18/10/2021

La UB i l’IEC celebren una jornada en record de Joaquim Molas


Amb el títol Entendre, explicar, fer. In memoriam Joaquim Molas (1930-2015), la Universitat de Barcelona (UB), la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana de Llengua i Literatura i la Societat Verdaguer van retre homenatge el divendres 15 d’octubre a Joaquim Molas, professor i mestre de molts filòlegs. 

Nascut l’any 1930 a Barcelona, Molas era un estudiós de la literatura catalana contemporània. Va estudiar filologia romànica a la UB, on va participar en la revista literària Curial, i es va doctorar l’any 1958. Posteriorment, va ampliar els estudis a la Universitat de Liverpool. L’any 1969 aconseguí la càtedra de llengua i literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el 1982 va esdevenir catedràtic a la UB. Entre 1982 i 1983 va dirigir l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, on era professor. Era membre numerari de l’IEC i membre de la Comissió Tècnica de la Fundació Mercè Rodoreda, a la qual va pertànyer des de la seva creació. Entre altres distincions, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998), la Creu de Sant Jordi (1999), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2000), el XII Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2001) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2003).

La inauguració de la jornada va ser a càrrec de Josep Solervicens, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB; Josep Murgades, professor emèrit de la UB; Mariona Taulé, directora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, i Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.

Solervicens va destacar que el record de Molas a la UB és «persistent» i va voler posar èmfasi en el fet que la fórmula de la perdurabilitat de Molas és «la combinació de passió i de seny, una passió per la disciplina combinada amb el seny ordenador, el seny metodològic. Per a Molas treballar en literatura significa treballar amb mètode». Tot seguit, Josep Murgades va recordar que aquest acte s’hauria d’haver celebrat el mes de març de l’any passat, però que la pandèmia el va fer endarrerir fins ara. Ell va voler remarcar el fet que aquest acte és «de reconeixement» cap a la figura de Molas, una persona que «sabia escoltar». Per la seva banda, Mariona Taulé va fer referència a la seva època d’estudiant, quan el doctor Molas «era el director de la tesi doctoral de la meva mare, Rosa Maria Delor. I va ser ell qui va proposar-la com a directora de l’edició crítica de les Obres completes de Salvador Espriu». Per acabar, Ramon Pinyol va voler destacar la tasca de Molas a la Fundació Mercè Rodoreda. «Tenia un gran interès en què la Fundació fos una cosa viva, activa. A l’IEC li devem la seva gran dedicació a la Fundació Mercè Rodoreda».

Al matí, la jornada va transcórrer a l’Aula Magna de la UB, amb les intervencions de Montserrat Comas («De llegats. A propòsit del llegat Molas») i Damià Pons («Joaquim Molas i les polítiques culturals públiques»). A la tarda, la jornada es va traslladar a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, amb les ponències de Josep-Anton Fernàndez («Una cultura tota plena de forats: tot escoltant Una cultura en crisi»), Patrizio Rigobon («Joaquim Molas i el cànon català: la col·lecció “Les Millors Obres de la Literatura Catalana”») i Rosa Cabré i Llorenç Soldevila («Dos llibres nous: Dietari (1956-2015), de Joaquim Molas, a cura de Rosa Cabré i Maria Capdevila, i Paraula de Joaquim Molas. Cinquanta-sis entrevistes (1969-2014), a cura de Llorenç Soldevila»).


 

‹‹123456...245