Notícies i actualitat
A principis de juliol va tenir lloc a la Universitat CEU Cardenal Herrera l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor 2021 de la Xarxa Vives d’Universitats. Els guardonats d’enguany han estat Carles Solà Ferrando i Ramon Lapiedra Civera, membres de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a més de l’antropòleg Joan Prat i Carós. La Medalla d’Honor és la màxima distinció que atorguen conjuntament les vint-i-dues universitats de la Xarxa Vives en reconeixement de la trajectòria professional i el compromís amb la ciència, la cultura i la societat que, des de diferents àmbits i disciplines, han desenvolupat les persones homenatjades.
Carles Solà Ferrando (Xàtiva, 1945) és doctor en química per la Universitat de València, on va exercir de professor adjunt i agregat de química tècnica. És catedràtic emèrit d’enginyeria química de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual fou rector entre els anys 1994 i 2002. La seva recerca s’ha centrat en el camp de l’enginyeria bioquímica: enginyeria de fermentacions, enginyeria de reaccions enzimàtiques, biotecnologia ambiental i control per ordinador de processos biotecnològics. És avaluador de diverses agències nacionals i europees, i censor d’articles d’unes quantes revistes internacionals. Fou president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (1996-1998) i membre d’Acció Cultural del País Valencià, de l’Institut Americà d’Enginyers Químics i del Comitè Executiu de la International Association of University Presidents (2000-2002). Del 2003 al 2006 va ocupar el càrrec de conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Al llarg de la seva carrera científica ha rebut la distinció de doctor honoris causa en ciències per la Universitat de Southampton (1999), la Medalla d’Enginyeria Química de la Universitat de Valladolid (2004) i la Medalla d’Honor 2021 de la Xarxa Vives d’Universitats.
Ramon Lapiedra Civera (Almenara, 1940) és doctor en física teòrica per la Universitat de París i per la Universitat de Barcelona. Fou investigador al Centre Nacional de Recerca Científica de França (1966-1969) i professor al Departament de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona (1969-1978). És catedràtic emèrit de la Universitat de València, d’on fou rector del 1984 al 1994. Ha rebut diversos reconeixements: la distinció com a doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castelló (1993), la Medalla d’Or de la Universitat de València (1995) i el Premi Crítica Serra d’Or d’assaig (2005), per l’obra Els dèficits de la realitat i la creació del món. És autor de diversos llibres de divulgació i pensament científics o de temes epistemològics, sociològics i culturals, i ha publicat una trentena d’articles sobre física relativista a diverses revistes científiques d’abast internacional. Ha estat distingit amb la Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2019) i amb la Medalla d’Honor 2021 de la Xarxa Vives d’Universitats.