Agenda

dissabte  21 octubre 2017
De 8.30 a 22.30 (dia 20) i de 8.30 a 19 hores (dia 21)
XX Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana

dilluns  23 octubre 2017
17.30 hores
Junta general ordinària de la Societat Catalana d’Economia i conferència «L’economia catalana, canvis recents i alguns reptes futurs»

dilluns  23 octubre 2017
18 h
Seminari de Teoria Sociològica Raimon Bonal

dilluns  23 octubre 2017
19 h
Ponències: «Un gastroviatge per l’enopaisatge» i «Els falsos mites dels diferents aliments», dins el cicle organitzat per les acadèmies Els aliments

dimarts  24 octubre 2017
18.30 h
Inauguració de curs 2017-2018 de la Societat Catalana de Geografia

dimarts  24 octubre 2017
18h
ACTE SUSPÈS DEGUT A LA SITUACIÓ POLÍTICA - Inauguració de curs 2017-2018 de la Societat Catalana de Pedagogia

dimarts  24 octubre 2017
19 h
Lliurament del Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2017

dimarts  24 octubre 2017
9.00 h
Jornada Intervencions i usos a la masia. Un repte de futur

dimecres  25 octubre 2017
11.45 h
Trobada entre la doctora Sandra Díaz, Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2017, i els estudiants de batxillerat de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC)

dimecres  25 octubre 2017
18.30 h
Taula rodona: «Antibiòtics: per què els bacteris superresistents són la propera amenaça?»


:: Més activitats ::
 
30/06/2014
Els materials del projecte de recerca en dialectologia Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), consultables a partir d’ara per Internet

En quins punts del domini lingüístic català el blat de moro es coneix per blat indi, panís o moresc? On anomenen boles de picolat, les mandonguilles? Qui porta calcetins en comptes de mitjons? Les obres publicades en el marc del projecte Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), que donen resposta a qüestions com aquestes, a partir d’ara es poden consultar en línia al web http://aldc.espais.iec.cat. L’Atles és un projecte de dialectologia de l’IEC iniciat l’any 1964 que posa a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics recollits amb els mètodes convencionals de la dialectologia, entre els anys 1964 i 1978. Fins ara, els materials del projecte s’han difós en forma de llibre per mitjà de tres tipus de publicacions fonamentals: l’Atles lingüístic del domini català, del qual han aparegut sis volums; el Petit atles lingüístic del domini català, del qual s’han publicat quatre volums i, finalment, els Etnotextos, dels quals s’ha publicat un volum corresponent al català oriental.

Tot i que el projecte no està finalitzat, per als directors, Joan Veny i Lídia Pons, «era fonamental posar a l’abast d’estudiosos i gent interessada tots els materials del projecte per mitjà de la Xarxa». Al web s’han bolcat tots els materials disponibles, que s’han classificat en diversos apartats ―equip, metodologia, localitats, volums, índexs, publicacions i il·lustracions―; els acompanyen una presentació del projecte i un cercador per paraules. A mesura que es vagin publicant, els materials restants s’afegiran a la pàgina, i està previst que s’hi inclogui una selecció d’enregistraments orals corresponents als etnotextos, documents de gran valor atès que, en els anys que es van fer ―entre 1964 i 1978―, «no era freqüent que es fessin enregistraments», afirma Joan Veny.

Una obra d’un gran valor lingüístic i etnogràfic

La idea del projecte va ser exposada per Antoni M. Badia i Margarit el 1952, però no va ser fins al 1964 que es va començar a treballar en la recollida de dades. Aquesta fase es va allargar fins al 1978, perquè els enquestadors ―entre els quals hi havia Joan Martí i Castell i Joaquim Rafel, actualment membres de la Secció Filològica, i els actuals directors del projecte, Lídia Pons i Joan Veny― combinaven aquesta tasca amb la de professors a la Universitat de Barcelona. El 1989, l’IEC va acollir el treball com a projecte de recerca i, des d’aleshores, l’ha patrocinat i s’ha encarregat d’implicar organismes i institucions externes en el finançament. El resultat de tots aquests anys de treball és una base de dades amb més de 475.000 registres, obtinguts a partir d’un qüestionari de prop de 2.500 preguntes realitzat en cent noranta poblacions del domini lingüístic català. Amb la finalitat de copsar la llengua oral, les enquestes sempre es feien in situ i els enquestats havien de ser naturals de cada població.

Quin interès té conèixer el lèxic del domini lingüístic català dels anys seixanta i setanta? Segons els directors del projecte, els qüestionaris es van fer en una època en què no hi havia escola en català i en què no havien irromput els mitjans de comunicació en llengua catalana; això va permetre recollir, amb criteris científics, la riquesa de variants de la llengua col•loquial i, alhora, explicar-ne la variació i la unitat. El resultat d’aquesta feina és una obra d’un gran valor etnogràfic, un referent de la llengua històrica que permet estudiar la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del català del segle XX, que permet viatjar per la llengua a través de les variants i que ara, a més, serà accessible a tothom gràcies a Internet.
 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Martí Teixidó

Pedagogia, ara

 

Enric Ortega i Gonzàlez

Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans

 
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis