Torna a les notícies
Oriol Nel·lo analitza el dilema entre la conservació i la gestió del paisatge en el discurs de recepció com a membre de l’IEC
14/06/2010

Què cal fer amb el paisatge? Museïtzar-lo o reutilitzar-lo? Conservar-lo o refer-lo? Preservar-ne la forma o adaptar-la a noves funcions? El geògraf i secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va analitzar aquestes qüestions en el discurs de recepció com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, titulat «De la conservació a la gestió del paisatge», que va pronunciar ahir dimecres, 16 de juny.

La intensitat i la direcció dels canvis socials al llarg de l’últim segle ha comportat una accelerada transformació dels paisatges; tant, que en el curt termini d’una vida un lloc pot esdevenir diversos paisatges. Els fluxos globals comuns alteren els paisatges de referència de cada col·lectivitat i tendeixen a banalitzar-los, a desproveir-los de singularitat, a unificar-ne el caràcter, de manera que esdevenen en molts casos indistingibles els uns dels altres. Totes aquestes transformacions i el sentiment de pèrdua del paisatge com a element d’identitat varen ser el punt de partida de la intervenció de Nel·lo, que va argumentar, davant d’aquesta situació, que el que cal és gestionar el paisatge i evitar l’impuls conservacionista. Segons Nel·lo, «en comptes de maldar per conservar estàtics uns pocs paisatges determinats, hem d’aconseguir que la transformació del paisatge en conjunt sigui compatible amb el manteniment i fins i tot l’exaltació de valors que conté» i que, per això, «són necessàries noves polítiques territorials i ambientals».

Joan Vilà-Valentí, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va ser l'encarregat de donar la resposta al discrus d'Oriol Nel·lo i Josep González-Agàpito, president de la Secció, va presidir l’acte.

Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és llicenciat en geografia i història, especialitat de geografia, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en afers internacionals per la Universitat Johns Hopkins de Baltimore. Ha estat professor a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i del Departament de Geografia d’aquesta universitat. Ha impartit docència i ha investigat en l’Escola d’Economia i Ciències Polítiques de Londres, la Universitat de Provença a Ais-de-Provença, la Universitat Erasme de Rotterdam i l’Institut Superior de Ciències del Treball i de l’Empresa de Lisboa. Ha estudiat la gènesi de la divisió territorial de Catalunya (1931-1936) i és autor de diversos llibres i articles sobre el procés d’urbanització, política i territori i els conflictes territorials. Ha estat investigador i director, entre els anys 1988 i 1999, de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1999-2004), i actualment és secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.