Notícies i actualitat

Onze membres de l’IEC han estat reconeguts per les seves aportacions a la comunitat acadèmica i científica catalanes, així com per la seva implicació i dedicació a l’Institut d’Estudis Catalans. «Tots ells tenen una trajectòria professional brillant i han fet grans contribucions als territoris de llengua i cultura catalanes i, especialment, a l’IEC», ha destacat Teresa Cabré, presidenta de l’Institut.

Els veterans i veteranes de la institució que enguany han fet vuitanta anys han estat els protagonistes d’un homenatge a la seva saviesa i expertesa al claustre de l’IEC i als quals s’ha entregat una rajola commemorativa.

Els onze membres emèrits i corresponents que han estat reconeguts han estat els següents:

Romà Escalas i Llimona

És membre de la Secció Històrico-Arqueològica i tot un referent en el camp de la musicologia, especialment com a investigador, docent i intèrpret de la música antiga amb instruments històrics. Com a concertista, ha actuat arreu de l’Estat espanyol i en nombrosos festivals europeus i, a l’IEC, ha estat una peça clau en l’organització del cicle de concerts Música al claustre de l’IEC.

Pel que fa a la seva vinculació amb l’IEC, va ocupar el càrrec de secretari general del 2009 al 2017; de tresorer de la Secció Històrico-Arqueològica del 2006 al 2009, i de delegat a la Societat Catalana de Musicologia del 2008 al 2019.

Pilar González Duarte

Adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia, és doctora en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de química inorgànica en aquesta mateixa universitat. Va ser pionera en la introducció de tècniques audiovisuals i informàtiques en els cursos de laboratori de química i va fer una immensa tasca de divulgació de la matèria, especialment entre els joves, per mitjà de nombroses trobades i activitats a través de la Societat Catalana de Química.

Joan Martí i Castell

És catedràtic de filologia catalana i ha ocupat, pels seus mèrits, una llarga llista de càrrecs importants: rector de la Universitat Rovira i Virgili; president de la Xarxa Vives d’Universitats; director del Servei de Relacions Exteriors i president de la Comissió de Lexicografia de l’IEC; fundador del Grup Català de Sociolingüística, i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura. Adscrit a la Secció Filològica, va ser-ne president durant dos mandats, del 2002 al 2006 i del 2006 al 2010, i destaca per la seva participació activa, atenta, crítica i compromesa en tots els actes, públics i interns, de l’IEC.

Josep M. Panareda i Clopés

Membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Panareda és doctor en geografia i història, especialitzat en geografia, i fins al 2012, catedràtic de geografia física a la Universitat de Barcelona. Ha centrat la seva activitat investigadora en la ciència del paisatge i ha participat en diversos projectes de recerca sobre els territoris mediterranis i especialment de casa nostra, com ara Montserrat o el Montseny. Quant a l’IEC, ha col·laborat intensament amb la Secció de Filosofia i Ciències Socials, de la qual va ser secretari entre el 2007 i el 2016.

Michel Delseny

Membre de la Secció de Ciències Biològiques, Michel Delseny està especialitzat en ciències naturals, concretament en biologia i fisiologia vegetals, i ha dedicat els seus estudis a les bases cel·lulars i moleculars del desenvolupament vegetal. Des de la Universitat de Perpinyà, ha creat i ha dirigit un dels grups de genètica molecular vegetal més destacats de França. Va rebre la Legió d’Honor el 2024, la distinció de França que es considera més prestigiosa.

Carles A. Gasòliba i Böhm

Membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Gasòliba i Böhm és llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Valladolid i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, així com membre numerari electe de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres d’Espanya. Ha tingut també una intensa vida política com a diputat a les Corts i al Parlament Europeu, i com a secretari general del Patronat Català Pro Europa.

Georg Kremnitz

Georg Kremnitz, lingüista alemany adscrit a la Secció Filològica, és un especialista en romanística. La publicació de la seva obra Llengües en conflicte. Teoria i pràctica de la sociolingüística catalana va significar un gran avenç en la internacionalització d’aquesta branca de la lingüística de la nostra llengua. Els seus estudis de sociolingüística i d’història de la llengua occitana li han valgut molts mèrits i reconeixements, com ara el de president d’honor de l’Associació Germano-Catalana; membre d’honor de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans; així com l’obtenció del Premi Internacional Ramon Llull o del V Premi Robert Lafont.

Joan Miralles i Monserrat

Joan Miralles i Monserrat és doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i catedràtic emèrit de la Universitat de les Illes Balears. Adscrit a la Secció Filològica, ha centrat la seva labor investigadora i docent en les fonts orals i la seva transmissió, i en l’onomàstica, especialment de les varietats balears. Des de l’IEC, el secretari general, Àngel Messeguer, li ha agraït «el gran impuls que ha donat a l’estudi de les varietats balears i dels seus orígens, i també a la creació del Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears (NOTIB), fent patent la unitat de la llengua catalana en tots els seus territoris».

Claude Roux

Claude Roux, membre corresponent de la Secció de Ciències Biològiques, és llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de Marsella. L’IEC destaca la seva aportació al coneixement i la tipificació de les comunitats rupícoles a la Mediterrània, fruit de llargs anys d’investigació sobre líquens i fongs de la regió mediterrània dels Alps, i de la qual ha sorgit una extensa obra textual, així com el fet de ser un acèrrim defensor de l’esperanto com a llengua de comunicació científica.

Carles Solà i Ferrando

Membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, Solà i Ferrando és doctor en química per la Universitat de València, i catedràtic emèrit d’enginyeria química a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser rector entre el 1994 i el 2002. La seva recerca s’ha centrat en el camp de l’enginyeria bioquímica i la biotecnologia ambiental, i és avaluador de diverses agències nacionals i europees. Va ser també conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya entre el 2003 i el 2006 i tresorer de la Secció de Ciències i Tecnologia del 2002 al 2004.

Miquela Valls

Miquela Valls, membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llicenciada en lletres per la Universitat de Montpeller i establerta a Perpinyà, va ser pionera en l’ensenyament del català a la Catalunya del Nord. És fundadora i presidenta emèrita de l’Associació APLEC i de la revista Terra Nostra, i ha rebut diversos premis concedits per la ciutat de Perpinyà. Ha estat, i és encara, formadora de formadors. Des de l’IEC, s’ha reconegut «l’impuls que ha donat a la nostra llengua a les terres de la Catalunya del Nord, així com el gran respecte i estima que ha mostrat sempre per la llengua i la literatura catalanes».