Notícies i actualitat
Manuel Ardit i Lucas, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC des del 1992, va morir el 8 de desembre passat a València. Segons l’historiador Albert Balcells, membre de la mateixa Secció, era «una figura de referència de la història del País Valencià» i «va estar fent recerca fins a l’últim dia». Ardit va ser el primer a fer una síntesi històrica de la crisi de l’Antic Règim i la Revolució Liberal al País Valencià, que recull l’obra Revolución liberal y revuelta campesina, 1793-1840 (1977). Per a Balcells, un dels principals mèrits d’Ardit és haver estat capaç de «revisar i matisar les seves tesis a partir de la pròpia recerca i la d’alguns dels seus col·legues», tal com va fer en el llibre Els homes i la terra del País Valencià, segles XVI-XVIII (1993).
Nascut a València el 2 de desembre de 1941, Manuel Ardit i Lucas era doctor en geografia i història, havia estat professor d’institut i era professor titular emèrit d’història moderna a la Universitat de València. Era especialista en història de la població i història agrària i, tot i que la seva recerca es va centrar principalment en els segles XVIII i XIX, va incloure àmbits cronològics més amplis. N’és una mostra la monografia dedicada al marquesat de Llombai, que abraça el període comprès entre els segles XIII i XIX. A banda de la història de la població i la història agrària, altres temes en els quals va centrar l’estudi van ser l’expulsió dels moriscos l’any 1609 i l’erasmisme i la Inquisició al País Valencià.
Ardit es va moure, explica Balcells, «amb la mateixa perícia en la monografia d’arxiu que en les grans obres de síntesi». Així, per exemple, va contribuir a la Història dels Països Catalans (1980) i és autor d’obres com Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna (1992) i Siglo de las Luces. Economía (2007).
Era membre de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, director de la revista Afers des del 1987 i membre del Consell Directiu de la revista Catalan Historical Review, de l’IEC.
