Notícies i actualitat

Un article viral de l’inversor i CEO d’OthersideAI, Matt Shumer, publicat recentment al portal Fortune, oferia una visió gairebé apocalíptica de l’impacte de la intel·ligència artificial en el món laboral arran dels darrers avenços presentats per ChatGPT, Gemini, Claude i altres agents. El 18 de febrer, els ponents que participaven en el debat Economia i política de la IA, organitzat per la Societat Catalana d’Economia, a l’IEC, van fer justament el contrari i es van mostrar optimistes respecte de les possibilitats d’aquest desenvolupament tecnològic tot i reconèixer que «pot ser que el xoc sigui molt gran perquè va més de pressa que l’evolució d’internet en el seu moment».

Isaac Baley, Aina Gallego, Juan González i Eduard Talamàs van fugir d’especulacions i van centrar-se en el que diuen les dades i els estudis realitzats.

Isaac Baley, economista i professor associat de la Universitat Pompeu Fabra, va parlar de l’economia de les dades, que estan bàsicament destinades a reduir la incertesa i permeten l’abaratiment de productes i serveis, així com l’eclosió de la innovació, tot i que també generen biaixos i desigualtat. Aina Gallego, professora associada de ciències polítiques de la Universitat de Barcelona, va remarcar que el desenvolupament de la IA coincideix amb «una crisi clara de la democràcia» i va deixar clar que cal invertir en «sobirania tecnològica» —és a dir en maquinari públic, inversió en expertesa i repositoris algorítmics— per a intentar reduir-ne l’impacte.

Juan González, fundador i director de Pickle Tech —empresa destinada a millorar els processos de salut—, va subratllar que la IA ha de ser «tècnicament robusta, responsable, legal i ètica». Per a aquest físic, hauríem de posar el focus en «la IA participativa i transversal, la participació de la sanitat pública en estudis d’usos, els incentius econòmics de la innovació i en com reduir la incertesa i el tempo regulatori».

Però tot plegat tampoc no és fàcil. Al seu torn, Eduard Talamàs, investigador i professor adjunt del Departament d’Economia de l’IESE, va recordar que la IA és una tecnologia nova que ha desencadenat «una nova realitat econòmica» que demana una «reorganització». «Ha nascut un nou tipus de coneixement», va dir, «el coneixement tàcit de màquina, i això implica “orquestrar una espiral del coneixement home-màquina” així com reptes regulatoris».

El públic assistent a l’acte es va mostrar força participatiu i interessat en com la IA canviarà el món de la recerca acadèmica i el món, en general. Eduard Talamàs va mostrar-se optimista i va insistir que «la IA és una eina molt útil», tot i que també va expressar la seva preocupació per la desigualtat de salaris. Aina Gallego, al seu torn, va admetre que es pot produir un «atur tecnològic».

Però Juan González va acabar amb la clau de tot plegat: «Potser encara som a temps de canviar aquesta necessitat d’estar permanentment connectats». Al cap i a la fi, la IA ha de ser responsable, però nosaltres, també.