Notícies i actualitat
Carles Miralles i Solà (Barcelona, 1944), membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, secretari general de l’IEC durant el període 1998-2002 i primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, va morir el 29 de gener als setanta anys. M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, en destaca la faceta de traductor al català dels clàssics grecs, així com el fet que «sempre va tenir clar el lligam del món clàssic amb els orígens de la literatura catalana». Com a president de la Comissió de Lexicografia de l’IEC, afirma Cabré, «Miralles va estar sempre compromès amb les successives edicions del Diccionari».
Carles Miralles era catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual també havia estat vicerector (1981-1986). Estudiós del mite i de la poesia dels grecs antics, s’havia ocupat també de la narrativa i la poesia llatines. Va traduir, sobretot, textos filosòfics, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Va estudiar poetes del segle XV i alguns de moderns, com Verdaguer, Riba, Salvat-Papasseit, Foix i Espriu. Va treballar sobre temes diversos de literatura comparada i tradició clàssica. Era director de la revista Ítaca de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i va ser president del Consell Supervisor del Termcat.
La seva obra poètica va ser distingida amb el Premi Salvat-Papasseit (1967), per On m’he fet home, i amb el Premi Nacional de Poesia (1992), per La mà de l’arquer. Va aplegar els seus poemes en els volums D’aspra dolcesa. Poesia: 1963-2001 (2002) i No me n’he anat (2008), una antologia comentada a càrrec de diversos autors. Posteriorment, va publicar L’ombra dels dies roja (2009), que va ser guardonat amb el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana. El 1980 va rebre el Premi Josep Carner de l’IEC per Lectura de les ‘Elegies de Bierville’ de Carles Riba, i el 1994, el Premi Serra d’Or d’assaig per Sobre Foix.
Miralles va ser homenatjat per la Universitat de Barcelona el 30 de setembre de 2014 amb motiu de la seva jubilació. En el marc de l’homenatge, Joan Martí i Castell, de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica, i Pau Gilabert, de la Universitat de Barcelona, van presentar dos volums en reconeixement de la tasca docent i la trajectòria acadèmica i humana de Miralles, titulats Som per mirar. L’obra pren el títol de la fórmula amb què Carles Riba comença un sonet inclòs a Salvatge cor; el primer volum aplega quinze contribucions de distingits hel·lenistes, tots col•legues i amics de Miralles, mentre que el segon volum recull la col·laboració de prestigiosos professors, escriptors i crítics, que s’han fixat en temes de literatura i en gustos compartits amb Miralles.