Notícies i actualitat
El dimecres 20 d’octubre va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la sessió inaugural del curs 2021-2022 de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’IEC. Hi van intervenir Jaume Guillamet, Josep Serentill, Alexandra Monné, Rosa de la Fuente, Gemma Pasqual, Mariàngela Vilallonga i Laura Borràs. Entre els assistents a l’acte hi havia Ernest Maragall, diputat del Parlament de Catalunya i regidor de l’Ajuntament de Barcelona.
La benvinguda va ser a càrrec de Jaume Guillamet, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, que va recordar que les societats filials de l’Institut són «societats científiques, amb vocació per a la recerca, l’estudi, la divulgació i el debat. Són la gran riquesa de l’Institut, són la capil·laritat de l’IEC amb la societat catalana. I la Societat Catalana de Pedagogia n’és una de les més actives». A més, Guillamet també va voler fer esment de la nova etapa que viu l’IEC amb la presidència de Teresa Cabré i la «seva voluntat de renovar, d’impulsar, d’aprofundir i d’accentuar el pes de l’Institut —i de les seves societats— en la vida de Catalunya».
Tot seguit, Josep Serentill, president de la Societat Catalana de Pedagogia, va verbalitzar «la voluntat de la SCP de tenir una certa independència científica, però també d’alinear-se amb el treball i la política de l’IEC i la Secció».
Alexandra Monné, membre del jurat d’Exporecerca Jove 2021 i de la Junta de la SCP, va fer una breu presentació dels guanyadors del premi i, a continuació, els va donar la paraula. Els guardonats eren Bru Gómez, que va exposar com ha viscut la participació a Exporecerca, i Carla Caro, que va explicar com ha viscut el procés de recerca entre el batxillerat i la universitat.
Posteriorment, Rosa de la Fuente, secretària de la SCP, va presentar Gemma Pasqual i el seu llibre Viure perillosament, una sèrie de relats protagonitzats per dones excepcionals. L’autora va relatar que «les dones del llibre van viure perillosament per les èpoques en què van viure i, sobretot, perquè eren dones que lluitaven per ser dones. Irreverents, per l’època. I algunes d’elles ho van pagar molt car. Viure perillosament és ser una mateixa. És ser dona i respirar quan et volen matar. És ser nosaltres, tossudament nosaltres». Gemma Pasqual va emfatitzar el fet que, en l’escriptura del llibre, hi ha un abans i un després: «Llegir aquestes grans dones fa créixer.»
Mariàngela Vilallonga, membre de l’IEC, va explicar que «viure perillosament» és una frase de Mercè Rodoreda. Concretament, pertany a una carta que Rodoreda va escriure el 6 de desembre de 1979 des de Romanyà de la Selva al seu editor Joan Sales. Rodoreda diu que viu perillosament perquè viu sola al mig del bosc. Però, en realitat, tota la seva vida havia viscut perillosament, perquè era una dona independent, tossuda i valenta. I també va viure perillosament en la seva vocació literària.
Per acabar, la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va assegurar que Pasqual ha fet de Maria de França: «Ella parlava del fet que el saber no s’ha de quedar només en una persona. Ha de fer com les abelles, que pol·linitzen i porten el saber d’un lloc a un altre i germina. I tu, Gemma, fas un exercici de generositat, de pedagogia i de literatura comparada en aquest llibre de contes. Tots els contes són com una caixa de ressonància de tots els personatges que evoquen». Borràs va posar fi a la seva intervenció dient que, en aquest llibre, Pasqual ha fet com la dona de Lot: «T’has girat a mirar moltes autores, amb empatia, en un exercici de patchwork literari que t’agraeixo moltíssim.»