Agenda

dimarts  23 octubre 2018
19 h
Presentació del llibre Fills del ferro

dimecres  24 octubre 2018
19.30 h
Inauguració del curs 2018-2019 de l’Institut d’Estudis Catalans

dijous  25 octubre 2018
15 h (dijous) i 10 h (divendres)
Col·loqui internacional Formes del discurs literari i filosòfic a l’antiguitat

dijous  25 octubre 2018
18.30 h
Conferència Una aproximació a la base de dades d’espais abandonats i degradats a Catalunya

divendres  26 octubre 2018
19 h
Taula rodona La llengua és un organisme viu

divendres  26 octubre 2018
9 h
I Jornada de Literatura Catalana per a Alumnes de Batxillerat

divendres  26 octubre 2018
9.45 h
Jornada La narrativa catalana al segle XXI. Balanç crític

dilluns  29 octubre 2018
19 h
Conferència del cicle Gòtic a l’abast

dimarts  30 octubre 2018
9 h
XVII Jornada de Virologia

dilluns  5 novembre 2018
19 h
Presentació del llibre Els Banys “Àrabs” de Girona


:: Més activitats ::
 
21/11/2016
L’Institut d’Estudis Catalans incorpora vuit membres numeraris

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar el passat dijous, 17 de novembre, incorporar vuit nous membres numeraris: a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, l’economista menorquí Guillem López Casasnovas i el periodista i catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló Andreu Casero Ripollés. A la Secció de Ciències Biològiques, Roderic Guigó i Serra, expert en bioinformàtica i genòmica, i Joan Vallès i Xirau, filòleg i catedràtic de botànica a la Universitat de Barcelona. A la Secció de Ciències i Tecnologia s’han incorporat el físic i informàtic Ramon López de Mántaras i Badia i la matemàtica Marta Sanz Solé. Finalment, els filòlegs José Enrique Gargallo Gil, professor titular de filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i August Bover Font, escriptor i catedràtic emèrit de filologia catalana a la mateixa universitat, s’han incorporat a la Secció Filològica.

Guillem López Casasnovas és catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, on creà el primer postgrau en economia de la salut i gestió sanitària (1986) i fundà el Centre de Recerca en Economia i Salut (1996). És conseller independent del Consell de Govern del Banc d’Espanya i membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement i del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari de la Generalitat de Catalunya. Amb Esther Martínez, va rebre el Premi de la Societat Catalana d’Economia (2000) per l’obra La balança fiscal de Catalunya amb el govern central. També ha estat distingit amb el Premi Joan Sardà Dexeus (2001) i el Premi Ramon Llull (2008), i investit doctor honoris causa per la Universitat ISALUD de Buenos Aires (2012).

Andreu Casero Ripollés és catedràtic a la Universitat Jaume I de Castelló; director i fundador, des del 2009, del grau en periodisme, i codirector del Màster en Noves Tendències i Processos d’Innovació en Comunicació de la mateixa universitat. Els seus treballs s’han publicat en les principals revistes de comunicació i periodisme, com Estudios del Mensaje Periodístico, Textual & Visual Media, Periodística i Comunicar, i s’han projectat en revistes anglosaxones com Information, Communication & Society i Journalism Practice. Entre altres guardons, ha rebut el 5è Premi d’Investigació Universitària (2011), atorgat per l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, i el 14è Premi d’Innovació Educativa (2014), atorgat pel Banco Santander i la Universitat Jaume I.

Roderic Guigó i Serra és catedràtic de bioinformàtica a la Universitat Pompeu Fabra i investigador al Centre de Regulació Genòmica, on, des de l’any 2005, coordina el Programa de Bioinformàtica i Genòmica. Va participar en la seqüenciació del genoma humà i actualment participa en els projectes ENCODE i Gtex, finançats pels Instituts de Salut Nord-americans (NIH), i en nombrosos projectes europeus i internacionals. És present en la llista dels científics més citats i influents del món, amb més de dues-centes trenta publicacions i gairebé cinquanta mil citacions. Forma part de nombrosos comitès, com és l’European Molecular Biology Laboratory (EMBL), i d’associacions de bioinformàtica, entre les quals hi ha Bioinformatics Barcelona, creada el 2015. Ha estat guardonat dues vegades amb el Premi Ciutat de Barcelona (2002 i 2012) per la seva carrera investigadora.

Joan Vallès i Xirau és catedràtic de botànica a la Universitat de Barcelona des del 2006. Les seves línies de recerca són la biosistemàtica (organització del genoma), l’etnobotànica (estudis etnoflorístics en terres catalanes), la terminologia científica (noms populars i tècnics en botànica) i la història de la botànica catalana (segles XIX i XX). Ha estat vocal de la Junta Directiva de la Institució Catalana d’Història Natural de l’IEC (2003-2007), i pertany a la Societat Catalana de Biologia, a la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i a l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, entre d’altres. Ha coordinat la base de dades de noms catalans de plantes i ha dirigit la publicació del TERMCAT Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (Premi Crítica Serra d’Or de recerca 2015).

Ramon López de Mántaras i Badia és professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i professor visitant distingit de la Universitat de Tecnologia de Sydney. És un dels pioners de la intel·ligència artificial a l’Estat espanyol (publicà Inteligencia artificial: ¿qué es?, ¿para qué sirve?, 1980) i un dels més destacats experts a Europa. Fundà l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, en la qual fou president del Consell Rector durant el període 2002-2006. És membre de l’European Association for Artificial Intelligence (EurAI). Ha rebut diversos guardons, entre els quals destaquen el Premi Ciutat de Barcelona d’Investigació (1982), el Premi Robert S. Engelmore de l’Associació Americana d’Intel·ligència Artificial (2011); el Premio Nacional de Informática, de la Sociedad Científica Informática de España (2012), i l’EurAI Distinguished Service Award, de la European Association of Artificial Intelligence (2016).

Marta Sanz Solé és doctora en matemàtiques per la Universitat de Barcelona (1978) i catedràtica de probabilitat i estadística a la mateixa Universitat des de l’any 1986. Fou degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB (1993-1996) i vicepresidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques (2000-2003). Actualment és la coordinadora del comitè científic de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath). Va ser membre del comitè executiu de l’European Mathematical Society (1997-2004) i també presidenta (2011-2014). Formà part de l’equip de direcció del Centre de Recerca Matemàtica (2007-2010). És membre del Jurat dels Premis Princesa d’Astúries, i el 2015 va ser nomenada membre del comitè del Premi Abel 2016 i 2017. Ha estat distingida amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i va ser elegida fellow de l’Institute of Mathematical Statistics (2011). Entre les seves obres destaquen Lliçons de càlcul de probabilitats (1994), Probabilitats (1999) i Malliavin Calculus, with applications to stochastic partial differential equations (2005).

José Enrique Gargallo Gil és professor titular de filologia romànica a la Universitat de Barcelona des del 1988. Especialista en dialectologia en els àmbits fronterers de la península Ibèrica, ha publicat obres com Guía de lingüística románica (1989), Les llengües romàniques. Tot un món lingüístic fet de romanços (1994) i Manual de lingüística románica (2007), i ha col·laborat en monografies romàniques de l’Atlas linguistique roman (Grenoble). Ha dirigit diversos projectes ministerials des del 2005; és coautor de Calendario romance de refranes, i coordinador de les obres col·lectives Paremiología romance. Los refranes meteorológicos (2010) i I proverbi meteorologici. Ai confini dell’Europa romanica (2011). Forma part del comitè de redacció de la revista Estudis Romànics. També és membre de la Sociedad Española de Lingüística, de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de la Société de Linguistique Romane.

August Bover Font és escriptor i catedràtic emèrit de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. Ha estat investigador a les universitats de Saskatchewan (Canadà) i de Califòrnia a Berkeley (Estats Units), i professor visitant a les universitats de Càller i Perpinyà. Fou secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de Català a les universitats de l’estranger (1988-2002), integrada per la Generalitat de Catalunya i el Consell Universitari de Catalunya; codirector de la Catalan Review (1995-2009), i autor del Manual de catalanística (1993). Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre la literatura catalana de l’època moderna (antologies de la poesia de Pere Serafí, 1987 i 2005); sobre la cultura catalana de Sardenya (Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya, 2007), i sobre l’obra i la biografia de Josep Sebastià Pons (Antologia poètica, 1986; Teatre, 1990). Ha estat president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC (1990-2012) i és president, des del 2012, de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística. En l’àmbit de la creació artística ha publicat diversos reculls poètics, com Terres de llicorella (2007), Cloc! (2011) i Beabà (2014).

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Catalan Historical Review, núm. 11

 

Hilari Raguer

Escrits dispersos d’història

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència