Agenda

dijous  26 abril 2018
18 h
Sandra Uve parla del seu llibre sobre dones inventores

dijous  26 abril 2018
19 h
Conferència: «Refrigeració en estat sòlid: una tecnologia respectuosa amb el medi ambient»

dijous  26 abril 2018
9 h
Sessió científica: Mites i llegendes sobre l’alimentació

divendres  27 abril 2018
12.15 h
Presentació del còmic sobre Pompeu Fabra a la Universitat d’Alacant

divendres  27 abril 2018
19.30 h
Presentació del còmic sobre Pompeu Fabra al Centre Cultural de Novelda 

dissabte  28 abril 2018
12 h
Vermuts literaris

dijous  3 maig 2018
18.30 h
Curs «El delta de la Tordera», a càrrec de Josep Maria Panareda

dijous  3 maig 2018
9 h
II Congrés de Biologia de la Societat Catalana de Biologia

divendres  4 maig 2018
9 h
II Congrés de Biologia de la Societat Catalana de Biologia

dilluns  7 maig 2018
19 h
Lliurament del volum 27 de la revista Lambard. Estudis d’Art Medieval i conferència del cicle L’art cristià i els seus escenaris


:: Més activitats ::
 
23/02/2016
Mor Salvador Reguant i Serra, geòleg i paleontòleg de referència internacional i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC

El geòleg i paleontòleg Salvador Reguant i Serra (Súria, 1928), especialista de referència mundial en l’estudi dels briozous fòssils i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC des del 1986, va morir el 23 de febrer, a Barcelona, a l’edat de vuitanta-set anys. Científic i humanista, va ser fundador i director de la revista Contributions to Science, de la qual solia dir que «perquè arreu coneguin la ciència i la cultura catalanes, cal que les hi fem arribar en anglès». La cerimònia de comiat es durà a terme a dos quarts d’una del migdia del dijous 25 de febrer, al Tanatori de les Corts.

Salvador Reguant va néixer a Súria, a la comarca del Bages, l’any 1928. Va ser ordenat sacerdot el 1953 i va combinar els primers anys de sacerdoci amb la seva formació com a geòleg a la Universitat de Barcelona, on va formar part de la primera promoció de llicenciats en geologia a Catalunya. A la mateixa Universitat, va ser catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica i va ocupar els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia (1978-1984) i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques (1986-1989).

Gràcies a l’aprofundiment en l’estudi dels fòssils del terciari, Reguant va definir l’edat dels estrats de la Plana de Vic. Més tard, degut al seu interès pels briozous, un grup de fòssils del qual es tenia molt poca informació, es va convertir en un especialista de referència mundial que rebia consultes d’arreu, després d’haver presentat els seus resultats a gran quantitat de congressos internacionals.

Com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va portar a terme gran quantitat d’activitats lligades a la catalanística i va ser fundador i director de la revista Contributions to Science, de la qual Reguant deia que «perquè arreu coneguin la ciència i la cultura catalanes, cal que les hi fem arribar en anglès».

L’estudi profund del món de l’estratigrafia i la geologia històrica el va portar a entrar en les discussions teòriques sobre aquestes matèries a escala internacional, a fer-se membre de la representació espanyola a la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) i a ocupar els càrrecs de secretari i president del comitè espanyol del Programa Internacional de Correlació Geològica, patrocinat per la UNESCO i la mateixa IUGS. També fou membre de la Subcomissió Internacional de Classificació Estratigràfica i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Científic i humanista, Reguant és autor de dos-cents títols, en els quals es va ocupar de la geologia històrica, dels problemes conceptuals en geologia i dels relacionats amb la difusió i la comprensió de les ciències, entre altres temes, i va tenir un paper clau en la creació de la Universitat de Vic. Al llarg de la seva vida va mostrar un ferm compromís amb l’evangeli i l’església, i en ocasions va criticar les jerarquies eclesiàstiques, sobretot per la seva manca d’atenció i sintonia amb el jovent.
 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Vicenç M. Rosselló i Verger

Viles planificades valencianes medievals i modernes

 

Xavier Barral i Altet

Els Banys «Àrabs» de Girona

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis