Notícies i actualitat
Com es va fer el poblament a Catalunya en l’època moderna? Joan Peytaví Deixona, membre de la Secció Filològica de l’IEC i de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Genealogia, respon a aquesta qüestió a partir de l’anàlisi del cas dels comtats de Rosselló i Cerdanya entre els segles XVI i XVIII. Ho fa en la tesi doctoral titulada Antroponímia, poblament i immigració a la Catalunya moderna. L’exemple dels comtats de Rosselló i Cerdanya (segles XVI-XVIII), que ha publicat l’Institut d’Estudis Catalans i que ha estat presentat el 10 de març a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.
Per a elaborar el treball, Peytaví explica que va partir d’una base de registres parroquials del segle XVIII, uns documents que són «de primera importància demogràfica i patronímica, que proporcionen molta informació sobre milers de noms de diverses generacions». Mitjançant l’estudi de l’antroponímia fet a partir d’una base de dades de noranta-cinc mil noms, Peytaví analitza, poble a poble, com es va constituir el poblament en l’època moderna i retrata l’evolució occitana entre els segles XVI i XVIII: des de la vinguda d’immigrants, la gran majoria occitans del sud i del sud-est francès, de manera constant i regular, entre els anys 1540 i 1750 fins al final de la immigració occitana.
L’acte de presentació del llibre ha estat organitzat per la Secció Filològica de l’IEC, la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut, i la Societat Catalana de Genealogia.