Notícies i actualitat

L’extrema dreta ha situat al debat públic i qüestionat, de manera desacomplexada, afers que fins fa poc formaven part d’un ampli consens social: la defensa del feminisme, la protecció del medi ambient o els drets de les minories. Lluny de la marginalitat, aquestes formacions obtenen resultats electorals aclaparadors en algunes regions i són avui presents en parlaments i governs d’arreu d’Europa i del món.

Quines són les claus d’aquest ascens? Aquesta va ser la pregunta central de la primera conferència del cicle IEC-ARA, organitzat conjuntament per l’Institut d’Estudis Catalans i el diari Ara. La sessió, celebrada el 27 de febrer a la seu de l’IEC, va comptar amb la participació de dues veus expertes, la de Blanca Garcés i la de Mireia Grau, i va ser moderada pel director adjunt de l’Ara, Ignasi Aragay.

Segons Grau, politòloga i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, els trets definitoris de la dreta radical són «l’autoritarisme, el nativisme i el nacionalisme». Blanca Garcés, experta en migracions i també membre de l’IEC, n’hi afegeix un altre: el discurs antiimmigració, que situa el col·lectiu migrant com el boc expiatori de tota una sèrie de malestars. Garcés va subratllar la mirada colonial que s’ha adoptat des d’Europa respecte als migrants, sobretot aquells provinents de les antigues colònies: «Es va colonitzar l’altre, però no s’esperava que aquest subjecte arribés a Europa i, quan ho va fer, se’l va reduir a simple mà d’obra i no se’l va considerar com a ciutadà de ple dret».

Una de les paraules clau per a entendre la creixent popularitat d’aquestes formacions és, segons Grau, el backlash: un efecte rebot davant canvis percebuts com una amenaça a l’statu quo, que acaba influint en el sentit del vot. La politòloga, experta en federalisme, va assenyalar que xocs com la crisi de refugiats del 2015, les polítiques d’austeritat derivades de la crisi econòmica o els atemptats jihadistes poden alterar la decisió de votar un partit o un altre.

Els factors socioeconòmics també hi tenen un paper rellevant. Els territoris amb creixement estancat o que s’han vist abandonats per part del poder central són més propensos a donar suport a opcions d’extrema dreta, van coincidir les dues expertes.

Blanca Garcés: «Catalunya té tots els números per ser l’avantguarda dels percentatges de vot de l’extrema dreta».

En el cas català, la investigadora del CIDOB va advertir que molts dels elements que expliquen el vot a l’extrema dreta es donen a casa nostra, i va vaticinar que «tenim tots els números per ser l’avantguarda dels percentatges de vot de l’extrema dreta». Garcés va assenyalar que Catalunya té dues formacions d’aquest caire ideològic, Vox i Aliança Catalana, que «cobreixen intencions de vot diferenciades pel que fa a l’eix territorial», però que, a més, s’ha produït una «fractura rural-urbana» i un «creixement ràpid de la immigració» en tots dos contextos. Aquest increment de la població estrangera se suma a un fort creixement demogràfic a Catalunya, que «ha passat dels sis milions als vuit milions sense que hi hagi hagut un redimensionament dels serveis públics», va afegir.

Davant aquest escenari, Grau va defensar el «projecte europeu en comú» i la necessitat d’impulsar polítiques públiques per a contrarestar la deriva actual. «A mesura que es normalitza l’erosió de les normes, és més difícil tornar cap enrere», va advertir.

Per la seva banda, Garcés va emfatitzar que molts dels malestars socials atribuïts a la immigració «no són una conseqüència dels números, sinó d’un mal acompanyament d’aquests fluxos migratoris».