Notícies i actualitat

Com parlem quan parlem d’esports? L’Observatori de la Qualitat Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans presenta l’Informe sobre la qualitat lingüística en les tertúlies esportives, una campanya centrada en la qualitat del català en tertúlies esportives. Les mostres han sortit de programes de ràdio i televisió d’emissores dels territoris de parla catalana: À Punt Ràdio (Línia de fons i 90 minuts), IB3 (Esport 3 en joc), Catalunya Ràdio (Tot Costa i El club de la mitjanit), RAC1 (Tertúlia esportiva), Lleida TV (Lleida en joc), Ràdio Andorra (Zona esports), Ràdio Arrels (El rugbi de cap de setmana).

Pel que fa a la tria de les mostres, s’ha tingut en compte la diversitat dialectal dels interlocutors —4 de balears, 14 de centrals, 10 de nord-occidentals, 1 de septentrional, 7 de valencians i 3 nous parlants (amb el castellà com a primera llengua)— i la diversitat temàtica, és a dir, la presència de diferents esports: futbol, bàsquet, rugbi, tenis, natació, karate, hoquei patins i handbol.

L’anàlisi s’organitza en cinc blocs: «fonètica», «morfologia», «sintaxi», «lèxic» i «pragmàtica». La tertúlia esportiva és un gènere informal i espontani, i això fa aflorar trets dialectals i col·loquials, però també imprecisions i interferències d’altres llengües.

En fonètica destaquen pronúncies inadequades o vacil·lants, com el ieisme, amb presència en totes les varietats: vull [j] (N), detall [j] (V), fallar [j] (C), lloc [j] (S), mallorquinista [j] (B), millor [j] (C, V, N), les sonoritzacions indegudes en les sibilants i l’ensordiment de la s sonora, com en: bàsicament [s] ací (V); cosa [s] (V); decisió [s] (V). També es detecten trets fonètics dialectals i peculiaritats de la parla col·loquial, com la caiguda de la vocal seguida de r (vritat, pro) o simplificacions de grups consonàntics (aquest equip [əkɛ̀təkíp]).

En morfologia apareixen variants dialectals d’articles, com l’ús de l’article salat, demostratius i formes verbals. També s’observen recursos típics del registre informal, com truncaments, és a dir, el procediment d’abreviació que modifica la paraula eliminant-ne una part, i conserva les propietats sintàctiques i el significat. És el cas de tele, que és un truncament del mot televisió i crono (cronòmetre).

En sintaxi no és adequat l’article neutre lo amb valor ponderatiu (parlem de lo bonic i lo maco que és), així com les perífrasis «tenir que + infinitiu» i «hi ha que + infinitiu» per indicar obligació, que no pertanyen a la llengua catalana.

Pel que fa al lèxic, els autors de l’estudi informen que es donen molts castellanismes, sobretot bueno, pues, vale i altres calcs, junt amb alguns anglicismes.

En cinquè i últim lloc, quant a l’àmbit pragmàtic, el caràcter dinàmic d’aquesta situació comunicativa afavoreix la presència de frases inacabades i d’interrupcions entre els tertulians. Igualment, l’espontaneïtat en la parla comporta la presència de repeticions, omplidors o correccions. Aquests fenòmens, però, si no es donen en una freqüència gaire elevada, no resten qualitat al discurs, sinó que el fan natural.

L’informe conclou que hi ha marge de millora, una millora que no implica renunciar als trets dialectals, sinó evitar aquells fenòmens que afecten negativament la qualitat lingüística global.

L’informe complet està disponible a la web de l’Observatori de la Qualitat Lingüística de l’IEC i es pot consultar en PDF.