Notícies i actualitat

El Ple de l’IEC va començar amb un homenatge a Thomas Noël Bisson, membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica, traspassat el passat mes de juny. Paul Freedman, també membre de la Secció, va comentar la seva figura i la seva trajectòria com a medievalista, destacant que Bisson «va demostrar que la complexitat administrativa de l’edat mitjana no anava contra els interessos dels senyors, però que la violència i la sistematització del govern van caracteritzar els segles XI a XV».

Autor de llibres i articles sobre la França i la Catalunya medievals, Bisson va col·laborar en revistes d’història com American Historical Review, Past & Present, English Historical Review, Annales du Midi i Speculum. Entre els seus llibres destaquen Veus turmentades: poder, crisi i humanitat a la Catalunya rural, 1140-1200 (2003 [1998]), Fiscal accounts of Catalonia under the early count-kings (1151-1213) (1984) i The crisis of the twelfth century: power, lordship, and the origins of European Government (Princeton University Press, 2009; traducció francesa, Les Belles Lettres, 2014).

Bisson, professor a Harvard entre 1987 i 2005, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2001. Les seves publicacions disponibles a l’IEC Obert es poden consultar en aquest enllaç, així com les referències a la seva persona.

La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, també va tenir unes paraules de record per Antoni Riera Melis, que va traspassar el passat 20 d’octubre, a qui va descriure com «una persona afable, compromesa i treballadora fins a l’últim moment». Riera era especialista en la història social de l’edat mitjana i, des del 2018, vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica.

Cabré va informar també del canvi en la direcció de la delegació de Perpinyà, amb Joan Peytaví com a nou director, en substitució de Martina Camiade.

Géraldine Mallet, nova membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica

El Ple va aprovar la incorporació de Géraldine Mallet com a nova membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica. Catedràtica d’història de l’art medieval a la Universitat Paul Valéry de Montpeller, Mallet ha dedicat una bona part de la seva recerca a l’art medieval de la Catalunya del Nord, la seva terra. Nascuda a Senlis, el principal nucli de la seva trajectòria han estat els claustres medievals rossellonesos, un àmbit en què s’ha convertit en referent.

Entre els seus estudis destaquen les monografies sobre el claustre dominicà de Cotlliure, el claustre de Sant Genís de Fontanes i, especialment, el de Sant Miquel de Cuixà. També va participar en el simposi internacional sobre claustres celebrat a Tübingen el 1999.

Es presenta el nou Congrés de Cultura Catalana, un moviment de creació col·lectiva arreu dels Països Catalans que vol relacionar inquietuds i experteses i posar en xarxa la cultura catalana

Per concloure la sessió plenària, va tenir lloc la presentació del nou Congrés de Cultura Catalana, a càrrec d’Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i Esteve Plantada, director del projecte.

Segons Alcoberro, el primer Congrés, celebrat entre 1975 i 1977, va ser «irrepetible» per la seva capacitat de connectar «el món acadèmic i intel·lectual amb la societat civil, especialment a través del moviment veïnal i sindical» i on es va reflexionar sobre el present i futur de la identitat nacional. El nou Congrés neix en una societat «molt més complexa i fragmentada», amb «moviments socials més sectorials» i una comunicació més dispersa, però amb la voluntat de crear «un moviment de creació col·lectiva arreu dels Països Catalans per imaginar, debatre i construir plegats un demà que ens il·lusioni».

Per la seva banda, Esteve Plantada va explicar que el nou Congrés vol activar «una gran àgora de pensament crític, diàleg i transformació al servei dels Països Catalans». L’objectiu és posar en xarxa les inquietuds i experteses i culminar el procés amb un llibre col·lectiu i plural amb la inclusió de veus expertes, i amb una resolució sobre els reptes culturals actuals.