Notícies i actualitat

En l’estudi es detallen dades de soroll sísmic analitzades durant diversos mesos en més de tres-centes estacions sísmiques de tot el món. L’estudi mostra la reducció de soroll sísmic en molts països i regions, un cop es van realitzant els confinaments: primer a la Xina, després a Itàlia i a la resta de món. El confinament es reflecteix en el soroll sísmic, ja que s’hi veu l’efecte total de les mesures de distanciament físic/social, la reducció de l’activitat econòmica i industrial i les caigudes en el turisme i els viatges. El període de baix soroll sísmic de l’any 2020 és degut a la reducció de soroll sísmic antropogènic global més llarg i prominent que ha estat registrada fins ara.

L’estudi es va generar després que l’autor principal, el doctor Thomas Lecocq, decidís que la millor manera d’abordar el problema era compartint el seu mètode amb la comunitat sismològica i analitzant les dades de tot el món. Això va iniciar una col·laboració única que va involucrar setanta-sis autors de seixanta-sis institucions en vint-i-set països. El Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és un dels participants que hi ha contribuït amb les dades de l’estació sísmica situada al monestir de Poblet (POBL).

Aquesta estació, tot i estar relativament aïllada, ja ha notat la recuperació del soroll sísmic en l’evolució de les diferents fases del desconfinament, el qual ha arribat actualment a nivells semblants als dels mesos de gener i febrer del 2020, tot i que durant els caps de setmana el nivell de soroll encara és un 20 % més baix que abans.

Els sismòmetres són instruments científics sensibles que registren vibracions que viatgen a través del subsol, conegudes amb el nom de ones sísmiques. Tradicionalment, la sismologia se centra a mesurar les ones sísmiques que sorgeixen després d’un terratrèmol. No obstant això, els registres sísmics de fonts naturals estan contaminats per les vibracions d’alta freqüència (brunzits) produïdes pels humans a la superfície: caminar, conduir automòbils i trens. La indústria pesant i el treball de construcció també generen ones sísmiques que es registren en els sismòmetres.

Hi ha milers d’estacions de monitorització sísmica a tot el món i, per tant, va caldre un esforç per a descarregar, processar i analitzar la quantitat de terabytes de dades disponibles. Les dades provenen de la comunitat global que inclou xarxes de monitoratge sísmic d’alta gamma, així com de sensors sísmics de ciutadans, que han estat instal·lats per particulars i escoles.

La caiguda en el «brunzit» antropogènic més important es va trobar en àrees urbanes, però l’estudi també va detectar senyals del confinament en sensors enterrats a centenars de metres en el subsol i en àrees més remotes, com l’Àfrica subsahariana.

Es va trobar una forta coincidència entre la reducció de soroll sísmic i les dades de mobilitat humana, extretes d’aplicacions de mapatge de telèfons mòbils i posades a la disposició del públic per Google i Apple. Aquesta correlació permet que les dades sísmiques obertes s’utilitzin com un ampli servidor intermediari (proxy) per a rastrejar l’activitat humana en temps gairebé real i per a entendre els efectes del confinament i la recuperació de després de la pandèmia, sense incórrer en possibles problemes de privacitat.

Els efectes ambientals del confinament a causa de la pandèmia són amplis i variats, i inclouen la reducció d’emissions a l’atmosfera i la disminució del trànsit i la contaminació acústica que afecten la vida silvestre. Aquest període ha estat anomenat antropausa i aquest nou estudi és el primer a escala global que analitza l’impacte de l’antropausa sobre la Terra.