Agenda

dimecres  4 setembre 2019
9 h
Escola d’estiu sobre models avançats de comportament

dijous  5 setembre 2019
18.30 h
Inauguració de l’exposició de la sèrie «Tribunal de les Aigües», d’Antoni Miró

divendres  6 setembre 2019
12 h
Acte d’obertura del curs acadèmic 2019-2020 de la Universitat de València

divendres  6 setembre 2019
18 h
XXIII Bienal de la Real Sociedad Española de Historia Natural: «Mediterráneo: realidad y retos de nuestro entorno natural»

divendres  6 setembre 2019
Divendres 6 de setembre, de 17 a 21 h. Del 7 al 14 de setembre, de 10.30 a 21 h. Diumenge 15, de 10.30 a 14 h
L’IEC, a la Setmana del Llibre en Català

dilluns  9 setembre 2019
18.30 h
Presentació de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana a la 37a Setmana del Llibre en Català

dimarts  10 setembre 2019
16 h
II Jornada de Treball del Col·lectiu Pere Quart

dimecres  11 setembre 2019

Diada Nacional de Catalunya

dijous  12 setembre 2019
9 h
Genomics for Biodiversity Symposium

dilluns  16 setembre 2019
19 h
Conferència «Per què l’edició genètica ha revolucionat la biologia?»


:: Més activitats ::
 
23/02/2016
Mor Salvador Reguant i Serra, geòleg i paleontòleg de referència internacional i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC

El geòleg i paleontòleg Salvador Reguant i Serra (Súria, 1928), especialista de referència mundial en l’estudi dels briozous fòssils i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC des del 1986, va morir el 23 de febrer, a Barcelona, a l’edat de vuitanta-set anys. Científic i humanista, va ser fundador i director de la revista Contributions to Science, de la qual solia dir que «perquè arreu coneguin la ciència i la cultura catalanes, cal que les hi fem arribar en anglès». La cerimònia de comiat es durà a terme a dos quarts d’una del migdia del dijous 25 de febrer, al Tanatori de les Corts.

Salvador Reguant va néixer a Súria, a la comarca del Bages, l’any 1928. Va ser ordenat sacerdot el 1953 i va combinar els primers anys de sacerdoci amb la seva formació com a geòleg a la Universitat de Barcelona, on va formar part de la primera promoció de llicenciats en geologia a Catalunya. A la mateixa Universitat, va ser catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica i va ocupar els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia (1978-1984) i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques (1986-1989).

Gràcies a l’aprofundiment en l’estudi dels fòssils del terciari, Reguant va definir l’edat dels estrats de la Plana de Vic. Més tard, degut al seu interès pels briozous, un grup de fòssils del qual es tenia molt poca informació, es va convertir en un especialista de referència mundial que rebia consultes d’arreu, després d’haver presentat els seus resultats a gran quantitat de congressos internacionals.

Com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va portar a terme gran quantitat d’activitats lligades a la catalanística i va ser fundador i director de la revista Contributions to Science, de la qual Reguant deia que «perquè arreu coneguin la ciència i la cultura catalanes, cal que les hi fem arribar en anglès».

L’estudi profund del món de l’estratigrafia i la geologia històrica el va portar a entrar en les discussions teòriques sobre aquestes matèries a escala internacional, a fer-se membre de la representació espanyola a la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) i a ocupar els càrrecs de secretari i president del comitè espanyol del Programa Internacional de Correlació Geològica, patrocinat per la UNESCO i la mateixa IUGS. També fou membre de la Subcomissió Internacional de Classificació Estratigràfica i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Científic i humanista, Reguant és autor de dos-cents títols, en els quals es va ocupar de la geologia històrica, dels problemes conceptuals en geologia i dels relacionats amb la difusió i la comprensió de les ciències, entre altres temes, i va tenir un paper clau en la creació de la Universitat de Vic. Al llarg de la seva vida va mostrar un ferm compromís amb l’evangeli i l’església, i en ocasions va criticar les jerarquies eclesiàstiques, sobretot per la seva manca d’atenció i sintonia amb el jovent.
 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Esteve Llop

Catàleg dels líquens de la Garrotxa

 

A cura de Josep Camps Arbós i Maria Dasca

La narrativa catalana al segle XXI. Balanç crític

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència