Agenda

dilluns  21 octubre 2019
19 h
Conferència «L’entrada del rei: un espectacle publicitari»

dilluns  21 octubre 2019
19 h
Lliurament del premi Societat Catalana d’Economia

dimarts  22 octubre 2019
18 h
Inauguració del curs 2019-2020 de l’IEC

dimecres  23 octubre 2019
9.30 h
Building Bridges 2019, el congrés anual de l’Academia Europaea

dijous  24 octubre 2019
16 h
VII Jornades sobre l’Ensenyament de la Física i la Química a l’Educació Secundària

dijous  24 octubre 2019
9.30 h
Jornada tècnica Comunicació estratègica per a les entitats ambientals

divendres  25 octubre 2019
18.30 h
Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Sueca (Ribera Baixa)

divendres  25 octubre 2019
9.30 h
Simposi Alexandre Galí

dilluns  28 octubre 2019
18 h
Seminari de Teoria Sociològica Raimon Bonal
 

dilluns  28 octubre 2019
19 h
Conferència «El monestir de Santa Maria de Vallverd»


:: Més activitats ::
 
19/11/2015
Un nou web localitza i documenta els monuments commemoratius de l’espai públic català

L’Onze de Setembre –amb 49 monuments–, la sardana (47), Lluís Companys (35), Anselm Clavé (33) i Pau Casals (17) són els fets i personatges més recordats a l’espai públic de les ciutats catalanes. Això es pot saber gràcies al treball de recerca realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans sobre els monuments commemoratius, que ha donat lloc a la publicació d’un espai web amb un repertori de més de mil dos-cents monuments, des de modestos monòlits fins a grups escultòrics d’envergadura. El web inclou un mapa interactiu, una base de dades que permet fer cerques per municipi, tema, autor, any o períodes determinats, i diferents estudis amb els resultats del projecte. De cada monument hi ha una fitxa amb el tema, la ubicació, l’autor, les característiques, informació complementària i la imatge corresponent.

La informació que s’ofereix comprèn totes les capitals de comarca i els municipis d’una població al voltant dels deu mil habitants, que són els que acostumen a tenir monuments commemoratius, tot i que també s’han recollit monuments singulars de municipis de menys població. Han quedat fora d’aquest repertori els monuments de temàtica religiosa, i només es recullen els que tenen relació directa amb la història de la localitat. Pel que fa a les plaques als murs dels edificis, només s’han tingut en compte aquelles especialment singulars o excepcionals. Tampoc no s’han tingut en compte els cementiris, llevat del cas de monuments d’específic caràcter civicopolític, ja que l’atenció d’aquesta base de dades se centra en els espais oberts de parcs, places i avingudes.

En l’apartat «Estudis» s’han incorporat tres textos que ofereixen algunes de les conclusions que es poden treure de l’anàlisi d’aquest repertori. El primer estudi analitza els fets i personatges més recordats a l’espai públic de les ciutats catalanes. El segon tracta els monuments commemoratius catalans erigits fora de Barcelona entre el 1880 i el 1918, període en què fora de Barcelona se n’inauguraren vint-i-sis, xifra molt notable, comparada amb la de Barcelona, que en van ser trenta-cinc. El tercer estudi analitza els monuments commemoratius aixecats a Barcelona a partir del 1977. S’ofereix la proporció dels commemoratius dins del total d’escultura al carrer, i es fa la comparació pertinent amb el període franquista.

Amb aquesta eina, i tota la informació que inclou, l’Institut d’Estudis Catalans vol contribuir a donar a conèixer i a valorar els monuments commemoratius que formen part del patrimoni públic i que els catàlegs monumentals existents no sempre els tenen en compte, perquè valoren molt més els elements arquitectònics i arqueològics. La memòria permanent al carrer es plasma en monuments commemoratius, de manera que el seu repertori mostra com els poders municipals i la societat civil han anat configurant un imaginari que es projecta cap al futur partint del passat i també del present, amb una proposta de valors de cohesió i d’integració socials. Ja fa temps que la història de la memòria col·lectiva per mitjà de les seves manifestacions visuals interessa als historiadors de molts països.

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Mario Bunge

Filosofia de la tecnologia

 

Institut d'Estudis Catalans

Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència