doctor en lingüística, tots tres adscrits a la Secció Filològica, i, de l’altra, Meritxell Simó i Torres, doctora en filologia romànica, adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica. A més, també s’han incorporat com a membres corresponents Joan Ferrer i Costa, doctor en filologia semítica, i Anna Maria Compagna, catedràtica de filologia i lingüística romàniques, tots dos adscrits a la Secció Filològica.

Xavier Bosch és llicenciat en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El 1992 va treballar al Consell d’Europa, a Estrasburg (França), com a agregat de premsa i corresponsal de La Vanguardia. Allà va escriure el seu primer llibre, el recull de contes Jo, el simolses. Després, ha publicat nou llibres més de ficció, quatre dels quals han estat els més venuts el dia de Sant Jordi. Amb Se sabrà tot, va guanyar el Premi Sant Jordi de Novel·la (2009), i amb Algú com tu, el Premi Ramon Llull (2015). Les seves novel·les s’han traduït a vuit idiomes. Com a periodista, va dirigir el diari Avui (2007-2009) i, actualment i des de la seva fundació (2010), és articulista i membre del Consell Editorial del diari Ara. En l’àmbit de la televisió, ha dirigit tres programes a TV3: Un tomb per la vida, Aquest any, cent! i Àgora. També per a TV3, va crear el concurs El gran dictat (2009-2017), un joc que combinava l’entreteniment amb el coneixement lingüístic. Pel que fa a la ràdio, va ser el creador, juntament amb Antoni Bassas, de l’espai Alguna pregunta més?, pel qual van guanyar un Premi Ondas (1997). Va ser el primer cap de continguts de RAC1, des de la gènesi de l’emissora. El 2004 va crear i presentar el programa matinal El món a RAC1, que incloïa l’espai diari dedicat a la llengua «La paraula del dia», amb Ramon Solsona. 

Mar Massanell és professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) adscrita al Departament de Filologia Catalana. El 1993 es va llicenciar a la Universitat de Barcelona (UB) i el 2009 es va doctorar a la UAB amb premi extraordinari de doctorat. Els seus àmbits de recerca i de docència són la lingüística diacrònica, la geolingüística i la llengua estàndard. És membre del Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània (2017-SGR-1696). Ha col·laborat en els projectes Atlas Linguistique Roman i Atles Lingüístic del Domini Català. Ha publicat els llibres «No m’à romasa sinó la honestat». Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, PAM, 2020); Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans (Publicacions de la Universitat de Barcelona, Publicacions de la Universitat d’Alacant i Publicacions de la Universitat de València, 2015), en coautoria amb Joan Veny; «Feve temps que no diva tants verbs!». Manteniment i transformació de paradigmes verbals en el català nord-occidental del tombant de segle (PAM, 2012), que va rebre el Premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el 2016, i Permeabilitat del català nord-occidental a l’estàndard mediàtic i educatiu: el cas de l’Alt Urgell (IEC, 2011). Ha publicat articles en revistes com Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Caplletra, Estudis Romànics, Llengua & Literatura, Verba i Zeitschrift für Katalanistik, entre d’altres, i contribucions en actes de congressos i obres col·lectives, entre les quals destaquen el Manual of Catalan Linguistics (De Gruyter, 2020) i Syntactic Geolectal Variation (John Benjamins, 2021). És redactora en cap de la revista Els Marges.

Josep Quer i Villanueva és llicenciat en filologia clàssica, en l’especialitat de grec, per la Universitat de Barcelona (UB) i magister en teoria gramatical per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es doctorà en lingüística a la Universitat d’Utrecht (1998). El 1998 fou investigador postdoctoral en aquesta universitat i, posteriorment (1998-2000), ho fou a la UAB. També fou professor adjunt al Departament de Lingüística Romànica de la Universitat d’Amsterdam (2000-2001). Ocupà la Càtedra Joan Coromines de la Universitat de Chicago (2010) i, entre el 2006 i el 2021, ha estat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, on dirigeix els projectes de corpus i base de dades lèxica de la llengua de signes catalana (LSC). Des del 2009, és professor de recerca de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) adscrit al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix el Laboratori de Llengua de Signes Catalana (LSC Lab). Fou professor de lingüística romànica a la Universitat d’Amsterdam (2007-2008) i professor d’investigació ICREA al Departament de Lingüística de la UB (2002-2007), període en què inicià una nova línia de recerca en lingüística teòrica de les llengües de signes. En col·laboració amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya, creà el grup de recerca GRIN, que sota la seva direcció desenvolupà la Gramàtica bàsica de la llengua de signes catalana (2005), la primera descripció gramatical de la llengua. Com a lingüista formal s’ha especialitzat en lingüística de llengües de signes, de llengües romàniques i del grec. 

Meritxell Simó i Torres és professora de filologia romànica i directora de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona (UB). Va obtenir el premi extraordinari de doctorat de la UB per una investigació centrada en la inserció de textos lírics en gèneres narratius medievals, i va completar la seva formació a la Universitat de Roma La Sapienza (1991) i a la Universitat de la Sorbona (1993). Ha dedicat la seva recerca a la historiografia romànica i, primordialment, a la recepció europea dels trobadors i a la creació i la representació literàries de les dones, àmbits en els quals ha treballat com a investigadora i directora de diversos projectes de recerca. També s’ha interessat per la traducció de textos romànics dels segles XII i XIII tant des de la reflexió teòrica com en qualitat de traductora. Ha estat investigadora del Centre Dona i Literatura de la UB (2003-2013). És codirectora de les col·leccions «Medieval Cultures» (Roma, Viella), «MVNERA» (Barcelona, EUB) i «IRCVM Premis» (Barcelona, EUB); directora de la revista SVMMA i membre de diversos comitès científics i consells editorials internacionals, així com del projecte de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Corpus des Troubadours. Actualment, és time machine ambassador de la xarxa europea Time Machine Organisation, orientada a la gestió de dades massives per a la reconstrucció del passat cultural d’Europa, i dirigeix el grup de recerca reconegut Pragmàtica de la Literatura Medieval i un projecte dedicat a l’estudi de la cançó de dona en la lírica romànica i germànica.

Joan Ferrer i Costa és doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història, és professor titular dels estudis hebreus i arameus a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i professor de Sagrada Escriptura a la Facultat de Teologia de Catalunya, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Ha estat deixeble i col·laborador del gran filòleg Joan Coromines. Redactà el volum X (índex) del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Ha estat traductor de la Bíblia (Bíblia catalana: traducció interconfessional, BCI) i de diversos escriptors en llengua hebrea i ídix al català. Ha escrit estudis de filologia catalana, hebrea, aramea, grega i ídix, i ha publicat diverses edicions de la Bíblia en les llengües originals i en traduccions a les llengües del món antic.

Anna Maria Compagna és catedràtica de filologia i lingüística romàniques a la Universitat de Nàpols Frederic II. S’ha especialitzat en l’anàlisi dels fons documentals de les biblioteques i arxius italians, sobretot dels napolitans, i en el contacte lingüístic i cultural entre Itàlia i la península Ibèrica i, més concretament, amb els Països Catalans, sobretot a través de les traduccions. Ha traduït a l’italià La faula de Guillem de Torroella i la Història de Jacob Xalabín. I ha tingut cura, entre d’altres, de les edicions del volum X de les Fonti aragonesi, de la Summa dei re di Napoli e Sicilia e dei re d’Aragona, de Lupo de Spechio, o de l’edició catalana de l’esmentada faula de Guillem de Torroella. Ha organitzat nombrosos congressos sobre llengua i literatura catalanes, entre els més recents dels quals cal destacar: Momenti di cultura catalana in un millennio. Atti del VII Convegno dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Napoli 22-24 maggio 2000) i Ausiàs March: leggere, editare, tradurre nel tempo (Nàpols, 2018). Així mateix, ha participat com a ponent en nombrosos col·loquis de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l’Associació Internacional de Filologia Romànica. Forma part del consell científic de revistes com ara SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna o Medioevo Europeo. Rivista di Filologia e Altra Medievalistica, i també de la col·lecció «Dialogoi Testi», així com del comitè internacional de l’Instituto Superior de Investigación Cooperativa - Institut Virtual Internacional de Traduccions (ISIC-IVITRA) i de l’Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes (IVEMIR). Ha estat presidenta de l’Associazione Italiana di Studi Catalani i secretària de la Società Italiana di Filologia Romanza. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l’Associazione di Ispanisti Italiani i de l’Asociación Hispánica de Literatura Medieval.


 

‹‹123456...245