Notícies i actualitat

El rol dels entrenadors i monitors per a la prescripció lingüística representa un dels elements indispensables per a fomentar l’ús del català entre els joves en els esports i el lleure. Aquest és un dels factors clau que s’han explicat a la jornada L’ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?, en el marc del projecte «Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona», que porta a terme l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

A la sessió s’han presentat les dades preliminars derivades de l’observació i l’anàlisi quantitativa i qualitativa realitzades a Barcelona. Els clubs participants han estat: Barcelona Universitari Club, Bàsquet Ateneu Montserrat, Club Handbol Barcelona Sants, Lluïsos de Gràcia, Unió Esportiva Sant Andreu, ACE Sansur i CE La Marina. També s’han fet observacions als equipaments juvenils de Sants-Montjuïc següents: el Servei de Dinamització Juvenil Espai 04, l’Espai Jove La Bàscula, l’Espai Química i l’espai per a adolescents La Clau.

Les dades quantitatives de les mostres ens indiquen que els monitors fan un ús rellevant del català. Quan els participants s’adrecen als monitors o entrenadors, mantenen, en part, l’ús del català, tot i que usen molt més el castellà. També es constata que els participants, quan parlen entre ells, fan un ús majoritari del castellà.

S’observa també una forta asimetria lingüística, ja que els monitors i entrenadors mantenen més l’ús del català que els participants, tot i que el castellà continua sent majoritari.

Les dades obtingudes provenen de 7 clubs esportius i 4 equipaments juvenils. En total, han participat en aquesta fase del projecte 720 joves i 113 monitors i entrenadors.

Com intervenir per a transformar els hàbits lingüístics

Les claus d’una intervenció que sigui transformadora demanen dissenyar una estratègia global de l’equipament o del club esportiu més enllà de les formacions de sensibilització, així com un acompanyament sostingut per part dels prescriptors i, sobretot, per part de la direcció de l’equipament.

S’ha observat, també, que crear hàbits nous és més fàcil a l’inici de curs que a mig curs, perquè a l’inici és quan s’estableixen algunes dinàmiques lingüístiques que es mantenen per inèrcia.

Alhora, l’anàlisi qualitativa mostra que el grau de sensibilitat institucional envers la qüestió lingüística varia segons l’equipament, i la coherència lingüística de la direcció és un factor determinant. En alguns espais hi ha una consciència notable sobre la centralitat del català per part de la direcció i part de l’equip, i alguns monitors són clarament mantenidors. En d’altres casos, tot i el compromís d’alguns prescriptors per a iniciar interaccions en català, davant la reticència d’algun jove o la manca de comprensió de només algun d’ells, sovint es produeix un canvi generalitzat al castellà, que va en detriment de l’ús normal del català.

Línies de futur: del manteniment individual al canvi col·lectiu

Revertir la tendència actual requereix unes estratègies sostingudes en el temps, una política lingüística ferma i unes eines concretes que facilitin la transformació real dels hàbits lingüístics en els espais d’oci juvenil.

Les dades preliminars de l’observació del projecte també posen de manifest la necessitat de passar del manteniment individual del català per part dels prescriptors a un canvi col·lectiu que impliqui el conjunt del grup. Això exigeix tenir en compte la diversitat de contextos i participants, reforçar les eines per a gestionar la tensió entre mantenir la llengua i preservar un bon clima relacional, i promoure la presa de consciència sobre l’impacte dels usos lingüístics en els processos de socialització.

Les dades presentades, que sorgeixen de l’observació a quatre equipaments juvenils i a set clubs esportius, seran completades amb cinc clubs esportius més, incloent-hi quatre centres esportius municipals (CEM). En total, s’hauran analitzat dotze clubs i CEM, quatre equipaments juvenils i s’haurà arribat a uns 200 entrenadors, monitors i talleristes, i a més de 1.300 joves.

El projecte

La metodologia del projecte, el Mètode IEC 360°, té com a base la consideració que les accions de foment del català han de ser tractades com a política pública i, en aquest sentit, cal anar reorientant-les segons els resultats. En la jornada d’avui s’han presentat els resultats preliminars obtinguts en la fase de diagnosi del projecte, que constitueixen el punt de partida per a les fases següents. Posteriorment, amb la intervenció s’obtindran elements per a elaborar un document guia que ha de permetre implementar el mètode a altres districtes de la ciutat, altres poblacions o àmbits. El mètode consta de quatre etapes:

1. Diagnosi: radiografia de l’estat de la qüestió a partir de l’observació i l’extracció de dades empíriques sobre el terreny.

2. Intervenció: sensibilització i acompanyament lingüístics.

3. Seguiment: eina metodològica per a monitorar el compliment de les accions.

4. Avaluació: anàlisi de la situació i valoració de quines intervencions han funcionat i quines no, i per quins motius.

Múltiples actors, un objectiu: aliances amb l’ecosistema de la llengua i el lleure

El projecte es desplega en col·laboració amb entitats que abasten l’ecosistema de la llengua i el lleure, amb l’objectiu d’impulsar una acció coordinada que reforci l’ús del català entre el jovent. Les organitzacions participants són:

• Associació Catalana d’Empreses del Lleure, Educació i Cultura (ACELLEC)
• Consorci per a la Normalització Lingüística. Entitat que oferirà els cursos de formació i sensibilització lingüística als professionals del lleure.
• Òmnium. Aplicació del Mètode 360° en l’àmbit de l’esport.
• Plataforma per la Llengua. Activitats amb videojocs i esports digitals.
• TERMCAT. Entitat oficial que estableix la terminologia en llengua catalana, es proposa l’elaboració de glossaris que ajudin els prescriptors a tenir vocabulari específic del lleure.
• Departament de Política Lingüística de la Generalitat. Dues línies de treball: a) harmonització d’enquestes i b) col·laboració en l’aplicació de les clàusules lingüístiques.
• Escola de Segones Oportunitats. Paquet formatiu de sensibilització sobre com incorporar progressivament la llengua catalana en tots els serveis que ofereixen a famílies i jovent.
• Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
• Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)