Notícies i actualitat
Tot i ser dues figures fonamentals de la física moderna i contemporània, són pocs els textos de Johannes Kepler i de Niehls Bohr disponibles en llengua catalana. Ara, però, l’IEC i Eumo Editorial acaben de publicar Paralipòmens a Vitel·lió. Els orígens de l’òptica moderna, de Kepler, i L’estructura i la filosofia dels àtoms, de Bohr. Es tracta del novè i el desè llibre, respectivament, de la col·lecció «Clàssics de la Ciència», que dirigeix Antoni Malet, i que és fruit d’un projecte conjunt de la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. Les finalitats del projecte són acostar els clàssics de la ciència al lector no necessàriament especialitzat en ciència, proporcionar instruments per a l’ensenyament secundari, i ampliar els referents en llengua catalana de l’alta cultura científica.
Disponible, fins ara, només en anglès i francès, Paralipòmens a Vitel·lió. Els orígens de l’òptica moderna, de Johannes Kepler (1571-1630), conté les aportacions del físic a l’òptica moderna que van capgirar les teories de la llum i de la visió, hegemòniques en els cercles intel·lectuals europeus des de feia quatre-cents anys. Les crítiques de Kepler a les teories de la llum i dels colors d’Aristòtil, i les seves tesis, van tenir una gran influència en els primers assaigs de Descartes, i és precisament aquest fet el que dóna a l’obra un interès que ultrapassa els límits de la història de l’òptica. La contribució de Kepler, malgrat gaudir d’una importància indubtable, és una de les més desconegudes de la revolució intel·lectual del segle XVII.
John L. Heilbron, prestigiós historiador de la ciència contemporània, és el curador de L’estructura i la filosofia dels àtoms, de Niels Bohr (1885-1962), que recull textos que apareixen en català per primera vegada. S’hi inclouen fragments de la seva correspondència amb familiars i col·legues que il·luminen el procés de creació científica i la dimensió social de la recerca, textos científics i la mítica discussió amb Einstein sobre els problemes epistemiològics de la física atòmica. Tanca el volum la carta oberta a l’Organització de les Nacions Unides amb què, el juny de 1950, Bohr va intentar intervenir com a físic en el debat sobre les relacions internacionals en un món que ja no podia ignorar el paper de l’àtom.
La col·lecció «Clàssics de la Ciència» té previstos vint-i-sis títols, a més d’una sèrie especial il·lustrada. Per ara, comptant els llibres de Bohr i de Kepler, se n’han publicat deu.