Torna a les notícies
L’IEC lamenta la mort de M. Teresa Ferrer i Mallol, expresidenta de la Secció Històrico-Arqueològica
06/03/2017

Ferrer i Mallol i l'aleshores president de l'IEC, Salvador Giner, en la inauguració del congrés sobre Martí l'Humà, l'any 2010 «Era una gran historiadora, molt valuosa i treballadora, i ha deixat un important llegat intel·lectual a l’IEC, al qual donarem continuïtat.» El pare Massot i Muntaner, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, es refereix així a Maria Teresa Ferrer i Mallol, que va morir dissabte passat, 4 de març, als setanta-sis anys. Ferrer i Mallol era doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, professora d’investigació de la Institució i Milà i Fontanals (CSIC) i directora del Departament d’Estudis Medievals d’aquesta institució. Des del 1992 era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, de la qual va ser presidenta (2006-2014), vicepresidenta (2001-2006) i secretària (1995-2001). El funeral s’ha celebrat avui, dilluns 6 de març, al migdia.

Maria Teresa Ferrer i Mallol és autora, en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz, del llibre Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona, Premi Ferran Armengol i Tubau de l’IEC (1974). Va dirigir la revista Anuario de Estudios Medievales (CSIC, Barcelona) i va ser membre del consell assessor de diverses revistes. També va publicar, entre altres treballs, els llibres Els sarraïns de la Corona catalano-aragonesa en el segle XIV. Segregació i discriminació (CSIC, 1987), Les aljames sarraïnes de la governació d’Oriola en el segle XIV (CSIC, 1988), La frontera amb l’Islam al segle XIV. Cristians i sarraïns al País Valencià (CSIC, 1988), Organització i defensa d’un territori fronterer. La governació d’Oriola en el segle XIV (CSIC, 1990), Corsarios castellanos y vascos en el Mediterráneo medieval (CSIC, 2000) i Entre la paz y la guerra. La Corona catalano-aragonesa y Castilla en la baja edad media (CSIC, 2005).

Va ser curadora de l’edició de La politique orientale d’Alfonse V d’Aragon, roi de Naples (1994), de Constantin Marinescu, i de l’edició de Pere el Gran, de Ferran Soldevila (1995). Va coordinar les jornades científiques Els catalans a la Mediterrània oriental a l’edat mitjana (2003), publicades per l’IEC. També va ser coordinadora, juntament amb Damien Coulon, de l’edició del seminari L’expansió catalana a la Mediterrània a la baixa edat mitjana (CSIC, 1999); amb Josefina Mutgé, de les actes del congrés De l’esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l’edat mitjana (CSIC, 2000); amb J. Mutgé i M. Riu, d’El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII) (CSIC, 2001), i amb J. M. Moeglin, J. Mutgé, St. Péquignot i M. Sánchez, de La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana (CSIC, 2005). Va coordinar les actes dels congressos internacionals, organitzats per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I (2011 i 2013) i Martí l’Humà, el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp (2015).

Ferrer i Mallol va tenir cura de la revisió històrica de la reedició de Les quatre grans cròniques, de Ferran Soldevila (2007-2015). Va dirigir amb M. Riu el llibre Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana. I. 1. Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània i els estats italians, 1067-1213 (IEC, 2009) i el llibre La Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat (Generalitat-IEC, 2011).