Agenda

dijous  14 desembre 2017
18 h
Tercera conferència del cicle La tecnologia al servei de les persones, anomenada «La mobilitat elèctrica»

dijous  14 desembre 2017
9.45 h
XIV Jornada de la SCATERM: «La terminologia de la Gramàtica»

divendres  15 desembre 2017
10 h
II Jornada sobre la Divulgació de la Llengua Catalana als Mitjans de Comunicació

divendres  15 desembre 2017
13 h
Premis CCNIEC 2017

divendres  15 desembre 2017
19.30 h
Conferència: «Mineria i patrimoni miner català. Inventari i avaluació de museus i parcs geològics. Estratègies a seguir per a la conservació i divulgació científica»

dilluns  18 desembre 2017
18.30 h
Conferència: «Copernicus, el sistema europeu d’observació de la Terra» 

dimarts  19 desembre 2017
19 h
Presentació del número 27 de Treballs de Sociolingüística Catalana, dedicat a la transmissió lingüística intergeneracional

dimarts  19 desembre 2017
19 h
Acte científic amb motiu de la commemoració del Premi Nobel de Química 2017

dimecres  20 desembre 2017
18.30 h
Commemoració del 125è aniversari del naixement d’Aurora Bertrana, la primera sòcia de la Societat Catalana de Geografia

dimecres  10 gener 2018
19 h
Conferència: «El greix marró: què és i què el converteix en un aliat antiobesitat»


:: Més activitats ::
 
30/06/2014
Els materials del projecte de recerca en dialectologia Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), consultables a partir d’ara per Internet

En quins punts del domini lingüístic català el blat de moro es coneix per blat indi, panís o moresc? On anomenen boles de picolat, les mandonguilles? Qui porta calcetins en comptes de mitjons? Les obres publicades en el marc del projecte Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), que donen resposta a qüestions com aquestes, a partir d’ara es poden consultar en línia al web http://aldc.espais.iec.cat. L’Atles és un projecte de dialectologia de l’IEC iniciat l’any 1964 que posa a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics recollits amb els mètodes convencionals de la dialectologia, entre els anys 1964 i 1978. Fins ara, els materials del projecte s’han difós en forma de llibre per mitjà de tres tipus de publicacions fonamentals: l’Atles lingüístic del domini català, del qual han aparegut sis volums; el Petit atles lingüístic del domini català, del qual s’han publicat quatre volums i, finalment, els Etnotextos, dels quals s’ha publicat un volum corresponent al català oriental.

Tot i que el projecte no està finalitzat, per als directors, Joan Veny i Lídia Pons, «era fonamental posar a l’abast d’estudiosos i gent interessada tots els materials del projecte per mitjà de la Xarxa». Al web s’han bolcat tots els materials disponibles, que s’han classificat en diversos apartats ―equip, metodologia, localitats, volums, índexs, publicacions i il·lustracions―; els acompanyen una presentació del projecte i un cercador per paraules. A mesura que es vagin publicant, els materials restants s’afegiran a la pàgina, i està previst que s’hi inclogui una selecció d’enregistraments orals corresponents als etnotextos, documents de gran valor atès que, en els anys que es van fer ―entre 1964 i 1978―, «no era freqüent que es fessin enregistraments», afirma Joan Veny.

Una obra d’un gran valor lingüístic i etnogràfic

La idea del projecte va ser exposada per Antoni M. Badia i Margarit el 1952, però no va ser fins al 1964 que es va començar a treballar en la recollida de dades. Aquesta fase es va allargar fins al 1978, perquè els enquestadors ―entre els quals hi havia Joan Martí i Castell i Joaquim Rafel, actualment membres de la Secció Filològica, i els actuals directors del projecte, Lídia Pons i Joan Veny― combinaven aquesta tasca amb la de professors a la Universitat de Barcelona. El 1989, l’IEC va acollir el treball com a projecte de recerca i, des d’aleshores, l’ha patrocinat i s’ha encarregat d’implicar organismes i institucions externes en el finançament. El resultat de tots aquests anys de treball és una base de dades amb més de 475.000 registres, obtinguts a partir d’un qüestionari de prop de 2.500 preguntes realitzat en cent noranta poblacions del domini lingüístic català. Amb la finalitat de copsar la llengua oral, les enquestes sempre es feien in situ i els enquestats havien de ser naturals de cada població.

Quin interès té conèixer el lèxic del domini lingüístic català dels anys seixanta i setanta? Segons els directors del projecte, els qüestionaris es van fer en una època en què no hi havia escola en català i en què no havien irromput els mitjans de comunicació en llengua catalana; això va permetre recollir, amb criteris científics, la riquesa de variants de la llengua col•loquial i, alhora, explicar-ne la variació i la unitat. El resultat d’aquesta feina és una obra d’un gran valor etnogràfic, un referent de la llengua històrica que permet estudiar la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del català del segle XX, que permet viatjar per la llengua a través de les variants i que ara, a més, serà accessible a tothom gràcies a Internet.
 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Número 7 de la revista Catalan Social Sciences Review

 
 

Pere Gil i Estalella

Història moral de Cathalunya

 

 
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis