Notícies i actualitat

L’Observatori de la Qualitat Lingüística de l’IEC ha publicat l’Informe sobre la qualitat lingüística en els pòdcasts de joves, en què s’ha analitzat la qualitat del català emprat en onze pòdcasts juvenils dels territoris de parla catalana.

La mostra inclou programes emesos a les plataformes digitals 3Cat, YouTube i iVoox entre el 2021 i el 2024, i està formada per fragments d’episodis de La turra, de 3Cat, presentat per Alba Riera; Oye Polo, dirigit per Maria Rovira (coneguda com a Oye Sherman) i Ana Polo; Tabac i sobrassada, de Tomeu Mir, Rafel Manera i Pablo González; Sap greu tan jove, de Gal·la Castelltort i Alberto Delgado (conegut com a Alberto Gadel); Gent de merda, de Ràdio Primavera Sound, conduït per Ofèlia Carbonell, Paula Carreras, Rita Roig i Clàudia Rius; Loft, de Berta Aroca; Deparkineo, amb Carmen Alonso, Marta Meneu, Loren Muñoz i María López Devesa; Xapa la ràdio, de Marc Ventura, Mario Rodríguez i Pep Gascón; Les golfes, de Júlia Bacardit i Anna Pazos; Anam fent, de Neus Gil, Aina Segura i Toni Torrandell, i L’Arrabassada, d’Oriol Lapeira, Marc Lesan i Iñaki Sola.

El registre emprat en aquests programes és informal, propi de la interacció quotidiana, amb un to sovint humorístic i satíric que afavoreix l’aflorament de trets dialectals (gossera, idò, parèixer) i col·loquials (xaval, pasta, guai), però també d’imprecisions i interferències d’altres llengües.

En morfologia, destaquen dos processos molt estesos en l’argot juvenil: el truncament i els mots creuats. Segons la Gramàtica de la llengua Catalana (GIEC), el truncament «consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part, però conservant-ne les propietats sintàctiques i el significat»; és el cas de promo per promoció, micro per micròfon o bro per brother. Pel que fa als mots creuats, el significat de la paraula deriva del sintagma del qual provenen les bases, com incel, creat a partir de la fusió de involuntary celibate (‘celibatari involuntari’) o tradwife (traditional wife), entre d’altres.

La influència del món anglosaxó es fa especialment visible en el lèxic. Els joves dels països catalans parlen majoritàriament català i castellà i han après l’anglès, llengua que els permet accedir a continguts que no els arriben en cap de les altres dues llengües. A més, es relacionen entre ells mitjançant les xarxes socials, que introdueixen en el seu vocabulari molts elements nous que no es trobaven en la llengua dels seus pares i, encara menys, en la dels seus avis. Així, estalquejar, ghosting, crush o delusional són mots plenament integrats en els discursos que produeixen.

Quant a la sintaxi d’aquestes peces, és relativament senzilla: no hi ha subordinades complexes, gairebé totes les oracions són breus i interrompudes sovint pels interlocutors. També s’hi troben problemes típics de la llengua oral actual, com per exemple l’ús fluctuant de ser i estar, l’absència de pronoms febles en alguns parlants, i en altres l’ús de la perífrasi anar a + infinitiu en lloc del futur.

En definitiva, el llenguatge en els pòdcasts juvenils és sovint descarat i directe, però molt dubitatiu pel que fa a l’expressió de certs conceptes, cosa que els fa recórrer sovint a l’adverbi com o a altres atenuadors per a matisar les paraules amb què s’expressen o per a indicar que el que volen dir és aproximat: «s’ha de ficar com a la pell dels altres», «com que ho normalitzes, que de sobte un vídeo te’l mirin 20.000 persones».

La situació de diàleg improvisat provoca que la conversa estigui plena de reformuladors i la competència trilingüe desigual dels locutors fa que les converses estiguin carregades de paraules de les altres dues llengües, a vegades dites amb plena consciència, amb l’objectiu de fer ressaltar alguna idea. En tot cas, l’ús d’internet i de les xarxes socials ha facilitat, o fins i tot ha fet necessària, la introducció d’alguns d’aquests manlleus, que potser amb el temps es canviaran per uns altres, seguint l’evolució dels àmbits en què s’utilitzen.

L’informe es pot consultar en PDF en aquest enllaç.