Notícies i actualitat
Quins són els reptes de la botànica catalana? Amb motiu del cinquantenari de la mort del botànic Pius Font i Quer, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar, amb la coŀlaboració de les filials Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i Societat Catalana de Biologia (SCB), la sessió científica Font i Quer, llavor de futur. Els reptes de la botànica catalana per al segle XXI, que va analitzar l’estat de progrés de diversos àmbits de la botànica actual, a partir de les iniciatives impulsades per Font i Quer. En la sessió científica, que es va celebrar el 2 de desembre, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, es van estudiar aspectes com el progrés i la situació actual de la sistemàtica, la florística i l’evolució del coneixement de la flora catalana; l’etnobotànica, la fitonímia i la terminologia botànica, i l’evolució i el progrés de l’ecologia i la fitocenologia vegetal.
Pius Font i Quer (1888-1964) es va llicenciar en ciències químiques i es va doctorar en farmàcia. Va ser professor de botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, professor a l’Escola Superior d’Agricultura i director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Va organitzar i dirigir l’Institut Botànic de Barcelona i va fundar el Jardí Botànic. Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i president de la Institució Catalana d’Història Natural, va intervenir en els darrers volums de Flora de Catalunya de Joan Cadevall. Va ser cofundador i director de la revista de botànica Cavanillesia. Processat el 1939, va perdre tots els càrrecs. Com a botànic taxonomista i fitogeògraf, va publicar més de dos-cents treballs. L’interès per l’aspecte lingüístic de la botànica el portà a codificar la terminologia catalana a Iniciació a la botànica; també va ser l’encarregat de coordinar la terminologia botànica del Diccionari de Pompeu Fabra. Va ser vicepresident d’honor del VIII Congrés Internacional de Botànica (París, 1954); advisory editor de Flora Europaea (Cambridge, 1958); doctor honoris causa de la Universitat de Montpeller (1959), i vicepresident del X Congrés Internacional de Botànica (Edimburg, 1963). Pius Font i Quer va ingressar a l’IEC l’any 1942.