Agenda

dimarts  23 octubre 2018
19 h
Presentació del llibre Fills del ferro

dimecres  24 octubre 2018
19.30 h
Inauguració del curs 2018-2019 de l’Institut d’Estudis Catalans

dijous  25 octubre 2018
15 h (dijous) i 10 h (divendres)
Col·loqui internacional Formes del discurs literari i filosòfic a l’antiguitat

dijous  25 octubre 2018
18.30 h
Conferència Una aproximació a la base de dades d’espais abandonats i degradats a Catalunya

divendres  26 octubre 2018
19 h
Taula rodona La llengua és un organisme viu

divendres  26 octubre 2018
9 h
I Jornada de Literatura Catalana per a Alumnes de Batxillerat

divendres  26 octubre 2018
9.45 h
Jornada La narrativa catalana al segle XXI. Balanç crític

dilluns  29 octubre 2018
19 h
Conferència del cicle Gòtic a l’abast

dimarts  30 octubre 2018
9 h
XVII Jornada de Virologia

dilluns  5 novembre 2018
19 h
Presentació del llibre Els Banys “Àrabs” de Girona


:: Més activitats ::
 
29/02/2016
L’Institut d’Estudis Catalans incorpora Pere Quetglas, Lluís Jou i Jaume Mensa com a nous membres numeraris, i Anthony Bonner i Martina Camiade com a corresponents

Pere Quetglas s’incorpora a la Secció Filològica, mentre que Lluís Jou i Jaume Mensa ho fan a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Pel que fa als nous membres corresponents, Anthony Bonner i Martina Camiade, s’incorporen també a la Secció de Filosofia i Ciències Socials

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar, el passat 16 de febrer, incorporar tres nous membres numeraris: a la Secció Filològica, Pere Quetglas Nicolau, catedràtic de filologia llatina de la Universitat de Barcelona; a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Lluís Jou i Mirabent, director general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1996-2003), responsable de l’elaboració i la tramitació de la Llei de política lingüística del 1998, i Jaume Mensa i Valls, professor titular de filosofia medieval al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Com a membres corresponents, s’incorporen a la Secció de Filosofia i Ciències Socials: Anthony Bonner, llicenciat en teoria musical i composició per la Universitat de Harvard, Premi Nacional de Literatura Catalana (1990), Creu de Sant Jordi (1997) i Premi Internacional Catalònia de l’IEC (2015), entre d’altres, i Martina Camiade, catedràtica en estudis catalans a la Universitat de Perpinyà.

Pere Quetglas Nicolau és catedràtic de filologia llatina de la Universitat de Barcelona, on ocupa el càrrec de vicerector de Comunicació i Projecció. És fundador i director del Grup de Lingüística Llatina d’aquesta Universitat. Dirigeix el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC), projecte de la Unió Acadèmica Internacional compartit entre l’IEC i el CSIC, en el qual, a més d’elaborar i publicar el corresponent diccionari, s’està desenvolupant el portal documental CODOLCAT (Corpus Documentale Latinum Cataloniae). Forma part del comitè assessor de diverses col·leccions i revistes en les àrees de filologia llatina i de llatí medieval. Ha explorat la producció literària alt medieval a Catalunya amb la introducció en el cànon d’autors com el comte bisbe Miró Bonfill de Girona o el jutge Ermengol Bernat d’Urgell, l’obra poètica dels quals ha estudiat i editat. Entre moltes altres publicacions, destaquen Elementos básicos de filología y lingüística latinas (1985; 2a ed. 2006); Josep Balari i Jovany. Escrits filològics (1990); el Cançoner de Ripoll (2009), en col·laboració amb J. Raventós, i «L’edició de textos medievals: problemes, recursos i solucions. El cas de les dobles edicions», en col·laboració amb Mercè Puig, dins Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia, núm. 4 (2014).

Lluís Jou i Mirabent estudià nàutica a l’Escola Oficial de Barcelona, es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona (1977) i va treure les oposicions de notaria (1983). Exercí de notari a Belmonte de Miranda (Astúries), a Calafell i, a partir del 1995, a Barcelona. Ha estat membre de la Junta del Col•legi de Notaris de Catalunya, primer com a censor i després com a vicedegà. Fou director general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1996-2003). Participà en la comissió d’experts que va redactar la Declaració Universal de Drets Lingüístics (1994-1996), que fou lliurada a la UNESCO, i va ser el responsable de l’elaboració i la tramitació de la Llei de política lingüística del 1998. Ha format part de la Comissió Jurídica Assessora i, des del 2006, és membre també de la Comissió de Control creada per la Llei de la iniciativa legislativa popular, designat per la Mesa del Parlament de Catalunya. Actualment és arxiver de protocols del Districte de Barcelona. És membre del Patronat de la Fundació Noguera, i, des del 1996, n’és el secretari. Té una remarcable trajectòria acadèmica com a professor associat del Departament de Dret Civil de la UB. Dirigeix la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, i és autor d’un gran nombre de publicacions sobre dret civil, com «El dret català, entre la compilació i el codi» (Revista de Catalunya, juny 2004). També va dirigir el volum XXIII dels Estudis històrics i documents dels arxius de protocols (1996) i ha editat, en col·laboració amb Ester Franquesa, Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori (2009), de Josep M. Puig Salellas. Ha rebut el Premi Justícia de Catalunya (2007), de la Generalitat de Catalunya, i el Premi Agustí Juandó (2007), del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya.

Jaume Mensa i Valls és llicenciat en filosofia i lletres i en teologia; es doctorà en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993). És diplomat en paleografia, diplomàtica i arxivística per l’Archivio Segreto Vaticano (1996) i màster en processos editorials per la Universitat Oberta de Catalunya (2002). Des de l’octubre del 2010 és professor titular de filosofia medieval al Departament de Filosofia de la UAB. Ha estat professor convidat a la Facultat de Teologia de Catalunya i ha pres part en el Seminari de Teologia als Països Catalans i en el Seminari de Teologia Medieval Catalana d’aquesta Facultat. Ha format part del grup d’investigació Eusebi Colomer de la Universitat Ramon Llull. És director de la revista Enrahonar. Quaderns de Filosofia (UAB) i membre del consell de redacció de la Revista Española de Filosofía Medieval, del consell assessor de la «Bibliotheca Philosophorum Medii Aevi Cataloniae» i del comitè científic de l’Aula Lul·liana. Ha publicat diverses obres, entre les quals destaquen Arnau de Vilanova, espiritual. Guia bibliogràfica (1994), Arnau de Vilanova i les teories medievals de l’amor (2012) i el manual Introducció a la filosofia medieval (2012). Ha obtingut el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Fundació Congrés de Cultura Catalana (1997), per a la publicació de la tesi doctoral Les raons d’un anunci apocalíptic: la polèmica escatològica entre Arnau de Vilanova i els filòsofs i teòlegs professionals (1297-1305), i el XXI Premi de la Fundació Maragall (2010).

Anthony Bonner es llicencià en teoria musical i composició per la Universitat de Harvard i estudià composició amb Nadia Boulanger al Conservatori de Música de París. Deixeble de Robert Pring-Mill, ha estat fortament vinculat a Mallorca, on s’instal·là el 1959. Va ser elegit magister de la Maioricensis Schola Lullistica (1997), de la qual fou nomenat vicerector (1993) i, més endavant, rector en funcions (1996). S’encarregà de l’edició de la revista Studia Lulliana i dirigí la continuació de l’edició crítica de les obres catalanes de Ramon Llull (NEORL) (1988). Entre les seves publicacions destaquen Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316) (1989); Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària (1988), en col·laboració amb Lola Badia, i The Art and Logic of Ramon Llull. A User’s Guide (2007). Fou membre del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears (1991-1994). És doctor honoris causa per la Universitat Albert Ludwig de Friburg (1994) i la Universitat de Barcelona (1995). Ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística (1986), el Premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear (1989), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1990), la Creu de Sant Jordi (1997), la Medalla d’Or del Consell de Mallorca (2002), el Premi Ramon Llull de les Lletres del Govern Balear (2002) i el Premi Internacional Catalònia de l’IEC (2015).

Martina Camiade és catedràtica en estudis catalans a la Universitat de Perpinyà, on ha dirigit l’Institut Franco-Català Transfronterer (2011-2013) i l’Institut Catalan de Recherche en Sciences Sociales (ICRESS). És titular de la prime d’excellence scientifique; va ser membre del Consell Nacional de les Universitats a París, i experta de l’Agence Nationale de la Recherche (ANR). Ha impulsat la revista electrònica Recerc i la col·lecció «Obres de Referència», on es publiquen tesis, recerques i memòries de màster. Des de l’any 2000 s’ha especialitzat en temes transfronterers, tant pel que fa a la frontera catalana com al conjunt d’Europa. És també experta de la Unió Europea en qüestions transfrontereres i ha efectuat missions a l’Europa de l’Est, als Balcans i al Carib. En el marc de la Xarxa Vives d’Universitats, ha impulsat el Projecte Transfronterer PRES entre les universitats de Girona, Lleida, Perpinyà i les Illes Balears. Com a assessora pedagògica del Govern d’Andorra, va participar en la creació de l’Escola Andorrana i la política d’andorranització dels ensenyaments de francès i espanyol al Coprincipat (1980). Ha creat i ha fet funcionar un màster d’ensenyament bilingüe i immersiu, el primer i fins ara únic a l’Estat francès. Entre les seves publicacions destaquen obres com La casa en la comunitat andorrana del segle XVII al segle XIX (2001) i L’Albera: un territori entre paisatge i límit al llarg del temps (2006). També ha destacat com a productora i realitzadora de la cadena de televisió France3 (1985-2008), en la qual va fer més de quatre-cents cinquanta programes monogràfics o emissions en català dins la sèrie «Viure al país».

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Catalan Historical Review, núm. 11

 

Hilari Raguer

Escrits dispersos d’història

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència