Torna a les notícies
L’IEC celebra el centenari de la Secció Filològica i de les seccions de ciències
02/03/2011

Durant tot l'any, se celebraran diverses activitats, entre les quals destaquen la convocatòria «2011, l’any de la paraula viva» i les jornades «Llengua i ciència». El programa s'ha presentat aquest migdia a l'IEC, en una roda de premsa en què han intervingut Salvador Giner, president de l'IEC; Isidor Marí, president de la Secció Filològica; Francesc Gonzàlez Sastre, president de la Secció de Ciències Biològiques; David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia i Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes.

L'objectiu de la commemoració és doble: d’una banda, reconèixer l’aportació dels seus primers membres a la normalització i la consolidació de la llengua catalana al llarg del segle XX i al progrés de la ciència en aquesta àrea lingüística; i de l’altra, reafirmar la vitalitat, la creativitat expressiva, el dinamisme innovador i la plena vigència del català en tots els àmbits del coneixement.

Secció Filològica
L’inici de la commemoració del centenari de la Secció Filològica serà al mes d’abril. Se celebraran dos actes institucionals: un, a Palma el dia 4 d’abril, amb el president de les Illes Balears; i l’altre, a Barcelona el 14 d’abril, amb el president de la Generalitat de Catalunya. Ambdós giraran entorn de les figures d’Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra, amb la finalitat de subratllar públicament la complementarietat de l’obra dels dos grans lingüistes de la primera Secció Filològica de l'IEC, que van impulsar la recuperació de la llengua catalana: la gran mobilització de la societat de tot el territori lingüístic aconseguida per Alcover i el rigorós esforç d’ordenació i institucionalització de la llengua per part de Pompeu Fabra. En aquests actes es presentarà el Portal Antoni M. Alcover, un espai d’Internet que farà accessible gran part de l’obra del lingüista manacorí i les Obres completes de Pompeu Fabra.

L’any 2011 coincideix, també, amb el centenari de la mort de Joan Maragall, el poeta de la «paraula viva» i un dels primers membres de la Secció Filològica. Maragall afirmava, a Elogi de la paraula, que la paraula és «la cosa més meravellosa d’aquest món» i n’exaltava «la seva misteriosa força creadora». Amb el lema «2011, l’any de la paraula viva», la Secció Filològica, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, convoquen tota la societat (mitjans de comunicació, escriptors i professionals de la paraula, docents, entitats culturals, el món empresarial i tots els usuaris de la llengua) a promoure al llarg d’aquest any tot tipus d’iniciatives que contribueixin a descobrir, compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovador de la llengua catalana. L’acció es preveu que culmini el mes d’abril de l’any 2012, amb les Festes de la Paraula Viva, en les quals es presentarà una selecció de les aportacions més rellevants que s’hauran dut a terme al llarg de l’any.

Seccions de ciències
Amb el lema «Cent anys de ciència en català», la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC iniciaran a l’estiu els actes commemoratius del seu centenari. El 21 de juny, se celebraran les jornades «Llengua i ciència», en les quals s’analitzaran i es compartiran, amb altres comunitats lingüístiques, les estratègies sobre l’ús complementari de la llengua pròpia en la producció i la comunicació científica, i de l’anglès, majoritàriament, per a la projecció internacional. En aquestes jornades participaran lingüistes i científics procedents de Catalunya, Bèlgica, Suècia i Israel.

D’altra banda, amb el títol «L’ideal científic de Catalunya 1911-2011», les seccions de ciències organitzaran a la tardor una jornada en què es farà una reflexió històrica sobre les aportacions dels primers membres de les seccions a la ciència moderna. Concretament, es parlarà sobre el noucentisme científic d’Eugeni d’Ors i Esteve Terradas; la investigació biomèdica de Ramon Turró i August Pi i Sunyer; el naturalisme de Josep M. Bofill i Pitxot, i les aportacions de l’assagista i filòsof Pere Coromines.