Notícies i actualitat
Rosa Sensat deia que cal «educar per a fer persones» i que els interessos de l’alumnat s’han de posar sempre al centre del debat. Però, en una societat de complexitat creixent en què el temps s’accelera i es multipliquen els conflictes, l’escola viu una situació de confusió que fa trontollar tots els models. Què ha de canviar l’educació per a encarar el futur? I què en diria la pedagoga Rosa Sensat? Una trentena d’experts van reflexionar-hi el 16 de maig passat en un simposi que va inaugurar la consellera d’Educació en funcions, Anna Simó. Maria Corominas, vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, i Sara Blasi, presidenta de la Fundació Artur Martorell, van acompanyar la consellera en la presidència de l'acte.
Àlex Rocas ho va deixar clar: «L’informe PISA ha fet vessar el got». Però fa temps que l’educació no és on hauria de ser. Probablement, va dir el degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, perquè el model curricular no s’ha explicat prou bé, perquè els centres no estan preparats per a assumir el conjunt de casuístiques que es generen cada dia en un context d’influència creixent de les xarxes socials i sobreprotecció dels pares, i també per la inestabilitat normativa.
«No estem vivint una època de canvi, sinó un canvi d’època», va insistir. Però, en qualsevol cas, «no podem defugir-ne i hi hem d’abocar totes les energies».
Saber com fer-ho i què reformar no és fàcil, però els experts van estar d’acord que tot plegat necessita «consens, tranquil·litat i serenitat, és a dir, estabilitat». En aquest sentit, el pensament de Rosa Sensat, que va revolucionar l’educació enmig d’una crisi, continua sent un referent. «Els educadors d’avui som hereus d’un poderós llegat educatiu del qual Rosa Sensat és una de les figures cabdals», va dir Josep González-Agàpito, membre de la Societat Catalana de Pedagogia i del Consell Escolar de Catalunya.
Al llarg de tres taules rodones, en què es va debatre el moment actual de l’educació, la coeducació i la importància de la relació dels infants amb la natura, els experts van deixar clar que «ser mestre avui dia no és fàcil», però que l’escola ha d’arribar allà on no arriba la societat i que «la columna vertebral de l’exercici de la professió docent ha de ser l’ètica».
Als equilibris que els mestres han de fer i que Mar Hurtado, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va exemplificar en vint-i-un binomis, entre els quals hi havia ensenyar/aprendre, avaluar/documentar, llibertat/control o certesa/incertesa, se suma que no hi ha sentiment de pertinença als centres educatius, que falta coordinació, treball socioeducatiu i cultura sexoafectiva. I és que s’ha passat «de la repressió a parlar de capital sexual», va apuntar la sociòloga Marina Subirats, que va advocar per la desaparició dels gèneres, però no pas dels sexes.
«Des de l’escola podem col·laborar en la prevenció de les violències masclistes i en una educació més igualitària», va afegir-hi Montserrat Payés, del Departament d’Educació de la Generalitat, que també va palesar que «la coeducació és el dret de conviure d’una manera igualitària».
De la mateixa manera, a partir dels diaris de Rosa Sensat, Jordi Garcia Ferrero, de la Societat d’Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, va subratllar la necessitat de reconciliar natura i cultura citant el filòsof francès Jean-Jacques Rousseau i el mite de la pau perduda, així com els conceptes que propugna l’Escola Nova, moviment pedagògic que sorgeix a finals del segle XIX i que impulsa un aprenentatge actiu.
