Agenda

dissabte  18 agost 2018

XXXIII Jornada d’Agricultura a Prada: «Vinyes i vi a la Catalunya del Nord i al Principat»

dimecres  5 setembre 2018
16 h
Congrés Plumbum litteratum. L’escriptura sobre plom a l’època romana

dilluns  10 setembre 2018
16 h
I Jornada de Treball del Col·lectiu Pere Quart

dimarts  11 setembre 2018
10 h
Celebració de la Diada Nacional de Catalunya a l’IEC


:: Més activitats ::
 
12/01/2015
La paraula estelada, neologisme del 2014

En la línia de les iniciatives engegades per editorials com Chambers, Oxford o Merriam-Webster’s per a l’anglès, o Fundéu (Fundación del Español Urgente) per al castellà, el mes de desembre l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van fer una crida oberta a participar en l’elecció de la paraula nova en català de l’any 2014. En total, es van rebre més de dues-centes propostes, procedents de tot el domini lingüístic català: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el Rosselló, l’Alguer i Andorra. El neologisme de més èxit, proposat per trenta-sis persones, ha estat el substantiu estelada, que designa la bandera que simbolitza la independència de Catalunya.

El Diccionari de la llengua catalana recull aquest nom amb la definició ‘conjunt dels estels del firmament’ i també l’adjectiu estelat -ada amb el significat de ‘ple d’estels’ o ‘adornat amb un estel o més d’un’, d’on prové la bandera estelada, en què, per conversió, l’adjectiu passa a ser utilitzat com a nom. Per a seleccionar el neologisme de l’any s’han tingut en compte els criteris de freqüència i d’adequació, i la decisió final l’ha presa una comissió formada per persones de la Secció Filològica de l’IEC i investigadors de l’Observatori de Neologia de la UPF.

A més d’estelada, s’han proposat tota mena de neologismes: prefixats (extracomunitari, minifeina), sufixats (vistaire, untall), compostos patrimonials (feinaaddicte, cardaamic), compostos cultes (acroioga, triscaidefòbia), sintagmacions (vídeo de pantalla, full de ruta), conversions sintàctiques (corrupte -a com a substantiu), lexicalitzacions (escoleta), neologismes semàntics (ambient), acrònims que mostren la capacitat creativa de la llengua (taulèfon) i manlleus, adaptats o no, tant de l’anglès (lumbersexual, sexi) com del castellà (xulo -a, bolo) o, fins i tot, del xinès (tofu) i l’àrab (kebab).

Recull de premsa

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Josep Pla i Carrera

Història de la matemàtica: Grècia IIa

 
 

Arxiu de Textos Catalans Antics

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència