Torna a les notícies
Jordi Camí s’endinsa en les bases cognitives de l’il·lusionisme en el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC
17/02/2021

El 15 de febrer va tenir lloc en format virtual el discurs de presentació de Jordi Camí, catedràtic de farmacologia, com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El discurs es titulava Bases cognitives de l’il·lusionisme. Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques, va obrir l’acte i va cedir la paraula a Xavier Bellés, que va fer la presentació de Jordi Camí i va afirmar que «Camí és un home polièdric, tant en l’àmbit personal com en el professional». Per a Bellés, l’aportació més valuosa de Camí és la seva activitat impulsora de grans projectes científics, com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, la Fundació Pasqual Maragall i el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. «Barcelona té moltes coses que ha d’agrair a Jordi Camí i potser no tota la ciència barcelonina ho sap.»

Bellés va acabar la seva presentació incidint en la faceta més desconeguda de Camí: el seu interès pel món de la màgia i l’il·lusionisme. «Ell és membre actiu de la Sociedad Española de Ilusionismo, així que és un màgic en actiu. I avui ens parlarà d’això, mesclant sàviament la màgia i les neurociències. Ens mostrarà quins fenòmens cognitius hi ha darrere de l’eficàcia de molts efectes màgics. I estic segur que les seves explicacions no restaran màgia a la màgia», va afegir.

Jordi Camí va iniciar el seu discurs afirmant que «l’il·lusionisme és l’art de fer coses impossibles davant dels teus propis ulls». El catedràtic de farmacologia va fer un resum de la seva presentació, parlant dels orígens de l’il·lusionisme, de com comença la ciència en relació amb la màgia. «L’il·lusionisme avui és un art escènic, d’entreteniment, està totalment dessacralitzat, el que fa són metàfores que projecten els grans desitjos humans i que es veuen realitzats falsament. La màgia fa jocs, experiències curtes que contradiuen les expectatives i que conclouen amb l’aparent transgressió de les lleis naturals ben establertes. La màgia produeix efectes impossibles i ho aconsegueix amb extraordinària eficàcia, són segles d’assaig i error», va explicar. A més, la màgia «sempre va per davant de la ciència, sempre ha anat de bracet del secretisme».

Camí va fer un repàs des del punt de vista històric de llibres i mags de referència, com Houdini, i va parlar de màgia com a paraula polisèmica, afirmant que «és una caixa d’eines meravellosa per estudiar com funciona el cervell».

També va destacar el fet que una de les particularitats de l’il·lusionisme és que «el desenllaç és impossible. I aquest desenllaç comença amb una sorpresa. No tothom la manifesta, però aquesta és la primera emoció, efímera. Com aconsegueixen els il·lusionistes arribar a aquest punt on tot acaba de manera impossible? El públic pateix una fenomenal dissonància cognitiva, perquè es troba amb un error de predicció. El cervell humà és una màquina molt acurada i, quan les coses no quadren, se sorprèn. El secret rau en la presentació de l’efecte màgic. Sempre és predictible, lògic, i el fet és que hi ha una doble realitat».

Després de la seva formidable presentació, Camí va fer una breu demostració del funcionament predictiu del cervell i del que són els errors de predicció.

Va posar fi a la presentació Pere Puigdomènech, que va transmetre a Camí les preguntes dels assistents.

Podeu veure el seu discurs de presentació aquí.