Notícies i actualitat
D’entrant, hi ha la cuina com a ciència, la ciència com a cuina ―de Sòcrates a la fusió freda―; el segon plat és la ciència del pollastre i, per postres, hi ha sabors de ciència (i societat) ―de Brillat-Savarin a la gastronomia molecular, passant per la cuina futurista. Quant a les begudes, es pot triar entre cervesa, vi, cafè, te, xocolata i controvèrsies a dojo. Aquest és el menú que proposa Massimiano Bucchi, professor de ciència i tecnologia en la societat i de comunicació científica i tecnològica a la Universitat de Trento (Itàlia) en l’obra Il pollo di Newton. La scienzia in cucina (2013). El llibre, un relat sobre les interseccions entre la gastronomia i la recerca, els laboratoris i les cuines, es presentarà el proper dimarts, 20 de maig, a les set del vespre, a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC. L’acte l’organitza la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC.
Entre altres qüestions, en aquest treball Bucchi analitza per què la ciència va entrar amb tanta força a la cuina a partir d’un cert moment de la història i els trets en comú entre la cuina futurista i la gastronomia molecular. L’obra, que ha estat qualificada de «sagaç i divertida» (Il Corriere della Sera), és un assaig articulat com un menú, farcit d’anècdotes i que interroga la ciència al taulell de la cuina, els ingredients del qual són experiments amb el cafè, controvèrsies sobre la cervesa o receptes de xocolata que han estat custodiades com a patents secretes.
Massimiano Bucchi és autor de diversos llibres publicats en italià, anglès, coreà, finès, xinès i portuguès, entre els quals hi ha Science in society (2004), Handbook of public communication of science and technology (2008) i Beyond technocracy. Citizens, politics, technoscience (2009), així com articles en revistes com Nature, Science i Public Understanding of Science. Ha estat reconegut amb el Premi Mullins 1997 de la Society for Social Studies of Science 1997 i amb el Premi Merck Serono 2007 (premi especial del jurat per a llibres científics). Ha treballat com a assessor i avaluador per a diversos organismes polítics i de recerca, com la US National Science Foundation, la Royal Society, i la Comissió Europea, i ha presidit el Comitè Científic del XII Congrés Mundial de Comunicació Pública sobre Ciència i Tecnologia (2012).