Notícies i actualitat

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) presenten Evidentment, un pòdcast de divulgació científica en català de vint-i-quatre capítols amb experts de primer nivell que reflexionen sobre els grans reptes del nostre temps.

Els dotze primers capítols estaran disponibles a partir del 10 de desembre a Spotify, YouTube i a la web evidentment.cat. En aquesta primera entrega, s’hi tracten temes com el pensament crític, la cultura científica, el benestar planetari, el genoma i l’exposoma, la comunicació científica i la intel·ligència artificial. El segon bloc d’episodis arribarà el gener de 2026.

«Amb aquest pòdcast volem apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania en català, combinant rigor acadèmic i l’ús de la tecnologia per a fer més accessible el coneixement i comprendre millor els grans reptes contemporanis», diu la rectora de la UOC, Àngels Fitó.

En paraules de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, «la regla fonamental perquè una llengua disposi de recursos de manera natural és que s'utilitzi per parlar d’aquell tema. El coneixement científic té com a element més important la precisió, la qual s’adquireix en un entorn d’aprenentatge conscient i voluntari».

El pensament crític, amb la periodista Mònica Terribas i la filòsofa Marina Garcés

En els dos primers capítols, Terribas i Garcés reflexionen sobre el valor del pensament crític en una societat cada vegada més mediatitzada. Per a la periodista i membre de l’IEC, «fa molts anys que hem abandonat la raó per l’emoció» i, en aquest context, opina que «hi ha més líders triats per una emocionalitat visceral centrada en els objectius individuals de cada persona, que no pas en mirar al voltant i veure com cadascú pot contribuir a ajudar la societat».

Per a la filòsofa i també professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, el pensament crític parteix de fer-se preguntes essencials des de petits: «vols dir?, com ho saps això?, d’on ve aquesta informació?». Garcés creu que aquestes són «les preguntes fonamentals de la filosofia».

La cultura científica, amb Jordi Camí i Salvador Macip

El tercer i quart capítol són dedicats a la cultura científica i en parlen Jordi Camí, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall, i Salvador Macip, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Per a Camí, «comunicar i fer la difusió del coneixement que has aportat és un imperatiu ètic» i alerta que «el món de les publicacions científiques està degenerant bastant», a causa de l’aparició de les revistes predadores, l’ús inadequat de la IA en el procés de revisió de les publicacions i la precarització del personal investigador.

Per la seva banda, Macip reflexiona sobre la pseudociència, que defineix com el «populisme de la ciència», recolzada per tota mena de fonts no fiables: «Abans potser no trobaves fonts que reforçaven idees equivocades, però ara sí, tinguis la idea que tinguis, segur que tens una font que et diu que és veritat». A més, l’expert en envelliment i divulgació científica pensa que determinats polítics no hi ajuden: «tenim líders populistes que arrosseguen la pseudociència darrere».

El benestar planetari, amb les expertes en medi ambient i salut Cristina O'Callaghan i Isabel Ruiz

Els capítols 5 i 6 exploren la interdependència entre la salut humana i la salut ambiental.

Segons la professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Cristina O’Callaghan, «la salut dels humans i la salut del planeta no es poden separar». A més, subratlla el pes de les desigualtats: «les diferències socials són un determinant importantíssim de salut. El factor de risc principal per a qualsevol malaltia és la pobresa».

L’ambientòloga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Isabel Ruiz complementa l’anàlisi constatant que la salut planetària «trenca la dicotomia entre natura i societat» i que «tot està interrelacionat». Apunta que «avui en dia el comerç és global, la contaminació és global, el canvi climàtic és global, les crisis de valors són globals».

El genoma i l’exposoma, amb l’ecòleg Josep Peñuelas i el doctor Josep Tabernero

Com condiciona l’entorn a la salut humana? Segons Peñuelas, «estem canviant les cobertes del planeta i l’espai on vivim, però també estem canviant l’aire que respirem». «Aquest canvi climàtic extrem», diu, «influeix directament en la manifestació i severitat de les malalties». «El medi ambient, les condicions en què vius, la gent amb qui et fas, l’activitat que portes, tot això determina que es manifesti o no es manifesti la malaltia i que es manifesti amb major o menor severitat», conclou.

Per al doctor Josep Tabernero, cap del Departament d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona i director de l’Institut Vall d’Hebron d’Oncologia,«quan parlem de l’exposoma no parlem solament de l’exposoma extern (la contaminació, els raigs ultraviolats, etc.), sinó del menjar, els bacteris, el microbioma…». I aporta una dada contundent: «si ens portéssim exquisidament bé, el 45 % dels càncers serien evitables». I recomana: «per dinar i per sopar, hauríem de dedicar mitja hora a cuinar i consumir productes frescos».

La comunicació científica, amb la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, i la biòloga Mercè Piqueras

La comunicació científica és la temàtica analitzada als capítols 9 i 10. Teresa Cabré constata que «la regla fonamental perquè una llengua disposi de recursos de manera natural és que s’utilitzi per parlar d’aquell tema». El discurs especialitzat, diu, «ha de ser precís, però versemblant»., cosa que vol dir que «ha d’utilitzar les regles de joc que utilitzen els experts quan s’expressen sobre la seva pròpia disciplina».

La biòloga Mercè Piqueras destaca el paper del periodisme d’investigació «no només en ciència, sinó en tots els àmbits» i denuncia l’«ocultació de la dona» en la història, un fenomen conegut com a criptogínia.

La intel·ligència artificial, amb l’informàtic Ramon López de Mántaras i el professor Robert Clarisó

Els dos darrers capítols se centren en les implicacions ètiques i socials de la intel·ligència artificial. .

López de Mántaras, informàtic, es mostra molt crític quan parla de la IA: «És una molt mala notícia que existeixi la IA generativa» perquè «si perds l’habilitat d’escriure, perds l’habilitat de pensar».

Al darrer capítol, el professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC Robert Clarisó insisteix en la necessitat d’una «regulació homogènia de la IA a escala internacional». I recorda que també cal responsabilitat individual quan es fa ús d’aquesta tecnologia: «No podem esperar que la llei ens ho marqui tot. Hem de ser conscients de com estem fent servir la tecnologia perquè el que fem pot tenir conseqüències».

Els dotze capítols restants, disponibles a partir del gener de 2026

13. De l’economia del coneixement a l’economia de les dades, amb l’economista Andreu Mas-Colell.

14. De l’economia del coneixement a l’economia de les dades, amb el catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Joan Torrent.

15. Ciència Oberta, amb el delegat del rector de la UB per a revistes científiques i ciència oberta Ignasi Labastida.

16. Ciència Oberta, amb la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Candela Ollé.

17. Desigualtats i bretxa digital, amb la catedràtica dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Mireia Fernández-Ardèvol.

18. Desigualtats i bretxa digital, amb la professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Joana Maria Pujadas.

19. La relació entre art, ciència i tecnologia, amb el biòleg i antropòleg Jaume Bertranpetit.

20. La relació entre art, ciència i tecnologia, amb el professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Pau Alsina.

21. Aprenentatge virtual, amb la vicerectora de Docència i Aprenentatge de la UOC Teresa Guasch.

22. Aprenentatge virtual, amb la directora de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC Sílvia Sivera.

23. Neurociència i aprenentatge, amb el doctor en biologia i neuroeducació David Bueno.

24. Neurociència i aprenentatge, amb la neurocientífica i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC D. Emilia Redolar.