Torna a les notícies
Carles Miralles, prestigi i mestratge
19/01/2018

Dijous i divendres, 18 i 19 de gener, tenen lloc a l’Institut d’Estudis Catalans les Jornades Internacionals sobre el Món Clàssic en honor al poeta, catedràtic de filologia grega i membre de l’IEC Carles Miralles. En l'acte inaugural han participat Jaume de Puig, vicepresident de l’Institut;  Montserrat Jufresa, presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (SCEC) de l’IEC; Jaume Pòrtulas, expresident de la SCEC; Javier Velaza, degà de la Facultat de Filologia de la UB, i Mercè Puig, vicerectora de la Universitat de Barcelona. Tots han coincidit a assenyalar que aquestes jornades volen fer-se ressó del prestigi i mestratge de Carles Miralles, "un referent de la filologia clàssica, que ha sabut internacionalitzar-la com pocs".

Les jornades, en què participaran especialistes d’arreu del món, repassaran els diversos temes que Miralles havia estudiat i treballat durant la seva llarga trajectòria.Així, s’han estructurat diverses ponències al voltant d’aquestes grans temàtiques, com són la poesia èpica, la poesia lírica, la tragèdia, la novel·la antiga, l’antropologia i la tradició clàssica lligada a la literatura catalana.

Aquestes jornades, organitzades per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i la Universitat de Barcelona, se celebren en el tercer aniversari de la mort de Carles Miralles.
 
Carles Miralles (1944-2015)
 
Va ser poeta, hel·lenista i catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona. 
 
L’any 1965, amb La terra humida, va obtenir l’accèssit al Premi Amadeu Oller, compartit amb Pius Morera, i el 1967 va guanyar el Premi Salvat-Papasseit per On m’he fet home. El 1992 obtingué el Premi Nacional de literatura catalana per La mà de l’arquer i el 2010 rebé el Premi de la Crítica Catalana de poesia amb L’ombra dels dies roja (2009). El 2013 va guanyar el Premi Extraordinari Salvador Espriu dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema «Hi ha feres d’altre temps. A hores d’ara increïbles». 
 
Va escriure al diari Avui i col·laborà en publicacions com ara Ítaca, El Pont, Serra d’Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera, Auriga i Arbor.
 
Va ser secretari general de l'IEC entre el 1998 i el 2002, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica), vicerector de la Universitat de Barcelona, president i fundador de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.