Notícies i actualitat

Hem parlat amb Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), d’aquesta iniciativa educativa i del paper de la dona en un món, el científic, històricament dominat pels homes.

Núria, què li sembla la iniciativa d’aquest institut de batejar amb noms femenins espais del centre? I que un dels noms sigui el seu?

Emocionant! Quan vaig rebre el missatge en què m’informaven de la iniciativa, vaig haver-lo de llegir diverses vegades, perquè temia haver-lo llegit malament. Però no, no ho havia llegit malament, no…

Com es va interessar vostè per la ciència?

Perquè he estat sempre curiosa, sempre. De petita llegia tot el que em queia a les mans i preguntava molt (molt!). A escola, alguna mestra es queixava que jo era massa inquieta i massa curiosa. I tot i que les lletres m’agradaven (i m’agraden) molt, les ciències em responien a més preguntes.

La manca de referents femenins és un dels problemes que fa que la ciència desperti menys interès entre les dones. Quins altres problemes hi veu?

La manca de formació tècnica i tecnològica del col·lectiu de mestres… Generalment, s’accedeix a magisteri des de batxillerats humanístics o socials. Potser en algun cas s’hi arriba des d’un itinerari científic, però mai des d’un batxillerat tecnològic. Això fa que la tecnologia sigui, entre mestres, o bé una afició o bé una imposició, però no és mai una formació. Els nens i nenes, al voltant dels deu anys, tenen molts vincles emocionals amb els mestres i creuran el que els proposin; per tant, si no els animen a triar perfils tècnics i tecnològics, perdrem molt de talent.

Un altre problema pot raure en les pors de les famílies quan una nena exposa que la seva intenció és dedicar-se a un àmbit professional hipermasculinitzat. Si això passa, generalment les famílies preguntaran a aquesta nena com és que ha triat aquella opció. Aquesta pregunta «innocent» es percep com que la proposta que la nena ha fet és errònia… i, de vegades, les nenes fan una passa enrere. I novament perdem talent.
I no oblidem el fet que no hi ha massa referents o models en la vida «normal»… No és habitual que en una pel·lícula o una sèrie surti una dona tecnòloga o enginyera, però sí que hi surten molts altres perfils professionals.

Creu que les pel·lícules i sèries que veiem contribueixen a mantenir l’interès de les nenes i les noies per professions on hi ha més dones? Sovint els personatges femenins són infermeres, mestres, treballen en temes relacionats amb la moda o no treballen. Penso en Modern family, per exemple, una sèrie que trenca molts estereotips familiars, però que presenta personatges femenins qüestionables: dues de les dones protagonistes adultes no treballen i una de les adolescents, que vol ser científica, és presentada com una nena sense vida social.

Exacte! Una sèrie com aquesta mostra perfils que no són reals (vaja, jo no els he trobat en el meu entorn). Si mostrés perfils reals, possiblement la sèrie no tindria tant èxit, però generaria més models i serien més fiables dels que hi ha ara.

També hi ha produccions que reivindiquen el paper de la dona en la ciència, com Hidden figures, que narra la història mai explicada de tres brillants dones científiques afroamericanes que van treballar a la NASA al començament dels anys seixanta, o les pel·lícules que parlen de Marie Curie. Creu que se n’haurien de fer moltes més? Algun nom que creu que mereixi una pel·lícula? I alguna recomanació de sèrie o pel·lícula que parli de les dones i la ciència?

Hi ha un documental meravellós que és Rafea i el sol, que narra la història d’una dona beduïna a qui van incorporar en un programa de formació bàsica en energies renovables. Descobreix un món absolutament desconegut per a ella, el de la tecnologia. I li agrada!
Un altre documental que em va agradar veure (tot i que la història que hi ha darrere no em va agradar tant) és Mercury 13, que mostra les protagonistes d’un programa de formació per a dones pilots d’avions i de coets. No us el podeu perdre!

La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix a tot el món. On comença aquesta bretxa? A primària, a secundària, a la universitat?

A educació infantil, els nens i les nenes dibuixen professionals de tots els àmbits amb perfils tant masculins com femenins. Després, a secundària, les noies generalment són més curoses amb les respostes, fet que s’interpreta, de vegades, com a manca de formació, tot i que no ho és… A partir d’aquí entraran en una dinàmica de treballar soles (o amb poques companyes femenines) i es bolcaran molt en la feina per fer-la d’una manera impecable. Si poguéssim tenir, per una temporada, moltes dones ocupant càrrecs de responsabilitat, no caldria celebrar aquest dia 11 de febrer, perquè les nenes tindrien prou models i referents en què emmirallar-se.

Segons dades de la UNESCO, menys del 30 % dels investigadors del món són dones. La investigació és un camp poc atractiu per a les dones?

Hi ha moltes dones dedicades a la recerca! El que no trobem és una quantitat significativa de dones de ciències o de tecnologia, dedicades a gestió i representativitat, en aquests àmbits «de ciències». Novament, la manca de visibilitat i l’absència de referents són aspectes clau.

Les matriculacions en carreres relacionades amb la tecnologia són especialment baixes. La tecnologia no interessa a les dones?

Sí… La dispersió de titulacions no hi ha ajudat. Hi ha més noies que nois estudiant a la universitat, però si agafem les dades d’un centre STEM, veurem que s’han quedat en valors baixos de matrícula, i costa molt canviar aquesta situació.

Què es pot fer des del món educatiu i des de les institucions per a atraure més nenes a la ciència?

Que els mestres tinguessin una mínima formació en tecnologia seria un primer pas. Això els trauria «la por» d’iniciar activitats de tecnologia a les aules, amb naturalitat.
Que les famílies tinguin tota la informació de les diferents opcions que poden triar els joves. Això reduiria el nombre de «vocacions perdudes» per manca de suport de l’entorn familiar.

Mantenir les campanyes de visibilitat de dones STEM, tant de les pioneres, que van obrir camí, com de dones en actiu, referents de proximitat, ja que és molt encoratjador per a les nenes poder-se emmirallar en persones reals. Dins aquestes campanyes, és molt engrescador per als nens i, sobretot, per a les nenes que alguna dona STEM comparteixi detalls de la seva vida professional, amb il·lusió, amb passió.

Vaja, que encara tenim molta feina per fer…