Torna a les notícies
Mor el membre corresponent de l’IEC Robert B. Tate, considerat un dels grans hispanistes britànics del segle XX
23/02/2011

Robert Brian Tate (Belfast, 27 de desembre de 1921) va morir ahir, dimarts 22 de febrer, a Nottingham (Regne Unit). Considerat un dels grans hispanistes britànics del segle XX, era membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1966. Era llicenciat en filologia romànica a la Queen’s University de Belfast l’any 1948 i, fins al 1949, va investigar a Barcelona sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, membre de l’Institut.

Entre els anys 1949 i 1958 va exercir la docència a les universitats de Manchester, Belfast i Nottingham, fins que el 1958 va guanyar la Càtedra de Llengua i Literatura Hispàniques de la Universitat de Nottingham, institució de la qual era professor emèrit. L’any 2004 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Girona, centre a qui va llegar el seu fons historiogràfic, la biblioteca personal, llibres, documents i altres materials de treball.

Tate sempre destacava la importància que, en els inicis de la seva carrera universitària, van exercir les figures d’Ignasi Gonzàlez Llubera, catedràtic a Belfast, i Joan Batista i Roca, de Cambridge, dos catalans que el van convèncer perquè es dediqués a la recerca, que es centrés en l’època del Renaixement i que estudiés la figura quatrecentista del cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau. L’any 1948 es va traslladar a Barcelona; vivia en una pensió al costat d’Els Quatre Gats i, tal com explica Mariàngela Vilallonga, catedràtica de la Universitat de Girona i vicepresidenta de l’IEC, que el va conèixer personalment, «duia agafat de la mà un exemplar de la primera gramàtica anglocatalana, escrita per Joan Gili, el tercer català de la seva vida, per elaborar el seu primer estudi sobre Margarit». Amb aquest treball, l’any 1950, va obtenir el títol de màster a la Universitat Belfast, pel qual va ser guardonat, quatre anys més tard, amb el Premi Francesc Cambó de l’IEC.

Durant la seva estada a Catalunya, va aprendre català a l’Ateneu amb Ramon Aramon i va mantenir amistat amb Martí de Riquer, Pere Bohigas, Anscari Mundó, Miquel Batllori i els historiadors gironins Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés. En tornar a Anglaterra, ja com a catedràtic d’Hispanisme, Vilallonga explica que Tate «es va adonar que l’ensenyament de la cultura hispànica a la Universitat necessitava transformacions i va eixamplar l’horitzó per incloure-hi la cultura catalana, la gallega, la portuguesa i l’andalusa».

A part de ser membre corresponent de l’IEC, Robert Brian Tate era membre de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid des del 1974 i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Acadèmia Britànica des del 1980. D’altra banda, també va ser membre fundador i president de l’Associació d’Hispanistes de la Gran Bretanya i Irlanda, de la Societat Anglocatalana i de l’Associació de Mestres d’Espanyol i Portuguès, i membre de l’Associació Internacional de Hispanistes.