Notícies i actualitat
Malgrat estar presents en les transformacions de la humanitat i plantejar debats ètics i socials, la ciència i la tècnica i els seus efectes sobre l’evolució de la societat reben poca atenció, fins al punt que en l’educació secundària assignatures com les ciències per al món contemporani estan amenaçades de desaparèixer en els nous plans d’estudi. Ho denuncien la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l'Institut, i la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC en el Manifest per la cultura científica i tecnològica, que reivindica també el paper de la cultura científica en una formació humanística integral. Adheriu-vos al Manifest per la cultura científica i tecnològica
Segons els signants, mentre que tots els ciutadans acabaran el batxillerat amb unes nocions de llengua i literatura, filosofia i història ―assignatures obligatòries per a tots els alumnes―, molts d’altres l’acabaran sense cultura científica i tècnica. La raó, diuen, és que a les ciències i a la tècnica «se’ls atribueix un sentit únicament pràctic», mentre que les altres són considerades «pilars fonamentals per a la formació d’individus responsables i d’una societat més humana». Tot i això, la cultura científica explica en bona part l’actual visió del món, aporta coneixement sobre com han evolucionat els paradigmes en cada moment de la història, i dóna a conèixer el mètode amb què es poden encarar els problemes, plantejar hipòtesis, confirmar-les o refutar-les. A més, dialoga amb la literatura, l’art, la filosofia i la religió. Per tant, una visió del món i de la cultura que negligeixi la visió del món que proporcionen la ciència i la tècnica és «esbiaixada».
Per tots aquests motius, el Manifest demana que l’educació bàsica dels ciutadans es plantegi «de manera completa» i que hi continuï havent formació científica i tècnica a partir de quart d’ESO. També, que en l’educació dels mestres es doni una atenció especial als temes científics, sobretot a les matemàtiques, «perquè abans de l’ESO transmetin uns continguts que familiaritzin els alumnes amb el mètode científic i amb l’observació atenta de l’entorn», i que segueixin una formació continuada en les matèries científiques i tècniques que els permeti respondre als reptes canviants que es van succeint.
D’altra banda, proposen que en les carreres científiques i tècniques no es descuidi la formació integral, així com en les carreres de ciències socials o humanitats no es deixi de banda el coneixement científic i tècnic, i que es faci el que sigui possible perquè ciències i tècniques, d’una banda, i humanitats i ciències socials, de l’altra, «intensifiquin les seves relacions i busquin línies de treball conjunt, i això, cercant els elements d’enriquiment mutu i sense eliminar el debat i la discussió necessaris».
Finalment, demanen que el Govern, el Parlament i els mitjans de comunicació públics «incorporin assessories de ciència i tècnica que ajudin en l’acció de govern i a sensibilitzar la societat», i que això es tradueixi en «instàncies de reflexió científica i ètica que introdueixin les noves tecnologies, d’acord amb els valors i les exigències de la societat».