Torna a les notícies
La crisi comença a afectar la cohesió social de Catalunya, segons l’anuari Societat Catalana 2010
01/12/2010

La societat catalana és avui més vulnerable, està més polaritzada i presenta un risc més alt de fragmentació. Aquesta és la diagnosi que fa l’anuari Societat Catalana 2010, editat per l'Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC, que en l’edició d’enguany analitza les conseqüències de la crisi econòmica a Catalunya. Tot i que l’impacte social de la crisi no ha estat tan greu com es podia esperar, sí que hi ha evidències que comença a afectar la cohesió de la societat catalana. Societat Catalana 2010 es va  presentar ahir, 1 de desembre, a l’IEC, en un acte presentat per Salvador Giner, president de l’Institut, i en el qual van intervenir Josep Maria Rotger, president de l’ACS, Marina Subirats, coordinadora del llibre, i alguns dels autors dels articles.

L’anuari del 2008 radiografiava una Catalunya «perplexa» davant els canvis produïts al llarg del 2007, un any marcat per fets que van sacsejar l’opinió pública, i prolífic en noves lleis. Segons ha explicat Marina Subirats, l’any 2009 ja no hi ha sorpresa o perplexitat, sinó que s’inicia «una preocupació real per l’evolució d’una societat que cada vegada té menys directament les claus del seu futur i que, cada cop, està esdevenint més vulnerable». La vulnerabilitat i la pèrdua de la cohesió social es palesen en el fet que s’estan produint un conjunt de fenòmens preocupants, com l’afebliment de la solidaritat entre els grups, els conflictes per a obtenir recursos, l’accentuació dels mecanismes de diferenciació de les classes mitjanes, el creixement del malestar de la classe treballadora enfront de la immigració, l’empobriment d’aquesta immigració o la desconfiança davant els aparells polítics afectats per alguns casos de corrupció i enfrontats a la dificultat de redreçar l’economia.

Davant aquest panorama, Marina Subirats es planteja les qüestions següents: com es poden enfortir les bases de la convivència col•lectiva per a no perdre la cohesió guanyada? Com es pot mantenir aquesta cohesió en una societat en què creix la desigualtat i en què el futur sembla tancat per a tants joves i per a tantes persones sense feina? Com es poden evitar les posicions crítiques que tendeixen a destruir el teixit social i la confiança en les institucions?

Continguts
Societat Catalana 2010 s’ha proposat estudiar com la crisi ha afectat diversos sectors i quins són els mecanismes disponibles per a fer-hi front. En el primer article, Vicenç Navarro se centra en l’Estat del benestar, els mecanismes del qual esdevenen, actualment, segons apunta Subirats, «més necessaris per a sostenir els grups més febles, però també és ara quan les seves febleses poden ser més cruels; i és també ara quan caldrà defensar-lo amb més fermesa».

Óscar Molina i Fernando Esteban presenten, en l’article següent, un recorregut històric que permet comparar l’evolució del mercat del treball a Catalunya en dos moments de crisi: l’actual i el dels anys 1993 i 1994.
Oriol Homs i Maria Caprile, d’altra banda, aprofundeixen en les conseqüències de la destrucció massiva de llocs de treball sobre diversos segments de la població i assenyalen les repercussions que hi ha entre els diversos col•lectius. Un d’aquests col•lectius, l’agrícola, pateix un conjunt de conseqüències no solament generades per la crisi actual, sinó per la transformació ràpida i constant, que genera dificultats d’ajustament. Sobre el món de pagès en parla Andreu Peix.

L’article de Pau Serracant versa sobre la situació dels joves, especialment vulnerable i cada vegada més incerta. El grup més colpejat per la crisi, però, són els immigrants, en qui se centra l’article de Sònia Parella i Teresa Sordé. D’altra banda, Marta Rovira, Enric Saurí i Montserrat Tresserra observen els fenòmens de la immigració i la llengua catalana.

Finalment, s’inclouen dos articles adreçats a conèixer, d’una manera concreta, les bases del funcionament de Catalunya, les diferències internes i les peculiaritats locals. Per una banda, Àngel Belzunegui, Ignasi Brunet, Inma Pastor i Francesc Valls presenten alguns aspectes molt concrets de la vida a Tarragona, sobretot els vinculats a la pobresa. Per l’altra, Fidel Molina coordina un article en el qual col·laboren Jordi Garreta, Dolors Mayoral i Lluís Samper, sobre els canvis viscuts a Lleida en l’àmbit cultural de l’educació i la immigració. Per acabar, Màrius Domínguez és l’autor d’un apèndix en què es presenten algunes dimensions de l’evolució de la societat catalana, comparades, sempre que és possible, amb el conjunt de la societat espanyola.

L’objectiu de Societat Catalana és posar en relleu, de manera periòdica i des d’una visió científica, la situació social del país, els principals elements de canvi que l’afecten en cada etapa i l’evolució de la vida col•lectiva, per contribuir a millorar l’entesa dels fenòmens comuns i assolir una solidesa més gran de la cohesió de la societat. Societat Catalana 2010 és la quarta edició d’aquest anuari.