Notícies i actualitat

Entre el desig i la realitat, sovint hi ha la voluntat. Però de vegades la complexitat sociològica passa per damunt de les iniciatives més benintencionades. La jornada Multiculturalitat, diversitat lingüística i model de llengua en l’ensenyament, que va tenir lloc el proppassat 16 d’octubre a l’IEC, va posar sobre la taula la realitat de l’ensenyament del català a l’escola.

Els científics diuen que no es pot elevar l’anècdota a categoria. Però les anècdotes serveixen per a fer més comprensibles situacions que són complexes d’explicar. Pere Mayans les va fer servir per a palesar la situació de la llengua catalana a l’escola. A la ponència «Model de llengua a l’escola: entre el desig i la realitat», el catedràtic de llengua catalana i literatura a l’ensenyament secundari es va mostrar contundent: «no hi ha una única realitat a l’àmbit escolar». I això fa que, molt sovint, el nivell C1 que s’acredita en acabar l’ESO no es correspongui amb el nivell real. Per acabar d’adobar-ho, el nivell C2 no és obligatori per als docents, i això «és una irresponsabilitat», va dir. «El panorama és complicat», va insistir. Les dades diuen que el 68 % dels alumnes de primària i quart d’ESO empren en català un lèxic variat i especialitzat amb poques o cap interferència lingüística, mentre que el 82 % assoleix la mateixa competència en castellà. «No som a l’escenari dels anys vuitanta», va dir Mayans tot remarcant el pes del consum cultural via estríming.

Malgrat això, el catedràtic va mostrar alguns exemples de materials que reconeixen la diversitat de la llengua i va assenyalar també la importància del reconeixement de la llengua d’origen en l’acollida de nous parlants.

Més tard, en el diàleg «Consideracions teòriques sobre la primera taula rodona», Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüística catalana al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’IEC, va recordar que l’estàndard ens serveix per a referenciar-nos col·lectivament i que som en un horitzó pluricèntric. No obstant això, també va reconèixer que «portem unes ulleres lingüístiques diferents avui dia», i va reivindicar que cal formar individus que «puguin donar resposta a moltes situacions comunicatives», amb «una catalanitat desacomplexada des de la diferència».

Al seu torn, Isidor Marí, sociolingüista i membre de la Secció Filològica, es va preguntar fins a quin punt els docents són conscients que, independentment de la matèria que imparteixin, també són professors de llengua, tot reconeixent que tots plegats hem de ser conscients dels «factors de complexitat amb què han de treballar fins i tot els ensenyants més conscients».

Finalment, Anna Bartra, professora honorària del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’IEC, va demanar «polítiques decidides i valentes» per a afrontar la situació, però també més eines per als professors. En referència a això, Isidor Marí va deixar clar que «qualsevol sistema ha de vetllar per una pràctica intensiva i interactiva», i va posar sobre la taula la importància de les activitats extraescolars (equips esportius inclosos) i els plans educatius de l’entorn, que funcionen, tal com havia apuntat Imma Creus, del Grup de Recerca en Fonètica de la Universitat de Lleida, en la taula rodona del matí. Per acabar amb una nota d’optimisme, al torn de preguntes, es va dir que «l’important és que la llengua hi sigui».

Fent eco a la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, que va inaugurar la jornada fent palès que «tots som copartícips de la construcció de l’estàndard», Elga Cremades, professora de la Universitat de les Illes Balears, va recordar que «el polimorfisme normatiu», l’acollida lingüística i el treball amb diferents tipus de textos i discursos també representen una oportunitat.

Al capdavall, la qüestió de fons és tenir clar «quin model de llengua volem, per a quin model d’escola i quin model de país», va dir Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC.