Agenda

dissabte  19 agost 2017
9 hores
XXXII Jornada d’Agricultura de la ICEA a Prada: «Fauna salvatge, espècies invasores i activitat agrària: problemes i polítiques»

dijous  14 setembre 2017
21 hores
Concert: «La puresa de la música instrumental» 


:: Més activitats ::
 
12/01/2015
La paraula estelada, neologisme del 2014

En la línia de les iniciatives engegades per editorials com Chambers, Oxford o Merriam-Webster’s per a l’anglès, o Fundéu (Fundación del Español Urgente) per al castellà, el mes de desembre l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van fer una crida oberta a participar en l’elecció de la paraula nova en català de l’any 2014. En total, es van rebre més de dues-centes propostes, procedents de tot el domini lingüístic català: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el Rosselló, l’Alguer i Andorra. El neologisme de més èxit, proposat per trenta-sis persones, ha estat el substantiu estelada, que designa la bandera que simbolitza la independència de Catalunya.

El Diccionari de la llengua catalana recull aquest nom amb la definició ‘conjunt dels estels del firmament’ i també l’adjectiu estelat -ada amb el significat de ‘ple d’estels’ o ‘adornat amb un estel o més d’un’, d’on prové la bandera estelada, en què, per conversió, l’adjectiu passa a ser utilitzat com a nom. Per a seleccionar el neologisme de l’any s’han tingut en compte els criteris de freqüència i d’adequació, i la decisió final l’ha presa una comissió formada per persones de la Secció Filològica de l’IEC i investigadors de l’Observatori de Neologia de la UPF.

A més d’estelada, s’han proposat tota mena de neologismes: prefixats (extracomunitari, minifeina), sufixats (vistaire, untall), compostos patrimonials (feinaaddicte, cardaamic), compostos cultes (acroioga, triscaidefòbia), sintagmacions (vídeo de pantalla, full de ruta), conversions sintàctiques (corrupte -a com a substantiu), lexicalitzacions (escoleta), neologismes semàntics (ambient), acrònims que mostren la capacitat creativa de la llengua (taulèfon) i manlleus, adaptats o no, tant de l’anglès (lumbersexual, sexi) com del castellà (xulo -a, bolo) o, fins i tot, del xinès (tofu) i l’àrab (kebab).

Recull de premsa

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Martí Teixidó

Pedagogia, ara

 

Enric Ortega i Gonzàlez

Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans

 
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis