Notícies i actualitat
«Apropar el català a la població immigrant hauria de ser un dels objectius de la política lingüística dels propers anys». Amb aquestes paraules va cloure la seva intervenció Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial organitzadora, juntament amb la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, de la jornada «Els usos lingüístics a Catalunya: balanç i perspectives de futur», que es va celebrar el dia 28 de setembre a l’IEC. La jornada es pot veure a la videoteca de l'IEC.
L’anàlisi dels usos lingüístics a Catalunya va centrar el debat entre experts sociolingüistes. En la primera ponència de la jornada, Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, va manifestar la necessitat d’avançar en la delimitació del que són els usos lingüístics institucionals i els usos lingüístics individuals. Per això va proposar una manera més precisa d’expressar la distinció entre aquests usos lingüístics i va apostar per les denominacions usos professionals (en comptes d’usos institucionals) i usos particulars (en comptes d’usos individuals). Segons Marí, la influència dels contextos professionals en els usos particulars de la llengua és molt clara i aquest fet cal que es tingui en compte a l’hora d’abordar la recerca sociolingüística i la planificació de la política lingüística. També va destacar que cal distingir més clarament quin és el grau de consolidació del comportament lingüístic. Va recordar que el 45 % del comportament quotidià tendeix a ser repetitiu i que no és fàcil modificar els hàbits arrelats, però que un canvi de context —com un nou lloc per a viure o treballar— pot facilitar un canvi d’hàbits lingüístics.
En el decurs de la jornada, Joaquim Torres i Albert Fabà van aportar dades empíriques sobre l'evolució dels usos interpersonals o privats i dels institucionalitzats o públics. El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, va fer una reflexió sobre la política lingüística a Catalunya; Joan Solé i Camardons va explicar com es poden caracteritzar els usos lingüístics; Josep M. Aymà va fer balanç i va plantejar les perspectives de futur dels usos interpersonals o privats, i Maite Puigdevall ho va fer en relació amb els usos institucionalitzats o públics.