Agenda

dilluns  26 juny 2017
19 hores
Presentació del número tres d’El Món d’Ahir

dilluns  26 juny 2017
9 hores
XVII Jornada de Biologia Evolutiva 

dimarts  27 juny 2017
9 hores
ALLEA Board Meeting 

dimecres  28 juny 2017
18 hores
Taula rodona: «La indústria agroalimentària catalana: reptes de futur» i celebració del 40è aniversari de la ICEA 

dimecres  28 juny 2017
19 hores
Acte d’homenatge a l’escriptora i lingüista Renada-Laura Portet 

dijous  29 juny 2017
19 hores (el 29 de juny); 9 hores (el 30 de juny)
Simposi: «El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat» 

divendres  30 juny 2017
(per determinar)
XXVII Conferència Anual de la Societat Catalana de Comunicació - Congrés Internacional de Recerca en Comunicació 

dimarts  4 juliol 2017
9 hores
Jornada de Formació Tecnològica d’Estiu de l’SCT 

dimecres  5 juliol 2017
10 hores
IX Workshop d’Avaluació del Risc a la Cadena Alimentària: «Riscos emergents en els productes del mar» 

dimecres  5 juliol 2017
18.30 hores
Presentació del llibre Pedagogia, ara, de Martí Teixidó


:: Més activitats ::
 
25/01/2016
L’Institut d’Estudis Catalans incorpora set nous membres numeraris i dos de corresponents

Ferran Arasa, Ignasi Baiges, Enric Pujol, Josep Domingo-Ferrer, Josep Samitier, Oriol Camps i Mercè Lorente s’incorporen com a membres numeraris, i Carles Boix i José M. Murià, com a corresponents

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar dilluns passat, 18 de gener, incorporar set nous membres numeraris. A la Secció Històrico-Arqueològica, hi ingressen Ferran Arasa, professor d’arqueologia a la Universitat de València; Ignasi Baiges, catedràtic de Ciències i Tècniques Historiogràfiques a la Universitat de Barcelona, i Enric Pujol, professor d’història moderna i contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. 

A la Secció de Ciències i Tecnologia, s’hi incorporen Josep Domingo-Ferrer, catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial a la Universitat Rovira i Virgili, i Josep Samitier, catedràtic de Física a la Universitat de Barcelona. Els nous membres de la Secció Filològica són Oriol Camps, filòleg, i Mercè Lorente, professora de filologia catalana a la Universitat Pompeu Fabra.

D’altra banda, s’incorporen com a membres corresponents a la Secció de Filosofia i Ciències Socials Carles Boix, professor de ciències polítiques i de l’Administració a la Universitat de Princeton i director de l’Institut de Política Econòmica i Governança a la Universitat Pompeu Fabra, i José M. Murià, membre numerari de l’Acadèmia Mexicana de la Història.

Ferran Arasa és professor d’arqueologia a la Universitat de València. La seva activitat de recerca s’ha orientat cap a l’estudi del període romà al País Valencià. Més concretament, ha centrat la seva tasca en les següents línies de recerca: epigrafia, escultura, arquitectura i vies de comunicació. Treballa també sobre la historiografia de l’arqueologia valenciana, en l’estudi de la toponímia i en les transformacions lingüístiques lligades a la romanització, i també té treballs valuosos de ceramologia. El 1995 va rebre el Premi Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans per la seva tesi doctoral Territori i poblament en època romana a les comarques septentrionals del litoral valencià. Ha publicat, entre altres títols, La romanització a les comarques septentrionals del litoral valencià. Poblament ibèric i importacions itàliques en els segles II-I aC (2001) i La ciutat romana de Lesera (2009).

Ignasi Baiges és doctor en història medieval, expert en paleografia i diplomàtica i catedràtic de Ciències i Tècniques Historiogràfiques a la Universitat de Barcelona. Pertany des del 1990 a la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Forma part del Grup de Recerca en Estudis Medievals d’Art, Història, Paleografia i Arqueologia (MAHPA); del Grup d’Innovació Docent [Contra]Tædium, i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona. Des del 2003 és membre de la Comissió Internacional de Diplomàtica, organisme dependent del Comitè Internacional de Ciències Històriques. La seva activitat investigadora se centra en l’estudi de l’escriptura i la cultura escrita en tots els seus aspectes i es pot dividir en tres grans àmbits: l’estudi de la cancelleria reial catalanoaragonesa, l’evolució del notariat i l’edició de textos. Entre altres publicacions, destaquen l’edició, en col·laboració amb Anna Rubió i Elisa Varela, de la Cort General de Montsó de 1382-1384 (1992) i el Llibre de privilegis de Cervera (1182-1456), editat juntament amb Max Turull i d’altres l’any 1991.

 Enric Pujol és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor al Departament d’Història Moderna i Contemporània d’aquesta universitat. Cultiva quatre grans línies de treball: Ferran Soldevila, la historiografia catalana, l’exili català del 1939 i la memòria cultural i política de l’Empordà i de les terres gironines. L’any 1993 va publicar el seu primer llibre, El descrèdit de la història, en què defensava, entre altres temes, la visió global històrica dels Països Catalans. El 1995 publicà Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània, que el va fer mereixedor del Premi Enric Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1996 va ser coautor del llibre editat per l’IEC i Proa La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Entre moltes altres de les seves obres, cal destacar també Història i reconstrucció nacional: la historiografia catalana a l’època de Ferran Soldevila, 1894-1971 (Afers, 2003); Tres imprescindibles: Ferran Soldevila, Jaume VicensVives i Pierre Vilar. Elements per a un cànon historiogràfic català (2015), o Cartes d’amor i d’exili: Rosa Leveroni - Ferran Soldevila (2009).

Josep Domingo-Ferrer és catedràtic de Ciències de la Computació i Intel•ligència Artificial a la Universitat Rovira i Virgili, director de la Càtedra UNESCO de privadesa de dades i investigador ICREA Acadèmia. Amb l’objectiu de conciliar seguretat, privadesa i funcionalitat en la societat de la informació, s’ha especialitzat en la privadesa i seguretat de les dades, el secret estadístic i els protocols criptogràfics.
És coautor dels llibres Database Anonymization: Privacy Models, Data Utility, and Microaggregation-based Inter-model Connections (2016); Statistical Disclosure Control (2012); Privacy in Statistical Databases (2008); Criptografia per als serveis telemàtics i el comerç electrònic (2002) i Smart Card Research and Advanced Applications (2000), entre altres publicacions.

Josep Samitier és catedràtic de Física a la Universitat de Barcelona i ha orientat la seva recerca al camp de les nanotecnologies. Dirigeix l’Institute for Bioengineering of Catalonia (IBEC) des del 2013. És coordinador de la Plataforma Espanyola de Nanomedicina (NanomedSpain) i delegat d’Espanya al Working Party on Biotecnology de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Ha publicat tres-cents quaranta-dos articles en revistes científiques i ha presentat quatre-centes noranta ponències a congressos. És autor de set patents i ha dirigit vint-i-set tesis doctorals. Josep Samitier ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de Ciència i Tecnologia 2003. Sota la seva direcció, l’IBEC va rebre el 2015 l’acreditació a l’excel•lència Severo Ochoa.

Oriol Camps és filòleg i assessor lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Des de l’any 1976 s’ha dedicat a la codificació i l’estandardització de la llengua, primer en el camp de la llengua escrita, com a corrector al diari Avui (1976-1980) i al DOGC (1980-1987), i més tard en el camp de l’oralitat, fent de director, durant vint-i-sis anys, de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio (1987-2013). Ha estat responsable —al costat de Maria Alba Agulló, cap del Servei Lingüístic de TV3— de la creació i posada en marxa del web d’assessorament lingüístic de la CCRTV ésAdir.cat, del qual va ser director, juntament amb els caps del Servei Lingüístic de TV3.

Mercè Lorente és professora de filologia catalana a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves línies de recerca se centren en la lexicologia, lexicografia, terminologia i fraseologia, sempre en el marc de la lingüística aplicada i amb interaccions recurrents amb la lingüística de corpus i l’enginyeria lingüística. Pel que fa a la lexicologia, va encetar aquest camp d’estudi amb la tesi doctoral Aspectes de lexicografia: representació i interpretació gramaticals (1994), dirigida per la doctora Teresa Cabré, centrada en l’estructura argumental dels verbs catalans, i que va obtenir el Premi Pompeu Fabra 1996 de l’IEC i el Premi Extraordinari de Doctorat 1996 de la Universitat de Barcelona. Ha estat editora en cap de la revista Terminàlia, de la Societat Catalana de Terminologia, filial de l’IEC; vicepresidenta de l’Associació Europea de Terminologia (1999-2001) i presidenta de l’Associació Catalana de Terminologia (2004-2006), embrió de l’actual Societat Catalana de Terminologia. Des del 2012 és vicepresidenta de l’Associació Espanyola de Terminologia.

Carles Boix és professor de ciències polítiques i de l’Administració a la Universitat de Princeton i director de l’Institut de Política Econòmica i Governança a la Universitat Pompeu Fabra. És considerat un dels acadèmics de referència mundial en economia política i en teoria de la democràcia.
És membre de l’American Academy of Arts and Sciences i del Consell Assessor per a la Transició Nacional de la Generalitat de Catalunya. Abans de ser professor a Princeton, ho va ser de les universitats d’Ohio (1995-1999) i de Chicago (1999-2006), sempre en els departaments de Ciència Política. La seva recerca i les seves publicacions han merescut diversos i importants guardons. Ha obtingut dues vegades un dels premis més prestigiosos que atorga l’American Political Scence Association: el William Riker al millor llibre d’economia política de l’any per Political parties, growht and Equality (1999) i, posteriorment, per Democracy and Redistribution (2004), que s’ha traduït al xinès. El primer d’aquest dos llibres, en la versió espanyola, va obtenir també el premi de l’Associació Espanyola de Ciència Política al millor llibre publicat durant el període 1995-2000.

José M. Murià és membre numerari de l’Acadèmia Mexicana de la Història. Fill de barceloní i d’escalenca, ha contribuït a donar sentit a la catalanitat a l’exili treballant per mantenir una doble identitat en defensar el compromís amb Mèxic del catalans en la vida universitària i cívica. El 1987 va ser nomenat investigador nacional de Mèxic amb el nivell més alt. El 1991 va ser elegit president del Colegio de Jalisco, una institució de recerca i d’ensenyament superior on va crear un programa d’estudis per als catalans de Mèxic, amb la publicació d’una trentena de llibres sobre el tema. Impulsà el Diccionario de los catalanes de México (1996), guardonat amb el Premi Joan B. Cendrós d’Òmnium Cultural. Actualment, dirigeix un projecte de recerca sobre els catalans a Mèxic, i a la Biblioteca del Estado de Jalisco ha impulsat la Biblioteca Catalana, que duu el nom del seu pare, Josep Maria Murià i Romaní. Entre altres publicacions, és autor de Veus de l’exili. Vint testimonis de la diàspora catalana (2007), Ressons. Escrits a favor de Catalunya (2006) i Catalans a Mèxic, cinc segles de presència irrenunciable (2008).


 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Miquel Crusafont

Glossari català de numismàtica (amb totes les poblacions emissores)

 
 

Cosme Aguiló i Antoni Mestre

Atles ornitonímic de les Illes Balears

 
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis