Agenda

dilluns  28 maig 2018
18 h
Sessió del Seminari Raimon Bonal

dilluns  28 maig 2018
19 h
Conferència: «Etiòpia. Cristianisme pels 13 mesos de l’any. Art i natura»

dimarts  29 maig 2018
10 h
Seminari: «La pedagogia després del maig del 68»

dimarts  29 maig 2018
18.30 h
Presentació del llibre Yi-Fu Tuan. El arte de la geografia

dimecres  30 maig 2018
18.30 h
Discurs d’ingrés de Josep Maria Salrach

dimecres  30 maig 2018
19 h
Seminari: «El Marx d’avui»

dimecres  30 maig 2018
19 h
Conferència: «La vainilla, una orquídia ancestral»

dijous  31 maig 2018
19 h
Homenatge a Josep Miquel Vidal (1939-2013)

dijous  31 maig 2018
9 h
XV Jornada de la SCATERM: «La terminologia de l’esport»

dijous  31 maig 2018
9.30 h
III Jornada sobre Documentació Ambiental a Catalunya


:: Més activitats ::
 
01/06/2011
Mor el geòleg Oriol Riba, membre de l’IEC i fundador del Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica a la UB

Oriol Riba i Arderiu (Barcelona, 1923) va morir ahir, dimarts 31 de maig, a Barcelona. Considerat «un dels geòlegs que més bé coneixien el país» per Salvador Reguant, col•lega i membre de l’IEC, era llicenciat en ciències naturals i doctor en geologia. Va ser investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda), a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), on va fundar el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica. En aquesta Universitat va promoure les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli. També era membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978.

Oriol Riba es va dedicar a la recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya central; també a Guinea i al Sàhara. Va investigar la conca terciària de l’Ebre i la Serralada Ibèrica. Entre les seves obres més destacades, hi ha el Diccionari de geologia, publicat per Enciclopèdia Catalana el 1997 i disponible en línia en el marc del programa «Diccionari de Ciència i Tecnologia» de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.


Riba va orientar part de la seva recerca a l’estudi del subsòl de la ciutat de Barcelona, una activitat capdavantera en el nostre país. Fruit d’aquesta recerca, l’any 2009 va publicar, juntament amb Ferran Colombo, l’obra Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana, editada per l’IEC. El llibre és una anàlisi de les estructures geològiques del litoral barceloní i de la transformació que han experimentat arran de l’activitat humana i revela, entre altres coses, com es va crear el port, la Barceloneta i el Poblenou, la Ribera o el Raval. També explica els efectes devastadors de les rierades que van provocar l’enderrocament de les muralles el 1853 i la transformació del territori arran del Pla Cerdà. En la presentació del llibre, que va tenir lloc a l’IEC el 22 de juliol de 2009, Lluís Cabrera, degà de la Facultat de Geologia de la UB, va qualificar aquest llibre d’obra de referència en el camp de la geologia i també va glossar la figura de Riba, de qui va destacar l’«esperit inquiet, intuïtiu, rigorós» i el seu paper de «catalitzador de vies de treball que ara ja estan consolidades».


Oriol Riba va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, membre del Consell de Protecció de la Natura de la Zona Volcànica d'Olot i, d’altra banda, membre fundador de l'Associació Internacional de Sedimentologia. El 1992 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.
 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Jaume Boada Salom

Les medalles de proclamació de les terres de parla catalana: Catalunya, València i Balears (1724-1843)

 

Xavier Barral i Altet

Els Banys «Àrabs» de Girona

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència